Ballant neix l'amor

Ballant neix l'amor
You Were Never Lovelier
Fitxa
Direcció	William A. Seiter
Protagonistes	Fred Astaire; Rita Hayworth
Director artístic	Lionel Banks i Rudolph Sternad
Producció	Louis F. Edelman
Guió	Michael Fessier; Esnest Pagano; Delmer Daves; a partir d'una història de Carlos A. Olivari i Sixto Pondal Ríos
Música	Leigh Harline
Fotografia	Ted Tetzlaff
Muntatge	William A. Lyon
Vestuari	Irene
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1942
Durada	97 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i cinema musical
Lloc de la narració	Argentina
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor música original (1943); Oscar al millor so (1943) ;

Ballant neix l'amor^[1] -títol original You Were Never Lovelier- és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per William A. Seiter, estrenada el 1942. Ha estat doblada al català. L'èxit de la primera pel·lícula del duo Rita Hayworth/Fred Astaire, You'll Never Get Rich, és tal que molt de pressa la parella roda un nou film.^[2]
Després d'haver participat en «l'esforç de guerra»^[3] amb L'amor ve ballant^[4] que tractava com a fons la vida d'un camp militar, la Columbia va explotar un altre tema de moda en aquest començament dels anys quaranta, les fantasies sud-americanes.^[5] Els mercats importants del cinema europeu estan tancats per a Hollywood a causa de la guerra.^[6] En recerca de nous mercats, els productors del cinema americà es giraran cap a la política panamericana,^[5] dita «Política de bon veïnatge» del president Roosevelt.^[7] Pel·lícules com Down Argentine Way, That Night in Rio o Week-End in Havana, formen part d'aquesta vena amb la «bomba brasilera» Carmen Miranda com a símbol,^[5] tot guarnit de noves modes musicals, la rumba cuban i la samba.^[7]
Els dos intèrprets de L'Amor ve ballant , encantats de la seva primera col·laboració,^[2] es trobaran doncs en una atmosfera sud-americana amb Xavier Cugat com a director d'orquestra que proveirà el trumfo musical exòtic.< br/>La Columbia assigna els mateixos guionistes a qui s'afegeix Delmer Daves^[8] que passarà a la realització l'any següent amb ‘'Destination Tokio; Jerome Kern i Johnny Mercer (lletrista) reemplacen Cole Porter a la part musical.

De la col·laboració Astaire/Hayworth, l'ajudant de direcció de la pel·lícula Earl Bellamy testimoniarà: «Rita Hayworth estava molt ansiosa quan ha començat a treballar amb Fred Astaire. Era tan perfeccionista. Però Fred sabia ajudar-la a calmar-se. Així que se'ls veia, un es deia que havien ballat junts tota la seva vida.»^[9]

Per a Fred Astaire el rodatge d'aquesta pel·lícula continuarà sent un excel·lent record i dirà fins i tot: «Amb Rita Hayworth, m'he sentit amb ales: mai no havia ballat tan intensament. Cal dir que ens hem entrenat durant cinc setmanes a raó de vuit hores de treball per dia.»'^[10]

Argument

A l'Argentina, Buenos Aires, el ballarí Robert Davis, a la recerca d'una feina, es presenta al propietari d'un cabaret Eduardo Acuna que, ocupat, es nega a rebre'l. Eduardo està preocupat per la seva filla, Maria, qui per desesperació de la seva família no vol casar-se. El seu pare imagina llavors un estratagema per fer-la canviar d'opinió. Envia flors i cartes d'amor a la seva filla on que fa creure que venen d'un admirador desconegut. Per circumstàncies, Maria és persuadida d'haver trobat el seu «desconegut» en la persona de Robert Davis i el presenta a la seva família. Acuna s'adona del seu error i per desfer-se de Robert, li ofereix un contracte a condició de fer-se odiar per Maria. Però Robert està ja enamorat de Maria i li costa doblegar-se a les exigències del pare. Eduardo és descobert per la seva dona a punt d'escriure una carta d'amor i creu que escriu a la seva amant. Robert reconeix llavors el subterfugi i profundament ferida, Maria jura no tornar-lo a veure més. Però Robert seguint els somnis de la noia el traurà, com en els contes de fades, sobre un cavall blanc.^[11]

Repartiment

Fred Astaire: Robert Davis
Rita Hayworth: Maria Acuna
Adolphe Menjou: Eduardo Acuna
Leslie Brooks: Cécy Acuna
Adele Mara: Lita Acuna
Isobel Elsom: Maria Castro
Gus Shilling: Fernando
Kathleen Howard: L'àvia Acuna
Douglas Leavitt: Juan Castro
i l'orquestra de Xavier Cugat

Números musicals

‘‘Chiu Chiu ‘‘
Una samba interpretada per Xavier Cugat i la seva orquestra. Cantat i ballat per Lina Romay.
Música i lletra de Nicanor Molinare.
‘‘Audition Dance ‘‘
Xavier Cugat i la seva orquestra, ballat per Fred Astaire.
La música és una col·lecció de temes.
‘‘ Dearly Beloved ‘‘
Xavier Cugat i la seva orquestra, cantada per Fred Astaire. Represa per Rita Hayworth en ball i cant.^[12]
Una balada de Jerome Kern (cançó) i Johnny Mercer (lletra), els compositors han estat nominats per l'Oscar a la millor cançó original el 1943.^[13]
‘‘ I'm Old Fashioned ‘‘
Numero cantat i ballat per Fred Astaire i Rita Hayworth.
Música de Jerome Kern i lletra de Johnny Mercer.
‘‘ The Shorty George ‘‘
Número cantat i ballat per Fred Astaire i Rita Hayworth.
Música de Jerome Kern i lletra de Johnny Mercer, Arranjament per Lyle 'Spud' Murphy.
“You Were Never Lovelier ”
Xavier Cugat i la seva orquestra, cantada per Fred Astaire. Número ballat i cantat per Fred Astaire i Rita Hayworth.
Melodia de Jerome Kern i Johnny Mercer.
‘‘ These Orchids ‘‘
Xavier Cugat i la seva orquestra.
Música de Jerome Kern i lletra de Johnny Mercer.
“Wedding in the Spring”
Xavier Cugat i la seva orquestra.

Nominacions

1943: Oscar a la millor banda sonora per Leigh Harline
1943: Oscar a la millor cançó original per Jerome Kern (musica) i Johnny Mercer (lletra) per la cançó "Dearly Beloved"
1943: Oscar a la millor edició de so per John P. Livadary

Referències

↑ esadir.cat. Ballant neix l'amor. esadir.cat.
↑ ^2,0 ^2,1 Rita Hayworth - Edicions Nocturn ISBN 2-84907-109-9
↑ Des de 1941, una ona de patriotisme americà amara les produccions cinematogràfiques americanes que reflecteixen la situació de guerra a Europa. Hollywood, Comèdies musicals ‘ Ted Sennett ‘ Fernand Nathan editor, París, 1986 ISBN 2-09-290-548-1, pàg. 175.
↑ Fred Astaire Gilles Cebe Éditions Henri Veyrier ISBN 2-85199-244-9
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Le Cinéma Grande histoire illustrée du 7e art. Volume 3. Éditions Atlas, p. 623
↑ Encyclopédie alfa del cinema - Volum 11 - Éditions Grammont s. Té. - Alfa Edicions, pàg. 100.
↑ ^7,0 ^7,1 Hollywood, Comèdies musicals – Ted Sennett – Fernand Nathan éditeur, Paris, 1986 ISBN 2-09-290-548-1, p. 171.
↑ Fred Astaire Gilles Cebe, pàg. 140.
↑ Rita Hayworth - Barbara Leaming - Ramsay Poche Cinéma, 2008 ISBN 978-2-84114-926-1, pàg. 78.
↑ Paris Partit -M2533-1983-29 maig 1987
↑ «You Were Never Lovelier» (en anglès). The New York Times.
↑ Rita Hayworth és doblada per al cant per Nan Wynn.
↑ Imdb

[1] sadir.cat. Ballant neix l'amor. esadir.cat.

[a-2] 2,0 ^2,1 Rita Hayworth - Edicions Nocturn ISBN 2-84907-109-9

[3] Des de 1941, una ona de patriotisme americà amara les produccions cinematogràfiques americanes que reflecteixen la situació de guerra a Europa. Hollywood, Comèdies musicals ‘ Ted Sennett ‘ Fernand Nathan editor, París, 1986 ISBN 2-09-290-548-1, pàg. 175.

[b-4] Fred Astaire Gilles Cebe Éditions Henri Veyrier ISBN 2-85199-244-9

[c-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Le Cinéma Grande histoire illustrée du 7e art. Volume 3. Éditions Atlas, p. 623

[d-6] Encyclopédie alfa del cinema - Volum 11 - Éditions Grammont s. Té. - Alfa Edicions, pàg. 100.

[e-7] 7,0 ^7,1 Hollywood, Comèdies musicals – Ted Sennett – Fernand Nathan éditeur, Paris, 1986 ISBN 2-09-290-548-1, p. 171.

[f-8] Fred Astaire Gilles Cebe, pàg. 140.

[g-9] Rita Hayworth - Barbara Leaming - Ramsay Poche Cinéma, 2008 ISBN 978-2-84114-926-1, pàg. 78.

[a2-10] Paris Partit -M2533-1983-29 maig 1987

[11] «You Were Never Lovelier» (en anglès). The New York Times.

[12] Rita Hayworth és doblada per al cant per Nan Wynn.

[13] Imdb

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]