ἐπί

Grec antic

• Pronúncia: /eˈpi/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₁epi, cognat del llatí ob.

Preposició

ἐπί ‎(epí)

1. al damunt, a

   καθέζεται ἐπὶ θρόνου ‎(kathézetai epì thrónou)—«Ell està assegut al tron»

   ἀνέβαινεν ἐπὶ τὸν ἵππον—«Ell muntà damunt del cavall»

2. superior jeràrquic

   οἰ έπὶ τῶν πραγμάτων—«Els homes que estan al poder»

1. en

   ἇς ἔχρῃζε γᾶς ἐπὶ ξένας / ἔθαν—«Ha mort en la terra estranya que ell volia.»

2. per ell mateix

   ἐφ’ ἑαυτῶν ἐχώρουν—«Actuaven per ells mateixos, per pròpia iniciativa.»

3. quant a, pel que fa a

   ἐπὶ τῶν πλουσίων […] αἰσθάνομαι—«Pel que fa als rics, puc entendre que...»

Variants

• ἐπ’ ‎(ep’)
• ἔπι ‎(épi)
• ἔπ’ ‎(ép’)
• ἐφ’ ‎(eph’)