Lûnäio Gregorian

ZE	Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ

O Lunâio Gregoriàn o l'é o lunâio ciù dêuviòu into móndo. O sò nomme o vêgne da-o pàppa Grigheu XIII che o l'à introdûto o 4 d'òtôbre do 1582 co-a bólla papâle inter gravissimas promulgâ a vìlla Mondragónde, e o l'é unn-a modificaçion do lunâio Giulian e do Lunâio de l'Êra Crestiànn-a, dêuviæ prìmma d'alôa.

Prìmma pàgina da bólla papâle Inter gravissimas.

Stöia

Dionìggi o Picìn, abòu do sécolo VI, o l'é l'inventô do Lunâio de l'Êra Crestiànna. Segóndo a convençión (òrmâi acetâ, ànche se di càlcoli recénti àn spostòu a nàscita de Crìsto de quæxi 6 ànni inderê), Crìsto o l'é nasciûo a-i 25 de dexénbre de l'1 prìmma de Crìsto, e sètte giórni dòppo comensâva l'ànno 1 dòppo Crìsto. In ànno "0" (zêro) o no l'existéiva, ni o Dionìggi o Picìn o poéiva prevédilo - perché o 0 (zêro) inta série di nùmeri o l'é stæto introdûto sécoli dòppo da-o Fibonàcci – ni d'âtra pàrte se poéiva fisâ a nàscita de Crìsto inte 'n ànno "0" (zêro) ch'o no l'existéiva.

O Lunâio do Giùlio Cézare riformòu, con l'introduçión de l'ànno bizestîle ògni 4 ànni, o no l'àiva do tùtto rizòlto a diferénsa fra l'ànno solâre e l'ànno civîle, perché no l'êa stæto calcolòu che l'ànno solâre o duâva quæxi 11 menûti e 9 segóndi in ciù che quéllo civîle. Sta diferénsa, scibén che picìnn-a, a formâva ògni 128 ànni 'n giórno intrêgo, co-o caozâ a retrocesción di equinòççi into Lunâio civîle.

O Concìlio de Nicêa, rionîo into 325, o s'é réizo cónto che l'equinòçio de Primavéia, ch'o l'aviæ dovûo êse a-i 25 de màrso, o l'êa in realtæ retrocèsso a-i 21 de màrso. O no l'ê 'n problêma da pöco, perché, segóndo l'ûzo, a Pàsqua crestiànn-a (e tùtte e fèste litùrgiche dòppo) a l'ê stabilîa in bâze a l'equinòçio de Primavéia.

Àn provòu inte vàrri mòddi pe corêze o Lunâio Giuliàn. O Rugêro Bacó (Rugê) ascì o l'à fæto 'na propòsta de coreçión. Into Concìlio de Costànsa (1417) e into Concìlio de Baxilêa (1434) l'é stæto prezentòu di progètti de rifórma. O se n'é òcupòu ascì, into 1476, o Gioâne Müller dîto o Rêgiomontàn. Into Concilio Lateranénse (1513-1517) l'é stæto ezaminòu di stùddi de matemàtichi avoxæ. O pàppa Grighêu XIII o l'à institoîo 'na comisción de brâvi astrònomi, teòloghi e matemàtichi e l'é stæto aprovòu, pi-â sò ciaréssa e a sò senplicitæ, o càlcolo do Loîgi Gìglio, in matemàtico calabréize mòrto da pöco, i quæ stùddi són stæti prezentæ da sò fræ Tögno. In pöche paròlle a rifórma a prevedéiva:

• Ripristinâ a-i 21 de màrso l'equinòçio de Primavéia ch'o l'éa scugiòu a l'11 de màrso, co-o levâ inte l'ànno 1582 dêxe giórni a-o méize d'òtôbre.
• Consciderâ no bizestîli pò-u futûro i ànni secolæ che no se poéivan divìdde pe 400.

A despêto de ste fondamentâli coreçioìn, mànco o Lunâio Gregoriàn o l'é perfètto, perché l'ànno civîle o dûa 24 segóndi in ciù de l'ànno solâre: ma doviàn pasâ bén 3.500 ànni da-o 1582 prìmma che st'ecedénsa chi a devénte 'n giórno intrêgo.

Duâta di méizi

O Lunâio Gregoriàn o gh'à 365 ò 366 giorni e o l'é fæto de dozze meixi de duâta despægia:

• zenâ, de 31 giórni
• frevâ, de 28 giórni (29 se l'ànno o l'é bizestîle)
• màrso, de 31 giórni
• arvî, de 30 giórni
• màzzo, de 31 giórni
• zùgno, de 30 giórni
• lùggio, de 31 giórni
• agósto, de 31 giórni
• seténbre, de 30 giórni
• òtôbre, de 31 giórni
• novénbre, de 30 giórni
• dexénbre, de 31 giórni

A rifórma gregoiànn-a

A rifórma gregoiànn-a, ch'a coménsa da-o 1582, a l'à fæto dónca sâtâ i giórni da-i d'òtôbre a-i 14 d'òtôbre. Són restæ bizestîli tùtti i ànni çentenâi che se poéivan divìdde perfetaménte pe 400 ò sæ o 1600, o 2000 ecétera; in càngio no êan ciù bizestîli o 1700, o 1800, o 1900 ecétera. Ma a rifórma a l'é stæta realizâ da vàrri Stâti in órdine spantegòu, co-o sâtâ ascì grùppi de giórni divèrsci. Inta Svìsera, prezénpio, i Cantoìn se són conportæ in mòddo despægio fra de lô e àn aplicòu a rifórma levàndo grùppi de giórni divèrsci e inte ànni despægi.

Stâto	Ànno d'inìçio 1° zenâ	Adoçión do nêuvo calendâio	Nòtte
Sâcro Inpêro Romàn	1544	1582
Spàgna, Portogàllo	1556	1582
Prùscia, Danemàrca, Norvéggia	1559	1700
Svéçia	1559	1753
Frànsa	Edìtto de Roussillon 1567	1582
Paixi Basci	1576	1582
Lorénn-a	1579	1760
Zelàndia (Pàixi Bàsci)	1583	1582
Danemàrca (levòu Pàixi Bàsci e Zelàndia)	1583	1700
Scòsia	1600	1752
Rùscia	1700	1918
Granducâto de Toscànn-a	1750	1582	, ,
Inghiltæra (levòu a Scòsia)	1752	1752
Repùbrica de Venéçia	1522	1582
Sèrbia	1804	1918
Inpêro òtomàn (Turchîa)	1918	1917

Âtri progètti

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Lûnäio Gregorian