Categoria:Literatura francesa : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
|||
| Linha 5 : | Linha 5 : | ||
La literatura francesa coneguèt jà una primièira florida a l'''Edat Mejana'' amb los [[Trouvères]] guidats per l'inspiracion dels [[Trobadors]] d'Òc (se sap cossí Maria, la filha d'[[Alienòr d'Aquitània]], maridada al compte de [[Champanha]], faguèt conéisser alai la tematica de la poesia lirica occitana]] e una aviada del roman amb de noms coma [[Chrétien de Troyes]] e d'òbras coma ''Le roman de la rose'' o ''Le roman de Renart''. |
La literatura francesa coneguèt jà una primièira florida a l'''Edat Mejana'' amb los [[Trouvères]] guidats per l'inspiracion dels [[Trobadors]] d'Òc (se sap cossí Maria, la filha d'[[Alienòr d'Aquitània]], maridada al compte de [[Champanha]], faguèt conéisser alai la tematica de la poesia lirica occitana]] e una aviada del roman amb de noms coma [[Chrétien de Troyes]] e d'òbras coma ''Le roman de la rose'' o ''Le roman de Renart''. |
||
Al sègle XVI, amb lo vam novèl dels estudis de las literaturas anticas, l'inspiracion càmbia d'a fons e la literatura francesa produsís d'òbras màgers que siá en poesia ([[ |
Al sègle XVI, amb lo vam novèl dels estudis de las literaturas anticas, l'inspiracion càmbia d'a fons e la literatura francesa produsís d'òbras màgers que siá en poesia ([[Ronsard]], [[Marot]]), lo roman ([[Rabelais]]) o los requistes ensages de [[Montaigne]]. |
||
Lo sègle XVII es l'epòca classica, lo sègle d'aur de las Letras francesas. Las règlas classicas codificadas per [[Boileau]] s'impausan al teatre amb [[Racine]] que pren lo contrapè de son ainat [[Corneille]], per la tragèdia, e amb [[Molière]], per la comèdia. Fòra del teatre, lo màger cap d'òbra del sègle son las famosas ''Faulas'' de [[Jean de La Fontaine]]. [[ |
Lo sègle XVII es l'epòca classica, lo sègle d'aur de las Letras francesas. Las règlas classicas codificadas per [[Boileau]] s'impausan al teatre amb [[Racine]] que pren lo contrapè de son ainat [[Corneille]], per la tragèdia, e amb [[Molière]], per la comèdia. Fòra del teatre, lo màger cap d'òbra del sègle son las famosas ''Faulas'' de [[Jean de La Fontaine]]. [[Pascal]] englòria lo genre de l'ensag e [[Malherbe]] lo de la poesia, [[La Rochefoucauld]] escriu sas ''Maximes'' e lo roman, aprèp l'enòrma produccion de las codrilhas "preciosas", agandís tanben la puretat classica amb ''La Princesse de Clèves'' de [[Mme de la Fayette]]. |
||
Lo sègle XVIII es d'en primièr lo sègle de l'Iluminisme que los màgers representants ne son [[Montesquieu]], [[Voltaire]], [[Diderot]] e [[Jean-Jacques Rousseau]]. |
Lo sègle XVIII es d'en primièr lo sègle de l'Iluminisme que los màgers representants ne son [[Montesquieu]], [[Voltaire]], [[Diderot]] e [[Jean-Jacques Rousseau]]. |
||
==Autors de lenga francesa== |
==Autors de lenga francesa== |
||
| ⚫ | |||
[[Honoré de Balzac]] |
[[Honoré de Balzac]] |
||
[[Hervé Bazin]] <br> |
[[Hervé Bazin]] <br> |
||
[[Boileau]] |
|||
| ⚫ | |||
[[Corneille]] |
|||
[[Diderot]] |
|||
[[Mme de La Fayette]] |
|||
[[Joseph Kessel]] |
[[Joseph Kessel]] |
||
[[ |
[[Malherbe]] |
||
[[Marot]] |
|||
[[Molière]] |
|||
[[Montaigne]] |
[[Montaigne]] |
||
[[Montesquieu]] |
|||
| ⚫ | |||
[[Pascal]] |
|||
| ⚫ | |||
[[Racine]] |
|||
[[La Rochefoucauld]] |
|||
[[Ronsard]] |
|||
[[Jean |
[[Jean-Jacques Rousseau]] |
||
[[Voltaire]] |
|||
Version del 26 febrièr de 2007 a 19.30
Las grandas etapas de la literatura francesa
Aqueste article s'entrèva pas que de la literatura escricha en França, en lenga francesa.
La literatura francesa coneguèt jà una primièira florida a l'Edat Mejana amb los Trouvères guidats per l'inspiracion dels Trobadors d'Òc (se sap cossí Maria, la filha d'Alienòr d'Aquitània, maridada al compte de Champanha, faguèt conéisser alai la tematica de la poesia lirica occitana]] e una aviada del roman amb de noms coma Chrétien de Troyes e d'òbras coma Le roman de la rose o Le roman de Renart.
Al sègle XVI, amb lo vam novèl dels estudis de las literaturas anticas, l'inspiracion càmbia d'a fons e la literatura francesa produsís d'òbras màgers que siá en poesia (Ronsard, Marot), lo roman (Rabelais) o los requistes ensages de Montaigne.
Lo sègle XVII es l'epòca classica, lo sègle d'aur de las Letras francesas. Las règlas classicas codificadas per Boileau s'impausan al teatre amb Racine que pren lo contrapè de son ainat Corneille, per la tragèdia, e amb Molière, per la comèdia. Fòra del teatre, lo màger cap d'òbra del sègle son las famosas Faulas de Jean de La Fontaine. Pascal englòria lo genre de l'ensag e Malherbe lo de la poesia, La Rochefoucauld escriu sas Maximes e lo roman, aprèp l'enòrma produccion de las codrilhas "preciosas", agandís tanben la puretat classica amb La Princesse de Clèves de Mme de la Fayette.
Lo sègle XVIII es d'en primièr lo sègle de l'Iluminisme que los màgers representants ne son Montesquieu, Voltaire, Diderot e Jean-Jacques Rousseau.
Autors de lenga francesa
Soscategorias
Aquesta categoria dispausa de 11 soscategorias, sus un total de 11.
Articles dins la categoria « Literatura francesa »
|
Espleches : Arborescéncia de la categoria (graphique) • Cercar los imatges dins aquesta categoria Recèrcas : Recèrca intèrna • amb CatScan (requèstas simplas) • amb CatCroiseur (complèxas) • per data d'entrada |
Aquesta categoria conten los 62 articles seguents.
L
- L'Eptameron
- L'Estrangièr
- L'Ussard sus la teulissa
- L'Èsser e lo Nonrés
- L'Òbra en negre
- La Cantatritz clòscapelada
- La Condicion umana
- La Gruma dels jorns
- La Modificacion
- La Ribièra dels Sirtes
- La Vida mòde d'emplèc
- Las Torciròlas de la vit
- Literatura francesa
- Lo Gra zèro de l'escritura
- Lo grand Meaulnes
- Lo Mèstre e Margarida
- Lo Procès verbal
- Lo Rabiment de Lol V. Stein
- Lo Silenci de la mar
- Lo Solièr de satin
- Lo Sèxe segond
- Lo Teatre e son doble
- Los 100 libres del sègle segon ''Le Monde''
- Los Monedièrs falses
- Los Mots e las Causas