Vejatz lo contengut

Rio de Janeiro (estat)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Rio de Janeiro es un estat de la Region Sud-Èst de Brasil. Confronta l'estat de Espírito Santo al nòrd, Minas Gerais a l'oèst, e São Paulo al sud-oèst. Es bordat per l'Ocean Atlantic a l'èst e al sud.

Sa capitala es la famosa ciutat toristica de Rio de Janeiro. Las vilas principalas de l'estat son: Rio de Janeiro, Nova Iguaçu, Niterói, Duque de Caxias e São Gonçalo. La superfícia totala de l'estat es similara a la de Danemarc.

Rio de Janeiro
Total de vilas de l'estat 92
Governador Sérgio Cabral Filho
Superfícia 43 696 km²
Populacion
Densitat
15 383 407 (2005)
329,37 ab./km²
Pagina oficiala https://web.archive.org/web/20070322224125/http://www.governo.rj.gov.br/
Batalha en la Baia de Guanabara entre franceses e portugueses, en 15 de març de 1560, que culminèt amb la destruccion de la Fortalesa Coligny.

A l'epòca de l'establiment del sistèma de Capitanias Hereditárias en Brasil, lo territòri de l'actual estat de Rio de Janeiro se trobava comprés en trams de la Capitania de São Tomé e de la Capitania de São Vicente. La region anèt pas immediatament colonizada pels portugueses, en vertut de l'ostilitat dels indigènas establits en lo litoral.

Entre 1555 e 1567, la baia de Guanabara foguèt ocupada per un grop de colons franceses, jol comandament de Nicolas Durand de Villegaignon, que pretenián aicí installar una colònia nomenada França Antartica ("France Antarctique"). Per evitar aquela aucupacion e assegurar la possession del territòri per la Corona de Portugal, en 1 de març de 1565, foguèt fondada a vila de Rio de Janeiro, per Estácio de Sá, en venent a se constituir la Capitania Reala de Rio de Janeiro.

Al sègle XVII, l'elevatge e lo cultiu de cana de sucre impulsèron lo progrès, definitivament assegurat quand lo pòrt comencèt a exportar aur extrach de Minas Gerais, en lo sègle XVIII. Entre 1583 e 1623 la principala region productora de sucre en lo sud de Brasil se desplacèt de la Capitania de São Vicente per la de Rio de Janeiro, près de la baia de Guanabara. A fins del sègle XVII i aviá 120 grands plantacions de cana en la region.

En 1763, Rio de Janeiro foguèt transformat en sedença del Vicerenhe de Brasil e capitala de la colònia. Amb lo cambiament de la familha reala portuguesa cap a Brasil en 1808, tanben en l'epòca de l'aucupacion de la Peninsula Iberica per Napoleon Bonaparte, la region foguèt fòrça beneficiada amb reformas urbanas per recebre a Cort portuguesa. D'entre los melhoraments, se destacan: la transferéncia d'organs d'administracion publica e justícia, la creacion de nòvas glèisas, espitals, casèrnas, fondacion del primièr banc del país - Banc do Brasil - e la Premsa Reala. Los ans seguents sorgiguèron tanben lo Jardin Botanic, la Bibliotèca Reala (uèi Bibliotèca Nacionala) e la Academia Reala Militara, antecessora de l'actuala Academia Militar das Agulhas Negras.

Creacion de la Municipalitat Neutrala

[modificar | Modificar lo còdi]
Niterói.

Après la transferéncia de la Cort portuguesa per Rio de Janeiro, l'autonomia que la província aspirava tant foguèt pas atenguda de la meteissa forma qu'en las autras. Al ministre del Reialme, carga qu'anèt practicament un substitut pel de Vicerei per rapòrt a Rio de Janeiro, foguèt confiada l'administracion de la província. De mai la vila del Rio de Janeiro èra la capitala la Empèri, e un ministre administrava la província entièra mejançant decrèts dirigits a las Camèras Municipalas de las autras vilas. Aquelas creissián rapidament, a causa de la creissença del cultiu de cafè, qu'èra ja mai important que lo cultiu de cana en lo nòrd de la província.

Pan de Sucre.

Aquelas diferéncias per rapòrt a las autras unitats administrativas del país faguèron amb que, l'an de 1834, la vila foguèsse transformada en Municipalitat Neutrala, en demorant coma capital del país. Ja la Província de Rio de Janeiro passèt a aver la meteissa organizacion politic administrativa de las autras, e la siá capitala passèt a èsser Vila Reala de Praia Grande, localitat cristianada en 1835 de Niterói.

Après l'edicion de la Lei Complementària nº20 en 1974, signada pel president Ernesto Geisel, se fondèron los estats de la Guanabara e de Rio de Janeiro en 15 de març de 1975. La capitala del nòu estat (que mantenguèt lo nom de Rio de Janeiro) passèt a èsser la vila de Rio de Janeiro, en se tornant la situacion politica-territoriala anteriora a 1834, an de la creacion de la Municipalitat Neutrala. Foguèron mantenguts encara los simbòls de l'ancian estat del Rio de Janeiro, mentre los simbòls de la Guanabara passèron a èsser los simbòls de la vila de Rio de Janeiro.

L'estat es traversat per de planas e de montanhas parallelas al litoral. Dins lo sud de l'estat, las montanhas son situadas pròchas de la mar, dins las vilas de Parati e Angra dos Reis. Pròche de la ciutat de Rio de Janeiro, lo relèu s'escampa dins una vasta superfícia de tèrras planas drenadas per de rius, nomenada Baixada Fluminense. Aquesta region es traversada per la rota Rodovia Presidente Dutra, que fa lo ligam entre las vilas de Rio de Janeiro e São Paulo.

Entre 70 e 130 km al nòrd-èst de la ciutat de Rio de Janeiro i a tres vilas de clima temperat montanhòl: Petrópolis, Teresópolis e Nova Friburgo, plaçadas dins la region de la Serra dos Orgãos. Al limit dels estats de Rio de Janeiro, São Paulo e Minas Gerais i a tanben doas vilas amb clima montanhòl: Itatiaia e Penedo.

Industria
L'estat de Rio de Janeiro a un ancian mas important pargue industrial, concentrat dins la val del riu de Paraíba do Sul (dins las vilas de Resende, Porto Real e Volta Redonda) e dins la region de la Baixada Fluminense. Una de las industrias pus conegudas de l'estat es la Companhia Siderurgica Nacional (CSN), productora d'acièr situada dins la vila de Volta Redonda. A Porto Real se tròba una fabrica d'automobilas Peugeot, e a Resende una fabrica de camions de Volkswagen.

Tanben cal senhalar l'industria de construccion navala dins las vilas de Rio de Janeiro e Niterói. Dins la Baixada Fluminense i a tanben una activitat de rafinatge de petròli e una industria petroquimica dins la vila de Duque de Caxias.

Extraccion minerala
L'estat ten de grandas resèrvas de petròli e de gas natural dins la nomenada Bacia de Campos, un jaciment situat sus la còsta, pròcha de la vila de Campos. Aqueste jaciment sosmarin provesís 83% de la produccion de petròli brasilièra, e ajudèt Brasil a lèu se trobar autosufisent en petròli brut. Una autra produccion importanta de l'estat es la sal marina, dins las vilas de Cabo Frio e Araruama.

Lo torisme es una de las activitats economicas principalas de l'estat. Lo torisme se concentra mai que mai dins la capitala de l'estat, Rio de Janeiro, mercé a sas plajas (Leme, Copacabana, Leblon, Ipanema, Barra), al Crist Redemptor e a la montanha Pão de Açúcar (Pan de Sucre).

Plaja dos Anjos, en la vila de Arraial do Cabo, situada a 160 km a l'èst de la capitala.

Las autras vilas litoralas de notar son:

  • Niterói, anciana capitala de l'estat, unida a Rio de Janeiro per lo Pont Rio-Niterói.
  • Parati e Angra dos Reis, plaçadas al sud de l'estat, e sas plajas e illas que se pòdon visitar en batèu.
  • Cabo Frio, Arraial do Cabo e Búzios, a l'èst de la ciutat de Rio de Janeiro, situadas dins la nomenada Região dos Lagos ("Region dels Lacs").

Autras opcions son las vilas de clima montanhòl:

  • Petrópolis, ancian refugi d'estiu de l'emperaire Peire II de Brasil, plaçada a 70 km al nòrd de Rio de Janeiro.[1]
  • Teresópolis, situada a 800 m en dessús del nivèl de la mar e a 95 km de Rio de Janeiro. Nomenada en omenatge a l'esposa de Pedro II, l'emperatriz Teresa Cristina.
  • Nova Friburgo, fondada pels immigrants soïsses al començament del sègle XIX.
  • Itatiaia, situada pròcha del Parc Nacional d'Itatiaia, una de las pus ancianas resèrvas nacionalas de Brasil.
  • Penedo: un pichon districte de la vila de Resende fondat pels immigrants finlandeses a l'entorn de 1929. Actualament famós per sos païsatges naturals, aqüacultura de truita, gastronomia e locals de torisme ecologic.
Vilas de l'estat de Rio de Janeiro per populacion
Reng Vila Populacion Reng Vila Populacion

Rio de Janeiro
Rio de Janeiro
Teresópolis
Teresópolis

1 Rio de Janeiro 6.182.710 11 Volta Redonda 259.811
2 São Gonçalo 991.382 12 Itaboraí 225.309
3 Duque de Caxias 872.762 13 Mesquita 190.056
4 Nova Iguaçu 865.089 14 Macaé 188.787
5 Belford Roxo 503.102 15 Cabo Frio 180.635
6 Niterói 479.384 16 Nova Friburgo 178.653
7 São João de Meriti 469.287 17 Barra Mansa 176.469
8 Campos dos Goitacazes 431.839 18 Angra dos Reis 164.191
9 Petrópolis 312.766 19 Teresópolis 162.075
10 Magé 270.940 20 Nilópolis 159.408
Estimacion de populacion 2009
  1. Emperor Street

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]