John Newcombe
John David «Newk» Newcombe (Sydney, 23 de maig de 1944) és un extennista professional australià.
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (en) John David Newcombe 23 maig 1944 (80 anys) Sydney (Austràlia) | ||||||||||||||||||||
Residència | Sydney | ||||||||||||||||||||
Formació | Sydney Church of England Grammar School | ||||||||||||||||||||
Alçada | 183 cm | ||||||||||||||||||||
Pes | 80 kg | ||||||||||||||||||||
Lateralitat | dretà | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | tennista (1967–1981), entrenador de tennis | ||||||||||||||||||||
Activitat | 1967 - 1981 | ||||||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 1.062.408 $ | ||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Austràlia | ||||||||||||||||||||
Esport | tennis | ||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | tennis individual tennis dobles | ||||||||||||||||||||
Mà de joc | dretà | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
Va ser un dels tennistes més destacats en les dècades de 1960 i 1970, ja que fou número 1 del rànquing individual i aconseguí un total de 26 títols de Grand Slam (7 individuals, 17 de dobles masculins i 2 de dobles mixts). Va ser un baluard del tennis australià en la conquesta de diverses edicions de la Copa Davis i va formar al costat del seu compatriota Tony Roche una de les més grans parelles de dobles de tots els temps aconseguint guanyar 12 trofeus de Grand Slam en conjunt. Va ser l'última baula de la ventrada de jugadors australians que van sobresortir en el circuit de tennis mundial en els anys 50, 60 i part dels 70. Posteriorment també fou capità de l'equip australià de Copa Davis.
Fou un vuit tennistes originals que va fundar el circuit professional World Championship Tennis (WCT), coneguts com els «Handsome Eight». Com a conseqüència, la International Tennis Federation va prohibir la seva participació al torneig de Torneig de Wimbledon de 1972, i es va unir al boicot realitzat pels jugadors en l'edició següent.
Biografia
Newcombe ha estat sempre admirat per una gran quantitat de fans pel seu carisma. El seu característic bigoti és ja un emblema i es va arribar a dir que va ser assegurat per 13 milions de dòlars,[1] encara que ell sempre ho ha negat. La seva amistat amb el president dels Estats Units George W. Bush es va tornar famós quan la premsa va citar a Newcombe com el company de copes de Bush quan aquest va ser multat per conduir sota els efectes de l'alcohol.
Després de la seva retirada va seguir lligat al món del tennis, va entrar a l'estructura de l'International Tennis Players Association, creada l'any 1969, i també fou president de l'Association of Tennis Professionals els anys 1977 i 1978.
Fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame l'any 1986, i un any abans en el Sport Australia Hall of Fame, i el 2000 també fou condecorat amb l'Australian Sports Medal.[2][3] També va ser condecorat com a Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) l'any 1978 i Oficial de l'Orde d'Austràlia (OA) el 1989.[4][5] La federació australiana de tennis va crear el guardó «Newcombe Medal» en el seu honor, per premiar els dos millors tennistes australians i que ell mateix entrega anualment.[6][7]
Es va casar amb la tennista alemanya Angelika Pfannenburg.[8][9]
Torneigs de Grand Slam
Individual: 10 (7−3)
Resultat | Núm. | Any | Campionat | Oponent | Marcador |
---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1966 | US Championships | Fred Stolle | 6−4, 10−12, 3−6, 4−6 |
Guanyador | 1. | 1967 | Wimbledon Championships | Wilhelm Bungert | 6–3, 6–1, 6–1 |
Guanyador | 2. | 1967 | US Championships | Clark Graebner | 6−4, 6−4, 8−6 |
Finalista | 2. | 1969 | Wimbledon | Rod Laver | 4–6, 7–5, 4–6, 4–6 |
Guanyador | 3. | 1970 | Wimbledon (2) | Ken Rosewall | 6–7, 6–3, 6–3, 3–6, 6–1 |
Guanyador | 4. | 1971 | Wimbledon (3) | Stan Smith | 6–3, 5–7, 2–6, 6–4, 6–4 |
Guanyador | 5. | 1973 | Open d'Austràlia | Onny Parun | 6−3, 6−7, 7−5, 6−1 |
Guanyador | 6. | 1973 | US Open (2) | Jan Kodeš | 6−4, 1−6, 4−6, 6−2, 6−3 |
Guanyador | 7. | 1975 | Open d'Austràlia (2) | Jimmy Connors | 7−6, 3−6, 6−4, 7−6 |
Finalista | 3. | 1976 | Open d'Austràlia | Mark Edmondson | 7−6, 3−6, 6−7, 1−6 |
Dobles masculins: 21 (17−4)
Resultat | Núm. | Any | Campionat | Parella | Oponents | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 1963 | Australian Championships | Ken Fletcher | Bob Hewitt Fred Stolle |
2−6, 6−3, 3−6, 6−3, 3−6 |
Finalista | 2. | 1964 | Internationaux de France | Tony Roche | Roy Emerson Ken Fletcher |
5−7, 3−6, 6−3, 5−7 |
Guanyador | 1. | 1965 | Australian Championships | Tony Roche | Roy Emerson Fred Stolle |
3−6, 4−6, 13−11, 6−3, 6−4 |
Guanyador | 2. | 1965 | Wimbledon Championships | Tony Roche | Ken Fletcher Bob Hewitt |
7−5, 6−3, 6−4 |
Finalista | 3. | 1966 | Australian Championships (2) | Tony Roche | Roy Emerson Fred Stolle |
9−7, 3−6, 8−6, 12−14, 10−12 |
Guanyador | 3. | 1966 | Wimbledon Championships (2) | Ken Fletcher | Bill Bowrey Owen Davidson |
6−3, 6−4, 3−6, 6−3 |
Guanyador | 4. | 1967 | Australian Championships (2) | Tony Roche | Bill Bowrey Owen Davidson |
3−6, 6−3, 7−5, 6−8, 8−6 |
Guanyador | 5. | 1967 | Internationaux de France | Tony Roche | Roy Emerson Ken Fletcher |
6−3, 9−7, 12−10 |
Guanyador | 6. | 1967 | US Championships | Tony Roche | Bill Bowrey Owen Davidson |
6−8, 9−7, 6−3, 6−3 |
Guanyador | 7. | 1968 | Wimbledon (3) | Tony Roche | Ken Rosewall Fred Stolle |
3−6, 8−6, 5−7, 14−12, 6−3 |
Guanyador | 8. | 1969 | Roland Garros (2) | Tony Roche | Roy Emerson Rod Laver |
4−6, 6−1, 3−6, 6−4, 6−4 |
Guanyador | 9. | 1969 | Wimbledon (4) | Tony Roche | Tom Okker Marty Riessen |
7−5, 11−9, 6−3 |
Guanyador | 10. | 1970 | Wimbledon (5) | Tony Roche | Ken Rosewall Fred Stolle |
10−8, 6−3, 6−1 |
Guanyador | 11. | 1971 | Open d'Austràlia (3) | Tony Roche | Tom Okker Marty Riessen |
6−2, 7−6 |
Guanyador | 12. | 1971 | US Open (2) | Roger Taylor | Stan Smith Erik Van Dillen |
6−7, 6−3, 7−6, 4−6, 7−6 |
Finalista | 4. | 1972 | US Open | Owen Davidson | Cliff Drysdale Roger Taylor |
4−6, 6−7, 3−6 |
Guanyador | 13. | 1973 | Open d'Austràlia (4) | Malcolm Anderson | John Alexander Phil Dent |
6−3, 6−4, 7−6 |
Guanyador | 14. | 1973 | Roland Garros (3) | Tom Okker | Jimmy Connors Ilie Năstase |
6−1, 3−6, 6−3, 5−7, 6−4 |
Guanyador | 15. | 1973 | US Open (3) | Owen Davidson | Rod Laver Ken Rosewall |
7−5, 2−6, 7−5, 7−5 |
Guanyador | 16. | 1974 | Wimbledon (6) | Tony Roche | Robert Lutz Stan Smith |
8−6, 6−4, 6−4 |
Guanyador | 17. | 1976 | Open d'Austràlia (5) | Tony Roche | Ross Case Geoff Masters |
7−6, 6−4 |
Dobles mixts: 3 (2−1)
Resultat | Núm. | Any | Campionat | Parella | Oponents | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Guanyador | 1. | 1964 | US Championships | Margaret Smith | Judy Tegart Ed Rubinoff |
10−6, 4−6, 6−3 |
Guanyador | 2. | 1965 | Australian Championships | Margaret Smith | Robyn Ebbern Owen Davidson |
Final no disputada |
Finalista | 1. | 1965 | Internationaux de France | Maria Bueno | Margaret Smith Ken Fletcher |
4−6, 4−6 |
Palmarès
Individual: 20 (10−10)
Títols per superfície |
---|
Dura (0−0) |
Gespa (12−5) |
Terra batuda (7−1) |
Fusta (1−0) |
Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent | Marcador |
---|---|---|---|---|---|---|
Guanyador | 1. | 11 de març de 1962 | Young, Austràlia | Terra batuda | Jack Pollard | 6−2, 6−2 |
Finalista | 1. | 19 d'agost de 1962 | Moscou, URSS | Frank Froehling | 6−3, 2−6, 2−6, 6−4, 5−7 | |
Finalista | 2. | 17 de novembre de 1962 | Adelaida, Austràlia | Gespa | Roy Emerson | 4−6, 4−6, 2−6 |
Finalista | 3. | 30 de gener de 1963 | Hobart, Austràlia | Gespa | Martin Mulligan | 5−7, 3−6 |
Guanyador | 2. | 25 d'agost de 1963 | Sankt Moritz, Suïssa | Terra batuda | Tony Roche | 7−5, 6−1 |
Guanyador | 3. | 7 d'octubre de 1963 | Canberra, Austràlia | Gespa | Fred Stolle | 6−3, 6−4 |
Guanyador | 4. | 20 d'octubre de 1963 | Sydney, Austràlia | Gespa | Fred Stolle | 8−6, 6−3 |
Guanyador | 5. | 25 de novembre de 1963 | Adelaida | Gespa | Dennis Ralston | 6−1, 6−3, 15−17, 6−1 |
Finalista | 4. | 15 de desembre de 1963 | Perth, Austràlia | Gespa | Fred Stolle | 5−7, 5−7, 8−6, 4−6 |
Finalista | 5. | 3 de gener de 1964 | Sydney | Gespa | Fred Stolle | 4−6, 8−10 |
Guanyador | 6. | 13 de juny de 1964 | Beckenham, Regne Unit | Gespa | Fred Stolle | 6−3, 5−7, 12−10 |
Guanyador | 7. | 18 d'octubre de 1964 | Sydney (2) | Gespa | Fred Stolle | 4−6, 6−4, 6−4 |
Guanyador | 8. | 1 de gener de 1965 | Adelaida (2) | Gespa | Tony Roche | 6−4, 9−7, 7−5 |
Guanyador | 9. | 17 de gener de 1965 | Hobart | Gespa | Owen Davidson | 6−4, 5−7, 6−3, 6−3 |
Guanyador | 10. | febrer de 1965 | Wollongong, Austràlia | Terra batuda | Tony Roche | 7−5, 3−6, 6−3 |
Guanyador | 11. | 12 de juny de 1965 | Beckenham (2) | Gespa | Lew Gerrard | 6−3, 6−1 |
Guanyador | 12. | 25 de juliol de 1965 | Hilversum, Països Baixos | Terra batuda | Tom Okker | 6−2, 3−6, 6−1, 6−3 |
Finalista | 6. | 29 d'agost de 1965 | Penang, Malàisia | Bill Bowrey | 4−6, 6−1, 1−6 | |
Guanyador | 13. | 17 d'octubre de 1965 | Sydney (3) | Gespa | Fred Stolle | 6−8, 9−7 |
Guanyador | 14. | 24 d'octubre de 1965 | Sydney | Terra batuda | Fred Stolle | 4−6, 6−1, 6−1, 6−3 |
Guanyador | 15. | 22 de novembre de 1965 | Sydney (4) | Gespa | Arthur Ashe | 6−3, 3−6, 6−3, 6−4 |
Finalista | 7. | 16 de gener de 1966 | Hobart (2) | Gespa | Arthur Ashe | 4−6, 4−6, 10−12 |
Finalista | 8. | 5 de març de 1966 | Port-of-Spain, Trinitat i Tobago | Tony Roche | 3−6, 6−3, 7−9, 5−7 | |
Finalista | 9. | 20 de març de 1966 | Caracas, Veneçuela | Terra batuda | Tony Roche | 6−0, 3−6, 4−6, 6−4, 4−6 |
Finalista | 10. | 19 de maig de 1966 | Hèlsinki, Finlàndia | Dennis Ralston | 5−7, 6−4, 4−6 | |
Guanyador | 16. | 11 de juny de 1966 | Beckenham (3) | Gespa | Premjit Lall | 6−4, 15−13 |
Guanyador | 17. | 24 de juliol de 1966 | Montana, Suïssa | Terra batuda | Juan Gisbert | 6−1, 6−1, 6−4 |
Guanyador | 18. | 17 de desembre de 1966 | Adelaida (3) | Gespa | Fred Stolle | 7−5, 6−3, 8−10, 3−6, 6−4 |
Guanyador | 19. | 5 de març de 1967 | Nova York, Estats Units | Fusta | Arthur Ashe | 3−6, 6−3, 1−1, retirada |
Guanyador | 20. | 12 de març de 1967 | Barranquilla, Colòmbia | Terra batuda | Mark Cox | 6−3, 7−5, 6−1 |
Referències
- ↑ Entrevista amb John Newcombe en el programa Enough Rope with Andrew Denton de l'ABC, emesa l'1 d'agost de 2005.
- ↑ «John Newcombe» (en anglès). Sahof.org.au. [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ «Mr John NEWCOMBE > ASM» (en anglès). PMC.Gov.au. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Mr John David NEWCOMBE > OBE» (en anglès). PMC.Gov.au. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Mr John David NEWCOMBE > OA» (en anglès). PMC.Gov.au. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Newcombe Medal» (en anglès). Tennis Australia. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «Barty awarded 2019 Newcombe Medal» (en anglès). Tennis Australia, 02-12-2019. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ Doreian, Robyn. «What I know about women...» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 26-10-2016. [Consulta: 30 abril 2021].
- ↑ «2015 Newcombe Medal» (en anglès). Getty Images. [Consulta: 30 abril 2021].
Enllaços externs
- John Newcombe a l'ATP (anglès)
- John Newcombe a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
- John Newcombe a la Copa Davis (anglès)