Làbdac
Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i net de Cadme. Per part de la seva mare, Nicteis, és net de Ctoni, un dels homes nascuts de les dents del drac mort per Cadme.
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Títol | rei de Tebes |
| Nacionalitat | Tebes |
| Família | |
| Mare | Nycteïs (en)  |
| Pare | Polidor |
| Fills | Laios |
| Altres | |
| Càrrec | rei de Tebes |
El seu pare, Polidor, va morir quan Làbdac només tenia un any, i s'encarregà de la regència de Tebes el seu avi Nicteu. Quan Nicteu va morir, el reialme passà a mans del germà d'ell, Licos, i finalment a les de Làbdac. Després, el regne passà a mans del seu fill Laios, el pare d'Èdip.
El regnat de Làbdac va estar marcat per la guerra contra el rei d'Atenes Pandíon, guerra que tenia per motiu una disputa territorial. Tereu, rei de Tràcia va ajudar Pandíon.
Segons una llegenda que només cita Apol·lodor, Làbdac va morir com Penteu, esquinçat per les bacants per haver-se oposat, com ell, al culte de Dionís.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 307. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 131. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461