Viquipèdia

Meat Loaf

actor i cantant estatunidenc

Meat Loaf, nom artístic de Michael Lee Aday, nascut com Marvin Lee Aday (Dallas, Texas, 27 de setembre de 1947 - Nashville, Tennessee, 20 de gener de 2022),[1] fou un actor i cantant de rock estatunidenc. També sota el nom de Meat Loaf es coneixia la banda que liderava i de la qual era vocalista. Era conegut pel seu paper d'Eddie al musical The Rocky Horror Show i la pel·lícula The Rocky Horror Picture Show[2] i seu àlbum Bat out of Hell i per moltes cançons pertanyents a bandes sonores de pel·lícules. L'àlbum Bat out of Hell va vendre més de 43 milions de còpies arreu del món.[3]

Plantilla:Infotaula personaMeat Loaf

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Michael Lee Aday Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1947 Modifica el valor a Wikidata
Dallas (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2022 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Nashville (Tennessee) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMeat Loaf
Meatloaf
Meat Loaf Aday Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del Nord de Texas
Universitat Cristina de Lubbock
Thomas Jefferson High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,83 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, productor discogràfic, guitarrista, cantautor, músic de rock, cantant Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata - 2022 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRock, heavy metal, rock dur i rock progressiu Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu, guitarra, instrument de teclat i saxòfon Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficArista Records
Polydor Records
Sanctuary Records
Mercury Records
Virgin Records
Music Corporation of America
Epic Records
RCA
Cleveland International Records
Motown Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDeborah Gillespie (2007–2022)
Leslie G. Edmonds (1979–2001) Modifica el valor a Wikidata
FillsPearl Aday
 () Leslie G. Edmonds
Amanda Aday
 () Leslie G. Edmonds Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmeatloaf.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001533 Allocine: 34372 Allmovie: p48154 TV.com: people/meat-loaf IBDB: 79492 TMDB.org: 7470
Facebook: MeatLoaf X: RealMeatLoaf Youtube: UCLOy9a02FwlHySZW9RrVa3A Spotify: 7dnB1wSxbYa8CejeVg98hz Apple Music: 60358 Last fm: Meat+Loaf Musicbrainz: b134d1bf-c7c7-4427-93ac-9fdbc2b59ef1 Songkick: 378262 Discogs: 254259 Allmusic: mn0000339624 Deezer: 317 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Meat Loaf era el primer fill de Orvis Wesley Aday, policia, i de Wilma Artie Hukel. Aday era alcohòlic i passava un temps important en rutes de diversos dies als bars. Meat Loaf i la seva mare regiraven els bars de Dallas buscant Orvis per a portar-lo a casa. A causa d'aquesta situació familiar, Meat Loaf ha estat en gran part educat per la seva àvia.[4][5]

Encara que existeixen diverses explicacions al seu nom d'escena, segons el lloc web oficial de l'artista, aquest nom de «Meat» (carn, en anglès) li hauria posat el seu pare quan tenia dos anys. Els seus companys d'escola després l'haurien transformat en «Meat Loaf» (pastís de carn, en anglès), respectant així les seves inicials oficials, M.L.[6][7]

El seu nom d'escena vindria d'un professor d'esport de l'escola on anava Marvin: quan ell pesava 120 quilos hauria trepitjat el peu del seu professor. Aquest últim li hauria cridat: «Surt del meu peu espècie de meatloaf, m'espatllaràs!»

La seva primera carrera musical

modifica

A Los Angeles, forma el seu primer grup de música, el Meat Loaf Soul. Durant el primer enregistrament, la seva potència vocal és immediatament observada i se li ofereixen tres contractes, que declina. Meat Loaf Soul comença una sèrie de primeres parts,[8] com una amb Van Morrison, a la California State University, a Northridge (Los Angeles), amb Renaissance, Taj Mahal i Janis Joplin. El grup canvia diverses vegades de guitarrista principal, canviant de nom cada cop (Popcorn Blizard, Floating Circus). Com a Floating Circus, fan la primera part de The Who, The Stooges, Grateful Dead i The Grease Band. El seu èxit regional els porta a gravar un primer single, «Once Upon a Time», amb el títol «Hello» a la cara B.

Hair

modifica

Després de la separació de Floating Circus, Meat Loaf fa un cert nombre de «petites feines», com ara guardaespatlles. Sense treball estable, fent d'ajudant de gerència de parking coneix per casualitat una persona que l'incita a passar una audició per a la comèdia musical Hair. Meat Loaf és contractat per a l'espectacle a Los Angeles i continua en una roda de sis mesos a Detroit (Michigan).[9]

Gràcies a la publicitat feta per Hair, Meat Loaf és convidat a gravar per a la Motown. Li suggereixen un duo amb Stoney Murphy, que accepta. L'àlbum, titulat Stoney & Meatloaf (Meatloaf apareix com una paraula), és acabat el maig de 1971 i tret el mes de setembre del mateix any.[10] Per assegurar la promoció, Meat Loaf i Stoney marxen roda amb Jake Wade and the Soul Searchers, Bob Seger, i Alice Cooper. Després de la gira, Meat Loaf s'uneix a la tropa de Hair a Broadway. Contracta llavors un agent, i audiciona per a la producció de More than you deserve. En el transcurs d'aquesta audició troba un dels seus principals col·laboradors en la persona de Jim Steinman.

The Rocky Horror Picture Show

modifica

Durant l'hivern de 1975, tornant d'una sessió de treball de la producció Rainbow in New York a Washington DC, Meat Loaf rep una trucada demanant-li participar en l'espectacle The Rocky Horror Show en el qual faria els papers d' Eddie i del Dr. Scott.[11]L'èxit de l'espectacle porta al rodatge del film The Rocky Horror Picture Show al qual Meat Loaf només fa el paper d'Eddie. La cançó «Hot Patootie» que interpreta al film de vegades forma part dels seus espectacles en viu. A la mateixa època, Meat Loaf i Jim Steinman comencen a treballar a l'àlbum Bat out of Hell. Meat Loaf convenç Epic Records de rodar quatre videoclips, «Bat out of Hell», «Paradise by the Dashboard Light», «You Took the Words Right Out of My Mouth» i «Two Out of Three Ain't Bad». Lou Adler, el productor del The Rocky Horror Picture Show, utilitza «Paradise» als crèdits de la pel·lícula.

Col·laboració amb Ted Nugent

modifica

Meat Loaf va ser convidat a unir-se a la banda del guitarrista Ted Nugent, però va declinar la proposta amb l'esperança que l'àlbum "Bat out of Hell" trobaria una discogràfica per llançar-lo.[12] Tot i així, any abans que Bat out of Hell li aportés l'èxit internacional, el productor Tom Werman va portar-lo a la banda per cantar a l'àlbum Free-for-All. Se li va pagar la suma de 1.000 dòlars per les seves contribucions a l'àlbum, que incloïen l'elaboració dels seus arranjaments vocals i dos dies de sessions de gravació.[13] En una entrevista de 2010 va explicar que després d'acceptar fer l'àlbum li van enviar un full amb les lletres que contenia només les paraules sense arranjaments. No tenint ni idea de com sonarien les cançons, no obstant això, va crear els arranjaments vocals de les cançons que va gravar i interpretar.[13]

Més tard, Nugent diria a Free Press que Meat Loaf havia estat un intèrpret galvanitzador als clubs de Detroit, referint-s'hi com "aquest gran home que embogeix a l'escenari".[14]

Steinman, i la trilogia Bat out of Hell

modifica

La col·laboració de Meat Loaf amb l'autor compositor Jim Steinman, és un pas decisiu a la carrera del cantant.

L'any 1973 Jim Steinman coescriu una comèdia musical, More Than You Deserve (1973). És en ocasió de la posada en escena que coneix Meat Loaf i comença a col·laborar amb ell.« More Than You Deserve » més tard formara part de l'àlbum Dead Ringer. De 1975 a 1977, Steinman treballa en una altra comèdia musical, Neverland, basada en el llibre de J. M. Barrie: Peter Pan. Preparant l'espectacle que comença a girar amb tres cançons,[15] esdevindrà el més gran èxit de Meat Loaf. Es tracta de "Bat out of Hell", "Heaven Can Wait" i "All Revved Up with No Place to Go". Els dos artistes tenen. Aleshores problemes per trobar una casa de discos.[16] Durant més de dos anys els dos homes passen moltes audicions. La durada de les cançons, a l'època 20 minuts per a "Bat out of Hell" no són potser pas estranyes a aquestes dificultats. L'àlbum acabarà per sortir l'octubre de 1977 [17] i vendrà més de 40 milions d'exemplars.[18]

Després d'una sèrie de disputes legals i financeres durant els anys 80, els dos artistes reprenen la seva col·laboració l'any 1990. L'any 1993, surt Bat out of Hell II: Back into Hell. Jim Steinman és autor/compositor de la totalitat de l'àlbum que produeix i arranja amb l'ajuda de Steven Rinkoff.[19] La cançó «I'd Do Anything for Love (But I Won't Do That)» amb l'excel·lent Mrs Loud serà al seu torn un èxit mundial.

Des de 2003, Meat Loaf anuncia la recuperació de la seva col·laboració amb Jim Steinman. El contracte legal entre ells trigarà més d'un any a posar-se en marxa i no satisfarà ni l'un, ni l'altre. L'any 2006, els dos artistes van fins a atacar-se mútuament per a la propietat del nom «Bat out of Hell».[20] L'acord final permetrà als dos la utilització. No obstant això, i per a raons fosques,[21] els dos artistes no treballaran junts en la producció de Bat III, que és assegurat per Desmond Child.

Finalment, l'àlbum Bat out of Hell III: The Monster Is Loose conté set cançons de Jim Steinman, però cap no és inèdita. El seu enregistrament serà difícil i llarg, però també un mal record per a Meat Loaf. Bat 3 s'estrena l'octubre de 2006.[22]

Tornat com a productor el mes de juny de 2009, Meat Loaf treu Hang Cool Teddy Bear l'abril de 2010.[23] Aquest àlbum és produït per Rob Cavallo i moltes personalitats hi contribueixen, com Brian May i Hugh Laurie. Patti Russo, la seva corista principal de 1993 a 2006 forma novament part de l'equip.

Filmografia

modifica

Cinema

modifica

Televisió

modifica

Sèries

modifica
  • 1985: L'equalitzador (The Equalizer): Sugar Fly Simon (temporada 1 episodi 10)
  • 1992: Tales from the Crypt: Chumley (temporada 4 episodi 6)
  • 1997: Nash Bridges: Charlie Pep (temporada 2 episodi 22)
  • 2002: John Doe: Digger (episodi pilot)
  • 2006: Masters of Horror: Jake Feldman (temporada 2 episodi 6)
  • 2009: Monk: El reverend Hadley Jorgensen (temporada 8 episodi 7)
  • 2009: House, MD: Eddie (temporada 5 episodi 20)
  • 2010: Glee: Barry Jeffries (temporada 2 episodi 5)
  • 2012: Fairly Legal: Charlie DeKay (temporada 2 episodi 9 "Kiss Me, Kate")
  • 2015: Elementary: Productor Hermann Wolf (temporada 5 episodi 17)
  • 2017: Ghost Wars: Doug Rennie

Telefilms

modifica
  • 2000: Blacktop: Jack
  • 2001: The Ballad of Lucy Whipple : Amos
  • 2009: Citizen Jane: El detectiu Morris

Discografia

modifica
  • Bat out of Hell (1977)
  • Dead Ringer (1981)
  • Midnight at the Lost and Found (1983)
  • Bad Attitude (1984)
  • Blind Before I Stop (1986)
  • Bat out of Hell II: Back Into Hell (1993)
  • Welcome to the Neighbourhood (1995)
  • The very best of Meat Loaf (1998)
  • Couldn't Have Said It Better (2003)
  • Bat out of Hell III: The Monster Is Loose (2006)
  • Hang Cool Teddy Bear (2010)
  • Hell in a Handbasket (2011)
  • Braver Than We Are (2016)

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meat Loaf
  1. ↑ «Mor el cantant de rock i actor Meat Loaf als 74 anys». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 21-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].
  2. ↑ Dorney, Kate; Gray, Frances. Played in Britain: Modern Theatre in 100 Plays (en anglès). A&C Black, 2013, p. 84. ISBN 1408164809. 
  3. ↑ «Top Ten Best Selling Albums Worldwide (All-Time) - Rankings.com» (en anglès). Rankings.com. Arxivat de l'original el 2017-02-20 [Consulta: 25 gener 2017].
  4. ↑ «The Biography Channel - Meat Loaf Biography», 12-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-12. [Consulta: 24 gener 2022].
  5. ↑ Wall, Mick. Like a bat out of hell : the larger-than-life story of Meat Loaf, 2017. ISBN 978-1-4091-7353-3. 
  6. ↑ Edwards, Verity. «Subscribe to The Australian | Newspaper home delivery, website, iPad, iPhone & Android apps» (en anglès australià). The Australian, 16-09-2016. [Consulta: 24 gener 2022].
  7. ↑ Chamberlain, Adrian. «PressReader.com - Digital Newspaper & Magazine Subscriptions» (en anglès). Press Reader, 13-03-2007. [Consulta: 24 gener 2022].
  8. ↑ Edmondson, Jacqueline. Music in American Life: An Encyclopedia of the Songs, Styles, Stars, and Stories that Shaped our Culture [4 volumes: An Encyclopedia of the Songs, Styles, Stars, and Stories That Shaped Our Culture] (en anglès). ABC-CLIO, 2013-10-03, p. 699. ISBN 978-0-313-39348-8. 
  9. ↑ Wheway, Daniel. Everything Louder Than Everything Else: Meat Loaf Guide (en anglès). Daniel Wheway, 2017-09-26. 
  10. ↑ Harris, Bob; Peters, John Douglas. Motor City Rock and Roll: The 1960s and 1970s (en anglès). Arcadia Publishing, 2008, p. 98. ISBN 978-0-7385-5236-1. 
  11. ↑ Weinstock, Jeffrey Andrew. Reading Rocky Horror: The Rocky Horror Picture Show and Popular Culture (en anglès). Springer, 2008-11-24, p. 4. ISBN 978-0-230-61682-0. 
  12. ↑ [enllaç sense format] https://variety.com/2022/music/news/meat-loaf-best-greatest-songs-1235159861/
  13. ↑ 13,0 13,1 «Ted Nugent Paid Meatloaf $1,000 To Sing On Free For All Album», 17-03-2010. Arxivat de l'original el 25 novembre 2015. [Consulta: 9 octubre 2018].
  14. ↑ [enllaç sense format] https://eu.freep.com/story/entertainment/music/brian-mccollum/2022/01/21/meat-loaf-dies-singer-detroit-motown/6605970001/
  15. ↑ «l'histoire de Bat Out Of Hell».
  16. ↑ «Loaf, Meat; David Dalton (2000). To Hell and Back: An Autobiography. London: Virgin Publishing. pp. 118–9. ISBN 0-7535-0443-X».
  17. ↑ «Hotten, Jon. "Bat Out Of Hell - The Story Behind The Album (page 3)". Classic Rock.. Retrieved 2007-08-15».
  18. ↑ «VH1 Storyteller, 1999».
  19. ↑ Byrne, Kevin; Fuchs, Emily. The Jukebox Musical: An Interpretive History (en anglès). Taylor & Francis, 2022-06-30. ISBN 978-1-000-61480-0. 
  20. ↑ «Résumé de la bataille juridique de 2006».
  21. ↑ «Meat poursuit le « gérant » de Steinman, et non Steinman».[Enllaç no actiu]
  22. ↑ «Bat Out Of Hell sort pour Halloween, By Larry London, VONews, 28 August 2006».
  23. ↑ «Discographie sur le site officiel de Meat Loaf». Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 23 maig 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Meat_Loaf&oldid=33183733»