Ottavio Barbieri

Ottavio Barbieri (Gènova, 30 d'abril de 1899 – Gènova, 28 de desembre de 1949,) va ser un futbolista italià del Genoa CFC i entrenador de futbol.

Ottavio Barbieri

Biografia
Naixement	30 d'abril de 1899 Gènova, Itàlia
Mort	28 de desembre de 1949(1949-12-28) (als 50 anys) Gènova, Itàlia
Sepultura	Cementiri monumental de Staglieno
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	futbol
Posició a l'equip	Defensa
Clubs professionals Anys Equip PJ (gols) 1919–1932 1932-1933 Genoa Sampierdarenese 268 (13) 3 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (gols) 1921-1930 Itàlia 21 (0) Equips entrenats - L'Aquila Rapallo Puentes Entella Atalanta Genoa Rapallo Puentes Spezia Calcio Sampierdarenese Spezia Calcio Seregno Lucchese
Participà en
1924	Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
Llista Trajectòria   Equip 1919–1932 Genoa C&FC 299 (11) 1932–1933 Società Ginnastica Comunale Sampierdarenese 3 (0)   Selecció nacional 1921–1930   Itàlia 21 (0)

Trajectòria com a futbolista

Barbieri va començar a jugar en l'equip reserva del Genoa CFC, l'any 1919, i en el seu debut, en finalitzar el partit, l'entrenador del primer equip, el va fer cridar per si volia jugar, ja que li faltava un defensa central. Barbieri va dir que sí, i després d'aquell matx amistós contra un combinat de soldats britànics, va esdevenir un jugador titular i indiscutible en el Genoa.

Amb el Genoa va jugar fins a l'any 1932 i va guanyar dos "scudetto", els de 1922-23 (on el Genoa va guanyar-lo sense perdre un sol partit) i el de 1923-24. Barbieri podria haver guanyat el seu tercer campionat, i el Genoa seu desè títol, l'any 1925, però una sèrie d'irregularitats consentides en la final, pel règim feixista de Mussolini, van perjudicar clarament al Genoa i el títol li va ser atorgat al Bologna.

Barbieri era una persona tímida i no gaire xerraire. Com a jugador tenia un caràcter fort i escrupolosament honest, ràpid en les mitges distàncies, enèrgic i tàctic.

Amb l'equip rossoblù Barbieri va jugar un total de 268 partits, la majoria d'ells, fent de capità de l'equip, i va marcar 13 gols.

Barbieri també va jugar amb la selecció italiana de futbol. Va disputar els Jocs Olímpics de Paris de 1924, arribant als quarts de final i també va jugar 18 partits amistosos. En total amb la selecció azzurri va jugar 21 partits.

Trajectòria com a entrenador

Ottavio Barbieri va debutar com a entrenador l'any 1933 amb L'Aquila Calcio. Allà va estar una sola temporada, i va ascendir l'equip a la Serie B. Les dues següents temporades va entrenar, primer al Rapallo Ruentes i després a l'Entella. Després es va fer càrrec per dos anys de l'Atalanta i de 1938 fins a 1941 va dirigir el Genoa CFC, aconseguint com a major fita, ser el 4t del campionat de la Serie A. Posteriorment va tornar a entrenar al Rapallo Ruentes i l'any 1942 es va fer càrrec de l'Spezia Calcio. En plena Segona Guerra Mundial, la Federació Italiana de Futbol va organitzar un campionat a la part nord d'Itàlia, l'única que encara controlaven els feixistes. L'Spezia va estar format principalment per jugadors del cos de bombers de la ciutat i va guanyar el campionat de 1944, però la Federació Italiana de Futbol, en veure que el campionat era guanyat per un equip amateur de bombers, es va negar a reconeixe'l com a vencedor. L'any 2002 es va reparar aquest gest i l'Spezia va ser reconegut com el guanyador d'aquell campionat.

La temporada 1945/46 entrena a la Sampierdarenese i la següent retorna a l'Spezia. L'any 1948 fitxa pel Seregno però descendeix a la Serie C.

Després va entrenar el Luchesse i el 18 desembre 1949, va ser el seu darrer partit. El seu equip va guanyar a la UC Sampdoria per 3-0, però després del matx es va trobar malament i és traslladat a un hospital de Gènova. Moriria deu dies després, el 28 de desembre. El seu funeral va ser multitudinari.

Palmarès

Com a jugador

Lliga italiana de futbol

• Genoa 1922/23
• Genoa 1923/24

Com a entrenador:

Lliga italiana de futbol

• Spezia Calcio 1944