Reis de Suècia

Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis. Per a més informació, vegeu Reis mitològics de Suècia.

Reis de Suècia

Tipus	article de llista de Wikimedia
Titular	Carles XVI Gustau des del 1973
Estat	Suècia
Creació	segle VIII
Primer titular	Èric el Victoriós
Lloc web	kungahuset.se

Bandera de comandament dels Reis de Suècia

Sagues

A partir de diverses sagues i llegendes nòrdiques, es pot recrear la següent línia reial prèvia a la casa de Munsö:

• Ivar Vidfamne (655-695)
• Harald Hildetand (705-750)
• Sigurd Ring (750-770)
• Ragnar Lodbrok (770-785)
• Östen Beli

Època Antiga

Entre l'any 935 i el 1222 governaren vint reis:

• Èric el Victoriós
• Olaf el Tresorer
• Anund Jacob el govern del qual començà en 1007 o 1009 fins a 1050. A la seva mort sense fills el succeí el seu germà Emund el Vell
• Emund el Vell qui regnà des de 1050 fins al seu emmetzinament el 1060.
• Stenkil, noble que després de morir Emund sense descendència aconseguí d'obtenir la corona, dirigí el país de 1060 a 1066. Després de la seva mort, Suècia travessaria un període d'inestabilitat en què alguns dels seus fills foren reis.

Pagans i cristians

Durant els anys següents a la mort de Stenkil, la inestabilitat de la corona es manifestà en una successió de reis de curta durada. És de destacar la lluita entre els cristians, cada cop més poderosos i que compartien credo amb la nova dinastia i els pagans, que recolzaren diversos pretendents. La llista és la següent:

• Erik Stenkilsson succeí nominalment el seu pare, però morí a l‘any, quan en 1067 s'enfrontà a Erck el Pagà, un altre pretendent al tron.
• El també fill de Stenkil, Halsten Stenkilsson, fou proclamat rei en 1067, però el seu regnat acabà en 1070, rebutjat per la facció pagana.
• Anund Gårdske, príncep d'origen rus, regnà de 1070 a 1075 quan fou deposat per Haakon el Roig, recolzat pels cristians.
• Haakon el Roig, possiblement fill de Stenkil també, fou rei de les terres cristianes des de 1070 i des de 1075 d'una Suècia unida, que en 1079, després de la seva mort fou heretat pel seu germà.
• Inge I, un altre fill de Stenkil, va prendre el poder el 1079, encara que el 1084 de nou fou rebutjat pels pagans.
• Aquests escolliren Blot-Sven com a rei en 1084. Tanmateix, després de la seva mort en 1087 Inge recuperà gairebé tot el poder
• Erik Årsäll, fill de l'anterior fou elegit com a candidat pels pagans però a penes havia regnat entre 1087-1088, quan Inge reunificà el país.
• Inge I, governaria ininterrompudament entre 1088 i 1105.

Els Sverker i els Erik

• Sverker I entre 1130 i 1156, que acabaríi el seu regnat assassinat.
• Eric el Sant, que governà entre 1156 i 1160 inaugurà un nou període a Suècia, i una nova dinastia.
• Carles VII Sverkersson de 1161 a 1167, restablí temporalment la dinastia Sverker després de la usurpació d'Eric el Sant.
• Canut I de Suècia, qui des de 1167 a 1196 dirigí el país, restablint l'obra del seu pare Eric el Sant.
• Els Sverker tornaren al poder amb Sverker II Karlsson, fill de Carles VII que fou rei entre 1196 i 1208, quan fou expulsat pels seus rivals de la dinastia Erik.
• Aleshores pujà al tron el fill de Canut, Eric X Knutsson, a la mort del qual la seva família tornaria a perdre el tron.
• Joan I Sverkersson, que era fill de Sverker II, fou rei entre 1216 i 1222 en un altre canvi de dinastia. Morí sense descendència i estabilitzà el tron suec, que controlarien els Erik des d'aleshores.
• Eric XI Eriksson, proclamat rei el 1222, però fou enderrocat el 1229.

Blasó de Valdemar Birgersson (1252).

Els Folkung

Article principal: Casa de Folkung

La dinastia Folkung família noble que accedí al tron amb Birger Jarl, i regnà entre 1222 i 1521. Els reis foren:

• Valdemar Birgersson, rei de 1250 a 1275
• Magnus Ladulás, rei de 1275 a 1290
• Birger I Magnusson, rei de 1290 a 1319.
• Magnus II Eriksson rei de 1319 a 1364

Interregne

La impopularitat de Magnus II Erikson i del seu fill Haakon Magnusson va fer que el consell del regne entregués la corona a Albert III de Mecklemburg, qui regnà entre 1364 i 1389, quan els Folkung recobraren el poder.

Segell de Margarida I.

Unió de Kalmar

Article principal: Unió de Kalmar

• Margarida I, reina de 1389 a 1396, es convertí en l'hereva del tron després del govern d'Albert de Mecklemburg, unint la corona de Suècia a les altres que ja posseïa (Noruega i Dinamarca) instaurant el que fou conegut com a Unió de Kalmar.
• Eric de Pomerània, la va succeir, regnà entre 1396 (encara que fins a 1412 Margarida governà de facto) i 1434, quan una sublevació el va fer fora del tron. El 1435 aconseguí de recuperar la corona, per a perdre-la el 1436. El poder passà a Carles VIII Knutsson, que es proclamà regent. Per segona vegada es reinstaurà en el tron, encara que el 1439 fou finalment expulsat.
• Cristòfor de Baviera, era nebot d'Eric, qui morí sense descendència. Per això heretà Dinamarca i Noruega, i es convertí en candidat al tron suec. Després de dos anys amb el tron vacant, el consell el proclamà rei el 1441, i va regnar fins a la seva mort en 1448.

Blasó de Carles VIII.

Període d'inestabilitat

• A la mort de Cristófor, Carles VIII Knutsson, que havia conservat el govern efectiu del país es proclamà rei, i governà de 1448 a 1457, quan fou enderrocat.
• La dinastia Oldemburg arribà al poder a Dinamarca amb Cristià I de Dinamarca, al qui el consell reial va escollir per ser el noble més gran davant la falta d'un hereu legítim. Després d'enfrontar-se amb Carles VIII per Noruega, el vencé, i aconseguí apoderar-se també de Suècia, que governaria de 1457 a 1464.
• Carles VIII Knutsson aconseguí recuperar el poder aquell any, però el 1465 havia tornat a perdre el tron. Per tercer cop, el 1467 fou proclamat rei, aquest cop fins a la seva mort el 1470.
• Sten Sture el Vell (regent) de 1470 a 1497, qui va vèncer a Cristià I de Dinamarca en la seva intenció de conquerir Estocolm.
• Joan I de Dinamarca de 1497 a 1501
• Sten Sture el Vell (regent per segon cop) de 1501 a 1503
• Svante Nilsson (regent) de 1504 a 1512
• Erik Trolle (regent) 1512
• Sten Sture el Jove (regent) de 1512 a 1520
• Cristià II de Dinamarca de 1520 a 1521.

Els Vasa

La dinastia Vasa, entre 1521 i 1654.

• Gustau I, rei de 1521 a 1560
• Eric XIV, rei de 1560 a 1568
• Joan III, rei de 1568 a 1592
• Segimon, rei de 1592 a 1599
• Carles IX, rei de 1599 a 1611
• Gustau II Adolf, rei de 1611 a 1632
• Cristina, reina de 1632 a 1654

La dinastia Palatina

La dinastia Palatinat-Zweibrücken, entre 1654 i 1720.

• Carles X Gustau, rei de 1654 a 1660
• Carles XI, rei de 1660 a 1697
• Carles XII, rei de 1697 a 1718
• Ulrica Elionor I de Suècia, reina de 1718 a 1720

La Casa de Hesse

Vegeu també: Casa de Hesse

La Casa de Hesse, entre 1720 i 1751, amb un sol rei:

• Frederic I, rei de 1720 a 1751.

Els Holstein-Gottorp

La dinastia Holstein-Gottorp, entre 1751 i 1818.

• Adolf Frederic, rei de 1751 a 1771
• Gustau III, rei de 1771 a 1792
• Gustau IV Adolf, rei de 1792 a 1809
• Carles XIII, rei de 1809 a 1818

Els Bernadotte

L'actual dinastia Bernadotte, instaurada pel general francès Jean Baptiste Jules Bernadotte, durant els esdeveniments que transformaren Europa durant les Guerres Napoleòniques. Començà el seu regnat el 1810 i continua encara avui dia.

• Carles XIV Joan, rei de 1818 a 1844
• Òscar I, rei de 1844 a 1859
• Carles XV, rei de 1859 a 1872
• Òscar II, rei de 1872 a 1907
• Gustau V, rei de 1907 a 1950
• Gustau VI Adolf, rei de 1950 a 1973
• Carles XVI Gustau, rei des de 1973