Erlichmanita
L'erlichmanita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita.[3] Rep el nom de Joseph Ehrlichman, analista de microsonda electrònica.
 Erlichmanita | |
|---|---|
 Grans de kashinita, erlichmannita i laurita incrustades en resina epoxi  | |
| Fórmula química | OsS₂ |
| Epònim | Jozef Erlichman (en)  |
| Localitat tipus | mina MacIntosh, Willow Creek, districte de Willow Creek, Klamath, Humboldt, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
| Dana | 2.12.1.16 |
| Heys | 3.12.57 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,6196(3) Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploide |
| Grup espacial | Grup espacial 205 |
| Color | gris |
| Duresa | 4,5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8,28 g/cm³ (mesurada); 9,59 g/cm³ (calculada) |
| Impureses comunes | Ir, Rh, Ru, Pd |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1970-048 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Erl |
| Referències | [1][2] |
Característiques
modificaL'erlichmanita és un sulfur d'osmi de fórmula química OsS₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. Rarament es troba en forma de cristalls piritoedrals arrodonits, de fins a 1 mil·límetre, sent més comuna en forma de diminuts grans en aliatges de platí i ferro en palletes de platí, i com a inclusions en cromita. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la laurita.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'erlichmanita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniïta.
Formació i jaciments
modificaEs troba típicament el plaers, derivada de les cromitites associades a ofiolites i altres tipus de roques ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: platí, osmi, laurita, hol·lingworthita, irarsita i altres sulfurs i aliatges de platí i ferro. Va ser descoberta l'any 1971 a la mina MacIntosh, al districte de Willow Creek (Estats Units).
Referències
modifica
- ↑ «Erlichmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «Erlichmanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «Pyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «Erlichmanite-Laurite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 novembre 2015].