Ildikó Enyedi
Ildikó Enyedi (Budapest, 15 de novembre de 1955) és una directora i guionista de cinema hongaresa. La seva pel·lícula Teströl és lélekröl del 2017 va guanyar el màxim premi al 67è Festival Internacional de Cinema de Berlín i va ser nominada als Premis Oscar de 2017 en la categoria de millor pel·lícula en llengua no anglesa. Ha dirigit un total de vuit llargmetratges des del 1989.
 (2017)  | |
| Nom original | (hu) Enyedi Ildikó |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 novembre 1955 (68 anys) Budapest (República Popular d'Hongria) |
| Formació | Universitat de Teatre i Cinematografia de Budapest (1979–1984) Universitat Corvinius de Budapest (1975–1978) |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, professora lectora, guionista, realitzadora |
| Activitat | 1989 - |
| Alumnes | György Kristóf |
| Participà en | |
| 2021 | 74è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 1989 | 42è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Wilhelm Droste (1989–) |
| Pare | György Enyedi |
| Premis | |
| |
   
| |
Primers anys i educació
modificaEl seu pare György Enyedi, va ser un geògraf i economista que va tenir un paper important en el desenvolupament a llarg termini de la ciència regional. Va completar un B.A. en economia, va estudiar cinema a l'Acadèmia de Teatre i Cinema de Budapest des del 1980,[1] i també va estudiar cinema a la Universitat de Montpeller.[2] Al començament, Enyedi va crear art conceptual i va formar part de l'Estudi Balázs Béla[2] i el grup Indigo.[3]
Carrera
modifica
Enyedi va guanyar la Caméra d'Or per Az én XX. századom al 42è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4] Va començar ensenyant a l'Acadèmia de Drama i Cinema de Budapest (ara coneguda com la Universitat del Teatre i les Arts del Cinema) el mateix any.[5] El 1992 va formar part del jurat del 42è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[6] La seva pel·lícula de 1994 Büvös vadász va participar en la competició principal de la 51a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[7] El 2007, va formar part del jurat del 29è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[8] Es va doctorar a la Universitat de Teatre i Arts del Cinema el 2011.[9]
El 2012 va ser contractada per HBO Europe per dirigir l'espectacle hongarès Terápia, una adaptació de l'espectacle israelià BeTipul sobre un terapeuta que passa la setmana ajudant els altres abans d'obtenir la seva pròpia ajuda psicològica. Enyedi va descriure el projecte com a "curatiu" després d'anys de projectes atrapats a l'infern del desenvolupament.[3] En total Enyedi va dirigir 39 episodis durant tres temporades del 2012 al 2017.
La pel·lícula de Enyedi Teströl és lélekröl del 2017 es va estrenar al 67è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on va guanyar l'Os d'Or.[10] La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, en representació d'Hongria.[11]
El 2018, va anunciar que la seva pròxima pel·lícula seria una adaptació de The Story of My Wife, sobre un home que fa una aposta amb el seu amic per casar-se amb la següent dona que entri al cafè on dinen.[12] La pel·lícula va ser adaptada d'una novel·la del mateix nom de Milán Füst.
Va formar part del jurat de la 71 edició de la Berlinale, format per sis directors, que ja han rebut l'Os d'Or.
Vida personal
modificaEnyedi és casada amb l'escriptor Wilhelm Droste,[13] té dos fills i viu entre Budapest i Nordrhein Westfalen.[14] El 2002 va ser guardonada amb la Creu d'Oficial de l'Orde del Mèrit.[15]
Filmografia
modifica- Flirt: Hipnózis (1979), experimental[14]
- The Spectator (1981), curtmetratge[14]
- Rózsalovag (1984), curtmetratge[14]
- New Books (1985), curtmetratge[14]
- Mole (1985), curtmetratge[14]
- Invasion (1986), curtmetratge[14]
- Goblins (1988), curtmetratge[14]
- Az én XX. századom (1989)
- Büvös vadász (1994)
- A Gyár (1995)
- Tamás és Juli (1997), segment de 2000 vu par...[16]
- Simon mágus (1999)
- Európából Európába (2004)
- Első szerelem (2008)
- Teströl és lélekröl (2017)
- The Story of My Wife (2020)
Referències
modifica- ↑ Gatto Gyékényesi, Katherine «Her Twentieth Century: The Postmodern Cinema of Ildikó Enyedi». Hungarian Studies Review, 26, 1999, pàg. 123-31 [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 28084106. «Hungarian National Film Archive 2018 Catalogue» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Marotta, Jenna. «'On Body and Soul' Director Ildikó Enyedi Hasn't Made a Movie for 18 Years, but Her Comeback Is Causing People to Faint», 09-02-2019. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ «Festival de Cannes: My 20th Century». festival-cannes.com. [Consulta: 2 agost 2009].
- ↑ «Enyedi Ildikó: Teljes oktatói adatbázis: Oktatók» (en hungarian). Arxivat de l'original el 29 abril 2013.
- ↑ «Berlinale: 1992 Juries». berlinale.de. [Consulta: 27 març 2011].
- ↑ «Venezia, Stone in gara fra tanti " deb "». Corriere della Sera, 29-07-1994 [Consulta: 21 octubre 2015].
- ↑ «29th Moscow International Film Festival (2007)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 abril 2013. [Consulta: 22 abril 2013].
- ↑ «Enyedi Ildikó: Teljes hallgatói adatbázis: Hallgatók, HÖK» (en hungarian). Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2013. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Berlin Film Festival: ‘On Body and Soul' Wins Golden Bear for Best Film». Variety. [Consulta: 18 febrer 2017].
- ↑ «At 89, James Ivory and Agnès Varda are the Oscars' oldest nominees». [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ «Lea Seydoux to Star in New Film From Director Ildiko Enyedi (Exclusive)». [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ «Wilhelm Droste», 2019. Arxivat de l'original el 17 de gener 2020. [Consulta: 16 gener 2020].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 «Ildikó Enyedi». [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ «Enyedi Ildikó Balázs Béla-díjas filmrendező, forgatókönyvíró, érdemes művész 60 éves» (en hongarès). MTVA (Hongria). Arxivat de l'original el 1 desembre 2017. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ Norbert Creutz, "Dix cinéastes de quatre continents imaginent le jour de l'an 2000 Arxivat 2017-10-19 a Wayback Machine.," Le Temps, 4 December 1998.