Ixil
L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 83.574 (2002)[1] Mèxic 83 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 92.000 |
| Parlat a | El Quiché |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües mam | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | ALMG i INALI |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ixl |
| ISO 639-3 | ixl |
| Glottolog | ixil1251 |
| Ethnologue | ixl |
| UNESCO | 1371 |
| IETF | ixl |
| Endangered languages | 4314 |
Context geogràfic
modificaLa comunitat Ixil ocupa una àrea al voltant de 1.439 quilòmetres quadrats. Al nord confina amb Ixcán (Playa Grande); al sud, amb Cunén i Sacapulas; a l'est, amb San Miguel Uspantán, municipis de Quiché; a l'oest, amb Aguacatán, Chiantla, Santa Eulalia, San Juan Ixcoy i Santa Cruz Barillas, municipis del departament de Huehuetenango. Està situada en una secció intermèdia entre la Sierra de los Cuchumatanes i la muntanya més baixa de Chamá.
Els municipis on més es parla ixil són, en el departament de Quiché: Chajul (San Gaspar Chajul), San Juan Cotzal i Nebaj (Santa María Nebaj), zona coneguda com el Triangle Ixil.
Límits lingüístics
modificaLa comunitat ixil es troba envoltada per pobles que parlen diferents idiomes: al nord es troben les comunitats itza’ i q'eqchi’, i un territori multilingüe; al sud, la comunitat dels quitxés; a l'oest, les comunitats Mams i q'anjob'als i a l'est, les comunitats quitxés i q'eqchi'.
Fonologia
modificaVocals
modifica| Curtes | Anterior | Central | Posterior |
|---|---|---|---|
| Tancada | u [ŭ] | ||
| Quasi tancada | i [ɪ̆]* | ||
| Vocal intermitjana | o [ŏ] | ||
| Semioberta | e [ɜ̆] | ||
| Oberta | a [ɐ̆] |
Nota [*]: la IPA classifica la vocal [ɪ] com a gairebé tancada anterior, no com a central.
| Llarga | Anterior | Central | Posterior |
|---|---|---|---|
| Alta | ii [iː] uu [yː] |
||
| Semitancada | ee [eː] oo [øː] |
||
| Oberta | aa [aː] |
Una característica notable de l'ixil és que totes les vocals curtes són o bé les vocals centrals o posterior i totes les vocals llargues són vocals anteriors. Aquesta és una característica única que no es troba en altres llengües maies. Excepcionalment alguns parlants no pronuncien 'oo' com la vocal anterior [øː] sinó més aviat com a vocal posterior [oː] i alguns parlants també pronuncien "i" com la vocal anterior [i] en lloc de la vocal quasi-tancada [ɪ]. Les vocals curtes són molt curtes en Ixil i 'uu' llarga [yː] és força llarga i tònica.
Consonants
modifica| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Normal | Palatalitzada | ||||||||||
| Oclusiva | Normal | p [p̪ʰ] | t [tʰ] | k [kʰ] | ky [kʰʲ] | q [qʰ] | ' [ʲʔ] | ||||
| Ejectiva | t' [tʼ] | k' [kʼ] | ky'[kʼʲ] | ||||||||
| Implosiva | b' [ɓ] | q' [ʛ] | |||||||||
| Nasal | m [m] | n [n] | nh [ŋ] | ||||||||
| Fricativa | v [v~f] | z [s] | xh [ɕ] | x [ʂ] | j [χ] | ||||||
| Africada | Normal | tz [t͡sʰ] | ch [t͡ɕʰ] | tx [ʈ͡ʂʰ] | |||||||
| Ejectiva | tz' [t͡sʼ~dzʼ] | ch' [t͡ɕʼ~dʑʼ] | tx' [ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ] | ||||||||
| Bategant | r [ɾ] | ||||||||||
| Aproximant | w [ʋ] | l [l] | y [j] | ||||||||
Gramàtica
modificaEls pronominals ixils es distingeixen entre ergatius i absolutius.[5] Una característica notable de la gramàtica de la llengua és la seva ambigüitat en discernir reflexius dels pronoms recíprocs.[6]
Referències
modifica- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
- ↑ «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2006-11-04. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ "Toward a Dialectology of Ixil Maya: Variation across Communities and Individuals" Thomas E. Lengyel
- ↑ "Reflexive and Reciprocal Elements in Ixil", ERIC: ED353802, Glenn Ayres, 1990.
Bibliografia
modifica- Asicona Ramírez, Lucas, Domingo Méndez Rivera, Rodrigo Domingo Xinic Bop. 1998. Diccionario Ixil de San Gaspar Chajul. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
- Cedillo Chel, Antonio, Juan Ramírez. 1999. Diccionario del idioma ixil de Santa María Nebaj. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
- Programa de Rescate Cultural Maya-Ixil. 1995. Aq'b'al Elu'l Yol Vatzsaj: Diccionario Ixil. Guatemala City: Cholsamaj.
- Ayers, Glenn Thompson. 1991. Gramática Ixil. La Antigua Guatemala: CIRMA.
- Maximiliano Poma S., Tabita J.T. de la Cruz, Manuel Caba Caba et al. 1996. Gramática del Idioma Ixil. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
- England, Nora C. 1994. Ukuta'miil Ramaq'iil Utzijob'aal ri Maya' Amaaq': Autonomia de los Idiomas Mayas: Historia e identidad. (2nd ed.). Guatemala City: Cholsamaj.
- Oxlajuuj Keej Maya' Ajtz'iib' (OKMA). 1993. Maya' chii'. Los idiomas Mayas de Guatemala. Guatemala City: Cholsamaj.