Novačekita

mineral arsenat

La novačekita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Radim Nováček (Ústí Nad Orlicí, Àustria-Hongria, 21 de març de 1905 – Mauthausen, Àustria, 12 de febrer de 1942), mineralogista i químic analític de la Universitat Charles, a Praga (República Txeca).

Infotaula de mineralNovačekita
Fórmula químicaMg(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 7,1328(11) Å; b = 20,085(3) Å; c = 7,1569(11) Å; β = 90,585(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgroc clar, groc
Exfoliacióperfecta en {001}
Fracturamicàcia
Tenacitatcerosa
Duresa2 a 2,5
Lluïssorresinosa, cerosa
Color de la ratllagroc molt clar
Diafanitattranslúcida
Densitat3,25 a 3,70 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,543 nβ = 1,570 nγ = 1,577 nω = 1,578 nε = 1,548
Birefringènciaδ = 0,030
Pleocroismevisible
Dispersió òpticar>v, forta
Fluorescènciaverd mat a groc llimona brillant
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2022 s.p. i IMA2007 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolNvč Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava novačekita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]

Característiques

modifica

La novačekita és un arsenat de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. La novačekita-I és molt inestable en condicions ambientals i es deshidrata ràpidament a novačekita-II, i en part també a metanovačekita. La novačekita-II també pot revertir el procés i rehidratar-se a partir de la metanováčekita en condicions ambientals.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la novačekita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

modifica

Ha estat descrita a la mina núm. 18 de les mines de Paliokamariza, a Àtica (Grècia), a les pedreres Montoso, al Piemont (Itàlia), i en dos indrets de l'estat alemany de Baden-Württemberg: a la mina Michael, a la localitat de Lahr, i a la mina Clara, a Freiburg.

Referències

modifica
  1. «Nováčekite-II» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2019].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].