Orujo
L'orujo,[1][2] vi de premsa o vinassa[3] és un aiguardent obtingut de la destil·lació de la brisa fermentada, equivalent al marc francès i a la grappa italiana o eslovena, la bagaçeira portuguesa o el tsiroupos grec. El més conegut és el produït a Galícia, que tant agrada al personatge de ficció Pepe Carvalho pres ben fred.
Tipus | aiguardent i Aiguardent d’orujo |
---|---|
Origen | Espanya |
Hi ha un consell regulador de la denominació específica Orujo de Galicia. Entre altres tasques, aquest consell controla la inscripció dels elaboradors en el seu registre, les declaracions de producció i dels moviments de brisa, supervisa l'elaboració i controla el moviment dels aiguardents.
S'elabora destil·lant directament la brisa amb vapor d'aigua o bé havent afegit prèviament aigua a la brisa. Poden afegir-s'hi mares. La destil·lació d'orujo ha tingut de molt antic caràcter d'indústria tradicional, molt arrelada a Galícia, encarnada en la figura del poteiro.
El reglament 1576/89 de la Unió Europea ho reconeixia i autoritzava el nom orujo gallego. Una ordre del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya espanyol del 2 de novembre del 1994 ratificava la DO, concedida per una Ordre de la Conselleria d'Agricultura, Ganaderia y Montes del 16 de setembre del 1993.[4]
Referències
modifica- ↑ «Orujo». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «Orujo» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 18-03-2021]
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vinassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria. Diccionari del vi i del beure. Barcelona: Edicions de La Magrana, desembre del 1998, p. 168-169 (Pèl i Ploma; 21). ISBN 84-8264-131-X.
Enllaços externs
modifica- Fiesta del Orujo a la localitat càntabra de Potes. Arxivat 2007-09-11 a Wayback Machine. (castellà)
- Història i descripció de l'orujo. (castellà)