Vés al contingut

Consentiment sexual: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 11: Línia 11:


Un estudi de 1998 va mostrar que tant homes i dones "consenten activitat sexual indesitjada" en cites heterosexuals; en aquests casos, van consentir a mantenir sexe indesitjat per a satisfer al seu company/a de llit, "promoure la intimitat", o evitar tensió en la relació".<ref name="#1">O'Sullivan, Lucia F., Allgeier, Elizabeth Rice. "Feigning sexual desire: Consenting to unwanted sexual activity in heterosexual dating relationships". p. 234-243. ''The Journal of Sex Research''. Volume 35, 1998 - Issue 311. https://doi.org/10.1080/00224499809551938</ref> Els autors argumenten que estimacions de "experiències sexuals indesitjades ([[Dissens|no-consensuals]])" poden confondre sexe disensual i consensual.<ref name="#1"/>
Un estudi de 1998 va mostrar que tant homes i dones "consenten activitat sexual indesitjada" en cites heterosexuals; en aquests casos, van consentir a mantenir sexe indesitjat per a satisfer al seu company/a de llit, "promoure la intimitat", o evitar tensió en la relació".<ref name="#1">O'Sullivan, Lucia F., Allgeier, Elizabeth Rice. "Feigning sexual desire: Consenting to unwanted sexual activity in heterosexual dating relationships". p. 234-243. ''The Journal of Sex Research''. Volume 35, 1998 - Issue 311. https://doi.org/10.1080/00224499809551938</ref> Els autors argumenten que estimacions de "experiències sexuals indesitjades ([[Dissens|no-consensuals]])" poden confondre sexe disensual i consensual.<ref name="#1"/>
=== Verbal vs. no verbal ===
[[fitxer:Kiss_at_Feb_Club_NYC_20100202.7D.02686.L1.C45.BW_SML_(4469827485).jpg||miniatura|Mentre les diferents polítiques de consentiment tenen vistes diferents sobre si les pistes no verbals compten com a consentiment, algunes regles permeten buscar el consentiment a través de [[comunicació no verbal]].]]
Pot haver-hi consentiment verbal o no verbal, o una mescla dels dos tipus, segons la llei o política que s'apliqui. Segons l'autor de ''Bustle (Ajetreo)'' Kae Burdo, "només el consentiment verbal compta".<ref name="#2">{{Cita web|url=https://www.bustle.com/articles/154179-what-nobody-talks-about-when-they-talk-about-consent|título=What Nobody Talks About When They Talk About Consent|fechaacceso=21 de junio de 2018|autor=Burdo|nombre=Kae|fecha=25 de abril de 2016|sitioweb=www.bustle.com|editorial=Bustle|cita=}} </ref> Les regles de la universitat Dartmouth sobre consentiment sexual afirmen que la comunicació en trobades íntimes consisteix sovint en actes de comunicació no verbals com somriure, assentir amb el cap, i tocar a l'altra persona; així i tot, declara que "... el [[llenguatge corporal]] sovint no és suficient" perquè interpretar aquest és arriscat, així que la millor opció és utilitzar "comunicació verbal explícita".<ref>{{Cita web|url=http://www.dartmouth.edu/consent/communication/whendo.html|título=How Do I Know If I Have Consent?|fechaacceso=21 de junio de 2018|autor=<!--Not stated-->|fecha=|sitioweb=www.dartmouth.edu|editorial=Dartmouth|cita=}} </ref> ''[[The New York Times]]'' informa que els homes típicament utilitzen indicadors no verbals per a determinar si hi ha consentiment (61 per cent diuen que perceben consentiment a través del llenguatge corporal del seu company/a), mentre que les dones típicament esperen fins que el seu company els pregunta abans d'indicar consentiment (només el 10 per cent diuen que indiquen consentiment a través de la [[expressió corporal]]), una aproximació diferent que pot dirigir a confusió en parelles heterosexuals.<ref>{{Cita web|url=https://www.nytimes.com/2015/08/02/education/edlife/affirmative-consent-are-students-really-asking.html|título=Affirmative Consent: Are Students Really Asking?|fechaacceso=21 de junio de 2018|autor=Keenan|nombre=Sandy|fecha=28 de julio de 2015|sitioweb=www.nytimes.com|editorial=New York Times|cita=}} </ref>

=== Edat ===
L'establiment d'una [[edat de consentiment sexual]] diferent en cada [[jurisdicció]], per a [[Minoria d'edat|menors]] d'una certa edat, els suposa incapaces de donar consentiment vàlid per llei a actes sexuals. L'edat de consentiment és l'edat sota la qual un (o una) menor és considerat per a ser legalment incompetent de consentir a realitzar [[Comportament sexual humà|actes sexuals]]. Consegüentment, un adult que realitza qualsevol activitat sexual amb un menor més jove que l'edat del consentiment no pot clamar que l'activitat sexual era consensuada, i tal activitat sexual pot ser considerada [[Estupre|violació per llei o estatutària]] (estupre). La persona sota l'edat mínima és considerada com a víctima i la seva parella sexual es considera com a infractor, tret que tots dos siguin menors. El propòsit d'establir una edat de consentiment és per a protegir els menors d'avanços sexuals. L'edat de consentiment varia àmpliament de jurisdicció a jurisdicció, encara que la majoria de jurisdiccions situen l'edat de consentiment en la gamma de 14 a 18 anys. Les lleis també poden variar pel tipus d'acte sexual, el gènere dels participants o altres consideracions, com la situació de posició de confiança; algunes jurisdiccions poden també permetre a menors involucrar-se en actes sexuals entre ells, en lloc de cenyir-se a una única edat de consentiment.

=== Condicions o incapacitats mentals ===
Així mateix, persones amb [[Malaltia d'Alzheimer|la malaltia d'Alzheimer]] o incapacitats similars poden ser incapaces de donar consentiment legal a relacions sexuals fins i tot amb el seu cònjuge.<ref name="NYT42215">{{Cita noticia|apellidos=Pam Belluck|título=Iowa Man Found Not Guilty of Sexually Abusing Wife With Alzheimer's|url=https://www.nytimes.com/2015/04/23/health/iowa-man-found-not-guilty-of-sexually-abusing-wife-with-alzheimers.html|fechaacceso=23 de abril de 2015|fecha=22 de abril de 2015}}</ref> Nova York no ho considera consentiment en casos on les persones tenen una incapacitat física que els fa incapaç de comunicar que no consenten, bé utilitzant paraules o bé físicament o si tenen una malaltia mental o una altra condició que els fa incapaces d'entendre l'activitat sexual.<ref>{{Cita web|url=http://crimefeed.com/2016/03/important-concepts-know-comes-consent-laws-people-disabilities/|título=WHEN CONSENT CAN'T BE GIVEN: WHAT TO KNOW ABOUT SEX & DISABILITY LAWS|fechaacceso=23 de junio de 2018|autor=Gray|nombre=Jacquelyn|fecha=1 de marzo de 2016|sitioweb=crimefeed.com|editorial=Crime Feed|cita=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180623222257/http://crimefeed.com/2016/03/important-concepts-know-comes-consent-laws-people-disabilities/|fechaarchivo=23 de junio de 2018}}</ref>

=== [[Inconsciència]] o [[intoxicació]] ===
En algunes jurisdiccions, els individus que estan intoxicats amb [[alcohol]] o [[fàrmacs]] no poden consentir. Per exemple, les lleis de [[Míchigan]] de Conductes Sexuals Criminals declara que és delicte tenir sexe amb una “persona mentalment” incapacitada que no pot controlar la seva conducta o donar consentiment.<ref>{{Cita web|url=https://sapac.umich.edu/article/50|título=Alcohol & Sexual Assault|fechaacceso=9 de junio de 2018|autor=<!--Not stated-->|fecha=|sitioweb=sapac.umich.edu|editorial=University of Michigan Sexual Assault Prevention and Awareness Center|cita=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180615184938/https://sapac.umich.edu/article/50|fechaarchivo=15 de junio de 2018}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:03, 13 març 2024

Participants en una SlutWalk amb cartells en anglès que afirmen la importància del consentiment sexual. Dos diuen "No és no" i un altre declara que la roba sexy no presumeix consentiment.

El consentiment sexual és aquell consentiment per a realitzar activitat sexual..[1][2] L'activitat sexual sense consentiment és considerada violació o una altra agressió sexual. A finals de la dècada del 1980, l'acadèmic Lois Pineau va argumentar que la societat ha de canviar cap a un model més comunicatiu de sexualitat de manera que el consentiment esdevingui més explícit i clar, objectiu i etiquetatge, amb un model més comprensible que el "No és no" o "Només sí que és sí".[3] Moltes associacions, institucions -com a universitats i ajuntaments- i mitjans de comunicació, especialment en països anglosaxons, porten realitzant campanyes de conscienciació des de fa anys sobre aquest consentiment.

Elements de consentiment

Dins de la literatura erudita, les definicions que envolten el consentiment i com hauria de ser comunicat han estat contradictòries, limitades o sense consens.[1][2] El Dr. James Roffee, un conferenciant sènior en criminologia a l'Escola Universitària de Ciències Socials Monash argumenta que la definició legal de consentiment en el Dret Penal necessita ser universal, a fi d'evitar confusió en decisions legals (judicis). També demostra com la idea moral del consentiment no sempre s'alinea amb el concepte legal. Per exemple, algun germà adult o altres membres familiars voluntàriament poden introduir-se en una relació, però així i tot el sistema legal considera això incest, i per tant un delicte.[4] Roffee argumenta que l'ús d'argot particular en la legislació respecte a aquestes activitats sexuals manipula al lector per a veure'l immoral i delinqüencial, fins i tot siambas parts estan consentint.[5] De mode similar, alguns menors que encara no han arribat a la edat legal de consentiment poden deliberadament i de bon grat estar en una relació sexual. Així i tot, la llei no veu això com a legítim. L'edat de consentiment, no inclou nivells variables de conscienciació i maduresa. Aquí pot veure's que la comprensió moral i la comprensió legal no sempre s'alineen.[6]

Alguns individus són incapaços de donar consentiment, o fins i tot si poden indicar verbalment que consenten, es considera que manquen de la capacitat de donar consentiment informat o ple (p. ex., menors sota l'edat de consentiment o una persona embriaga). Les persones també poden consentir activitats sexuals indesitjades.[7]

Activitat sexual indesitjada

L'activitat sexual indesitjada pot implicar violació o un altre tipus d'agressió sexual, però també pugui ser distingida d'ells. Jesse Ford, l'autor d'un estudi de 2018 que va mostrar que els homes són capaços de tenir sexe indesitjat amb dones per a "provar que no són homosexuals", declara que "tota agressió sexual és sexe indesitjat, però no tot sexe indesitjat és agressió sexual."[8]

Un estudi de 1998 va mostrar que tant homes i dones "consenten activitat sexual indesitjada" en cites heterosexuals; en aquests casos, van consentir a mantenir sexe indesitjat per a satisfer al seu company/a de llit, "promoure la intimitat", o evitar tensió en la relació".[9] Els autors argumenten que estimacions de "experiències sexuals indesitjades (no-consensuals)" poden confondre sexe disensual i consensual.[9]

Verbal vs. no verbal

Mentre les diferents polítiques de consentiment tenen vistes diferents sobre si les pistes no verbals compten com a consentiment, algunes regles permeten buscar el consentiment a través de comunicació no verbal.

Pot haver-hi consentiment verbal o no verbal, o una mescla dels dos tipus, segons la llei o política que s'apliqui. Segons l'autor de Bustle (Ajetreo) Kae Burdo, "només el consentiment verbal compta".[10] Les regles de la universitat Dartmouth sobre consentiment sexual afirmen que la comunicació en trobades íntimes consisteix sovint en actes de comunicació no verbals com somriure, assentir amb el cap, i tocar a l'altra persona; així i tot, declara que "... el llenguatge corporal sovint no és suficient" perquè interpretar aquest és arriscat, així que la millor opció és utilitzar "comunicació verbal explícita".[11] The New York Times informa que els homes típicament utilitzen indicadors no verbals per a determinar si hi ha consentiment (61 per cent diuen que perceben consentiment a través del llenguatge corporal del seu company/a), mentre que les dones típicament esperen fins que el seu company els pregunta abans d'indicar consentiment (només el 10 per cent diuen que indiquen consentiment a través de la expressió corporal), una aproximació diferent que pot dirigir a confusió en parelles heterosexuals.[12]

Edat

L'establiment d'una edat de consentiment sexual diferent en cada jurisdicció, per a menors d'una certa edat, els suposa incapaces de donar consentiment vàlid per llei a actes sexuals. L'edat de consentiment és l'edat sota la qual un (o una) menor és considerat per a ser legalment incompetent de consentir a realitzar actes sexuals. Consegüentment, un adult que realitza qualsevol activitat sexual amb un menor més jove que l'edat del consentiment no pot clamar que l'activitat sexual era consensuada, i tal activitat sexual pot ser considerada violació per llei o estatutària (estupre). La persona sota l'edat mínima és considerada com a víctima i la seva parella sexual es considera com a infractor, tret que tots dos siguin menors. El propòsit d'establir una edat de consentiment és per a protegir els menors d'avanços sexuals. L'edat de consentiment varia àmpliament de jurisdicció a jurisdicció, encara que la majoria de jurisdiccions situen l'edat de consentiment en la gamma de 14 a 18 anys. Les lleis també poden variar pel tipus d'acte sexual, el gènere dels participants o altres consideracions, com la situació de posició de confiança; algunes jurisdiccions poden també permetre a menors involucrar-se en actes sexuals entre ells, en lloc de cenyir-se a una única edat de consentiment.

Condicions o incapacitats mentals

Així mateix, persones amb la malaltia d'Alzheimer o incapacitats similars poden ser incapaces de donar consentiment legal a relacions sexuals fins i tot amb el seu cònjuge.[13] Nova York no ho considera consentiment en casos on les persones tenen una incapacitat física que els fa incapaç de comunicar que no consenten, bé utilitzant paraules o bé físicament o si tenen una malaltia mental o una altra condició que els fa incapaces d'entendre l'activitat sexual.[14]

Inconsciència o intoxicació

En algunes jurisdiccions, els individus que estan intoxicats amb alcohol o fàrmacs no poden consentir. Per exemple, les lleis de Míchigan de Conductes Sexuals Criminals declara que és delicte tenir sexe amb una “persona mentalment” incapacitada que no pot controlar la seva conducta o donar consentiment.[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Roffee, James A. «When Yes Actually Means Yes». A: Roffee James A., 'When Yes Actually Means Yes: Confusing Messages and Criminalising Consent' in Rape Justice: Beyond the Criminal Law eds. Powell A., Henry N., and Flynn A., Palgrave, 2015, 2015, p. 72–91. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «'Spontaneous' Sexual Consent: An Analysis of Sexual Consent Literature». Feminism & Psychology, 17, 93, 18 enero 2007. 10.1177/0959353507072914.
  3. ↑ «Date Rape: A Feminist Analysis». Law and Philosophy, 8, 217,  1989, pàg. 217–243. 10.1007/BF00160012.
  4. ↑ «No Consensus on Incest? Criminalisation and Compatibility with the European Convention on Human Rights». Human Rights Law Review, 14, 3,  2014, pàg. 541–572. 10.1093/hrlr/ngu023.
  5. ↑ «The Synthetic Necessary Truth Behind New Labour's Criminalisation of Incest». Social & Legal Studies, 23,  2014, pàg. 113–130. 10.1177/0964663913502068.
  6. ↑ Roffee, James A. «When Yes Actually Means Yes». A: Roffee, James (2015). When Yes Actually Means Yes in Rape Justice. 72 - 91, 2015. 
  7. ↑ Quinn-Nilas, C, Goncalves, M, Grant, A, & Kennett, D. (2018). '"A thematic analysis of men's sexual compliance with unwanted, non-coercive sex." Psychology Of Men And Masculinity, 19(2): 203-211.
  8. ↑ Franklin. «Men admit to having unwanted sex with women to 'prove they are not gay' or 'weird'», 15-07-2018. [Consulta: 4 agost 2018].
  9. ↑ 9,0 9,1 O'Sullivan, Lucia F., Allgeier, Elizabeth Rice. "Feigning sexual desire: Consenting to unwanted sexual activity in heterosexual dating relationships". p. 234-243. The Journal of Sex Research. Volume 35, 1998 - Issue 311. https://doi.org/10.1080/00224499809551938
  10. ↑ Burdo. «What Nobody Talks About When They Talk About Consent», 25-04-2016. [Consulta: 21 juny 2018].
  11. ↑ «How Do I Know If I Have Consent?». [Consulta: 21 juny 2018].
  12. ↑ Keenan. «Affirmative Consent: Are Students Really Asking?», 28-07-2015. [Consulta: 21 juny 2018].
  13. ↑ Pam Belluck «Iowa Man Found Not Guilty of Sexually Abusing Wife With Alzheimer's». , 22-04-2015 [Consulta: 23 abril 2015].
  14. ↑ Gray. «WHEN CONSENT CAN'T BE GIVEN: WHAT TO KNOW ABOUT SEX & DISABILITY LAWS», 01-03-2016. Arxivat de l'original el 23 de junio de 2018. [Consulta: 23 juny 2018].
  15. ↑ «Alcohol & Sexual Assault». Arxivat de l'original el 15 de junio de 2018. [Consulta: 9 juny 2018].

Lectures

  • (anglès) Archard, David. Sexual consent. Westview Press, 1998.
  • (anglès) Cowling, Mark. Making Sense of Sexual Consent. Routledge, 2017.
  • (anglès) Ehrlich, Susan. Representing Rape: Language and Sexual Consent. Routledge, 2003.
  • (anglès) Primoratz, Igor. "Sexual Morality: Is Consent Enough?". Ethical Theory and Moral Practice. September 2001, Volume 4, Issue 3, pp 201–218.
  • (anglès) Refinetti, Roberto. Sexual Harassment and Sexual Consent. Routledge, 2018
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consentiment_sexual&oldid=33250499»