Octobriana: diferència entre les revisions
Romantic Tails |
→Publicacions: ref |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
| [[Portal:Còmics/1971|1971]] || ''Octobriana and the Russian Underground'' || Petr Sadecký || Tom Stacey || {{ISBN|9780060137373}} |
| [[Portal:Còmics/1971|1971]] || ''Octobriana and the Russian Underground'' || Petr Sadecký || Tom Stacey || {{ISBN|9780060137373}} |
||
|- |
|- |
||
| [[Portal:Còmics/juliol|1998]] || ''Romantic Tails'' n. 1 || div. autors || [[Head Press]] || {{ISBN|9788412413137}} |
| [[Portal:Còmics/juliol|1998]] || ''Romantic Tails'' n. 1<ref>{{ref-web |url=https://geocities.restorativland.org/SoHo/Studios/3125/art-romtail1.html |consulta=Octobriana Online |títol=Romantic Tails |llengua=anglés}}</ref> || div. autors || [[Head Press]] || {{ISBN|9788412413137}} |
||
|- |
|- |
||
| [[Portal:Còmics/2021|2021]] || ''Octobriana y los Vengadores soviéticos contra el capitalismo nuclear'' || div. autors || [[Cósmica Editorial|Cósmica]] || {{ISBN|9788412413137}} |
| [[Portal:Còmics/2021|2021]] || ''Octobriana y los Vengadores soviéticos contra el capitalismo nuclear'' || div. autors || [[Cósmica Editorial|Cósmica]] || {{ISBN|9788412413137}} |
||
Revisió del 15:41, 15 abr 2024
.jpg)  | |
| Tipus | personatge humà de ficció personatge de còmic |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Arnandis hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Octobriana és una superheroïna creada pel dissident txecoslovac Petr Sadecký a partir d'uns dibuixos de Bohumil Konečný i Zdeněk Burian: apareguda per primera volta el 1971 en l'assaig Octobriana and the Russian Underground ("Octobriana i la subcultura russa"), publicat per Tom Stacey al Regne Unit, el personatge no aparegué en còmic fins l'any 1978, en el número 3 de Near Myths.[1]
| « | Octobriana és una guerrera amb una estrela roja al front i una cua de cavall alta de cabells rossos. El seu mamellam només el tapa un mocadoret. És cellajunta i la seua cara està té trets negres o asiàtics. Però potser això és només una expressió física de la seua animalitat i sensualitat. Ens ha arribat des de la Rússia soviètica i lluita per la llibertat dels oprimits. | » |
| — Tomáš Pospiszyl, Octobriana a ruský underground[2] | ||
Cronologia
Peter Sadecký nasqué l'any 1943 i, durant els estudis de cinema en la FAMU, viatjà fora de l'àmbit de la URSS, on conegué la cultura popular del còmic occidental: en tornar a Praga, llogà Burian i Konečný, que llavors eren dos artistes consagrats, per a il·lustrar les aventures d'una «Amazona» per al mercat estranger. Nogensmenys, Sadecký els hauria enganyat i, després de vendre alguns dels dibuixos a l'editorial alemanya occidental Karl May Verlag com a propis i que els dibuixants el demandaren, hagué de fugir al Regne Unit. Finalment, l'editorial anglesa Harper & Row li publicà el llibre seminal per al qual Sadecký hauria rebatejat Amazona com a Octobriana i li hauria afegit el símbol revolucionari de l'estrela roja al front.[3]
Fins i tot abans de la publicació, Octobriana and the Russian Underground fon ressenyat en la portada de The Daily Telegraph Magazine i, ja editat, en The Sunday Times i altres capçaleres de tot Europa, per la qual cosa es feu popular no només entre els lectors de còmic, sinó també pel públic en general, encuriosit per l'exotisme d'un producte contracultural soviètic. Tanmateix, a la setmana de ser publicat ja aparegueren els primers dubtes sobre la pretesa autenticitat de la història o de l'autoria de Sadecký, un cas que tardaria vora trenta anys a esclarir-se.[2] De retruc, l'afer els costà problemes als dibuixants: Burian, llavors un artiste consagrat, va ser inquirit per les autoritats i es posà en dubte que no tinguera res a vore amb la politització del personatge duta a terme per Sadecký.[4]
En la part autobiogràfica del llibre, Sadecký afirma haver format part d'un col·lectiu subversiu soviètic anomenat «Pornografia Política Progressista» (Progressive Political Pornography en l'original anglés) que estava en contra de la propaganda oficial, i en el si del qual haurien creat el personatge com a personificació de la seua visió del comunisme: per això, Octobriana té trets mongols i l'estrela al front; a més, el fet que la pretesa autoria del personatge fora col·lectiva i en l'àmbit del comunisme, fa que no tinga drets d'autor, per la qual cosa Octobriana ha sigut reinterpretada per diferents autors d'arreu del món[5] i l'any 2001 inspirà la creació d'un altra superheroïna de domini lliure, Jenny Everywhere.[6]
Entre els aficionats a Octobriana hi ha els músics David Bowie —del qual es rumorejà l'any 1973 que pretenia fer-ne una pel·lícula amb Amanda Lear—[7] i Billy Idol, el qual se la tatuà al braó esquerre després de llegir el llibre de Sadecký:
| « | Crec que Bowie devia conéixer-ho, per això duia aquell disc al front, perquè Octobriana du una estrela al front. Bo, a mi m'agradava molt este llibre i estava molt desbaratat en aquella època. Aixina que me n'aní a l'estudi de Cliff Raven a Sunset Strip amb el llibre a la mà i li faig "ie, vullc això en lo braç" al tio de darrere el taulell. | » |
| — Billy Idol en Star Hits, desembre de 1984[8] | ||
Publicacions
| A. | títol | autoria | editorial | ISBN |
|---|---|---|---|---|
| 1971 | Octobriana and the Russian Underground | Petr Sadecký | Tom Stacey | ISBN 9780060137373 |
| 1998 | Romantic Tails n. 1[9] | div. autors | Head Press | ISBN 9788412413137 |
| 2021 | Octobriana y los Vengadores soviéticos contra el capitalismo nuclear | div. autors | Cósmica | ISBN 9788412413137 |
| 2021 | Octobriana with Love | div. autors | Dead Good | ISBN |
El 2021, Dead Good Comics publicà Octobriana with Love, una novel·la gràfica col·laborativa de seixanta-quatre pàgines pels cinquanta anys del personatge: guionitzada per Stephanie Phillips, Stu Taylor i Andrea Towers i dibuixada per Simon Fraser, Marc Laming, N. Steven Harris, Andy Belanger, Stephen Byrne, Nicole Goux, Juni Ba, Vincenzo Riccardi, Sofie Dodgson, Ellie Wright, Tatto Caballero i Pippa Bowland, amb tres portades diferents de Marguerite Sauvage, Joyce Chin i Michael Cho: en l'argument, Octobriana té la missió de salvar una vlogger i s'enfronta a la seua nèmesi, Baba Iagà.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Noah Dominguez. «Octobriana Celebrates 50th Anniversary With an All-Star Graphic Novel» (en anglés). Comic Book Reader, 23-08-2021. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Tomáš Pospiszyl. «Octobriana a ruský underground, část 1.» (en txec). Umělec, 2002. Arxivat de l'original el 18 juliol 2011. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Javier Mora Bordel. «Octobriana y la revolución underground». A: Cósmica Editorial. Octobriana y los Vengadores sovieticos contra el capitalismo nuclear (en castellà), 2021, p. 5-11. ISBN 9788412413137 [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Rostislav Walica. «Zdeněk Burian» (en txec). Reflex, 17-02-2005. Arxivat de l'original el 26 juny 2009. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ John A Short. «Icon or Myth» (en anglés). Octobriana, 1996. Arxivat de l'original el 19 octubre 2010. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Sebastian Mary. «In Search of Jenny Everywhere» (en anglés). The Institute for the Future of the Book, 17-03-2008. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Mike Harvey. «November 1973 - February 1974» (en anglés). The Ziggy Stardust Companion, 16-01-2019. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «A Day to remember: "The Day I got my Tattoo"» (en anglés). GeoCities, 29-06-1998. Arxivat de l'original el 27 octubre 2009. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Romantic Tails» (en anglés). [Consulta: Octobriana Online].