Usuari:Amadalvarez/Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024

Amadalvarez/Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024

48° 51′ 34″ N, 2° 17′ 30″ E
Tipus	Olympic Games opening ceremony (en)
Part de	Jocs Olímpics d'Estiu de 2024
Data	26 juliol 2024 (19:30. UTC+02:00)
← cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 valor desconegut →
Localització	Sena (França) , París
Estat	França
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional
Direcció	Thomas Jolly
Assistència	326.000

La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024, batejada com «El Sena Olímpic», va tenir lloc el vespre del 26 de juliol de 2024 al riu Sena, a París, amb les cerimònies protocol·làries al peu de la torre Eiffel i als jardins del Trocadéro.

Aquesta cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024 destaca de les anteriors per desenvolupar-se a l'exterior d'un estadi, la primera a la història dels Jocs Olímpics, amb l'espectacle localitzat principalment a la vora del Sena. L'espectacle s'estructurava en dotze quadres temàtics que presentaven el saber fer i els èxits culturals de França (art, moda, cinema, dansa, música) i alguns episodis de la seva història .

A França, la cerimònia, retransmesa a France 2, va reunir 23,24 milions d'espectadors (83,1% quota de mercat). Es tracta d'un rècord d'audiència per al canal de servei públic i la segona millor audiència de la història de la televisió francesa, després de la final de la Copa Mundial de la FIFA 2022.

Aquest marc d'execució únic va permetre un nombre excepcional d'espectadors per a una cerimònia d'obertura, que va estar acompanyada d'una pluja torrencial. L'espectacle va comptar amb la presència de nombroses llegendes de l'esport i les actuacions de celebritats internacionals de la indústria musical, com Lady Gaga i Celine Dion.

Preparatius

Tot i que durant la fase de candidatura, l'Estadi de França era l'indret previst d'una manera força clàssica per celebrar-hi les cerimònies, el 13 de desembre de 2021, el comitè organitzador de París 2024, va anunciar que l'obertura dels Jocs Olímpics de París seria el 26 de juliol en forma de desfilada de vaixells pel Sena - el lema de París és Fluctuat nec mergitur ("Agitada per les onades, però no s'enfonsa"), que esmenta la idea de vitalitat, força, perpetuïtat... d'aquesta ciutat -

Grades instal·lades davant del Museu d'Orsay .

El setembre de 2022, el comitè organitzador va nomenar el director teatral Thomas Jolly com a director artístic de les quatre cerimònies (obertura i clausura dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics). El seu equip el formen l'historiador Patrick Boucheron, la guionista Fanny Herrero, el dramaturg Damien Gabriac i l'escriptora Leïla Slimani. Aquest treball de construcció inclou les localitzacions de vaixells i de tallers d'escriptura conjunta.

Thomas Jolly justifica aquest càsting per la necessitat de trobar talent "complementaris". Patrick Boucheron cita com a inspiració la desfilada de Jean-Paul Goude durant el bicentenari de la Revolució i admet haver imaginat el «contrari d'una història viril, heroica i providencial».

El matí del 17 de juliol de 2023 s'organitza un assaig amb una quarantena d'embarcacions (en comparació dels 170 vaixells previstos per al 2024, entre elles 91 per a esportistes, complementades per una reserva de 25 més) entre els ponts d'Austerlitz i Iéna. S'organitzà una segona passada amb una prova remolcant un vaixell avariat. El trànsit fluvial es distribueix en tres carrils: un per als esportistes, un per als mitjans de comunicació i un per a l'assistència i seguretat .

El 8 de maig 2024, amb motiu de l'arribada de la flama olímpica a Marsella, Victor Le Masne va ser seleccionat com a director musical de les cerimònies i compositor del tema musical oficial dels Jocs .

El 24 de juny, Daphné Bürki va ser nomenada directora d'estilisme i vestuari de les quatre cerimònies de París 2024.

Al costat de Thomas Jolly, Maud Le Pladec és la coreògrafa i directora de dansa de les diferents cerimònies, inclosa la inauguració, per dirigir els aproximadament 3.500 ballarins que van actuar als molls, ponts i marges de París, amb l'ambició d'«integrar totes les cultures de la dansa».

A partir del 20 de juliol, alguns dels vaixells de la desfilada s'amarren entre el pont Nelson Mandela a Ivry-sur-Seine i el pont Charles-de-Gaulle, al districte 13 de París. La navegació s'interromp en aquesta part del Sena fins al 27 de juliol a les 11 h. Els vols sobre la ciutat, així com l'enlairament i l'aterratge d'avions a la conca de París, i en una zona 150 km al seu voltant, restà prohibit durant tota la cerimònia.

Grades d'espectadors davant del museu de la Legió d'Honor .

L'endemà de la cerimònia, Thomas Jolly va declarar al diari Le Monde que l'objectiu de la seva posada en escena era destacar «idees republicanes, inclusió, bonhomia, generositat i solidaritat». Així, Thomas Jolly afirma que la cerimònia que va organitzar tenia una dimensió política. Patrick Boucheron, que rebutja l'etiqueta d'«assessor històric» per la d'«autor», també assumeix que “[se'n va apartar] dels tòpics i [han] mirat com es treballava" i assegura que no «esborrem res de la nostra història. Al contrari, hem augmentat, hem afegit».

El Servei Olímpic de Radio-televisió (OBS) desplegà més d'un centenar de sistemes de càmeres, així com vuit drons, tres helicòpters i quatre vaixells estabilitzats i equipats a mida..

Procés

Recorregut extraordinari

La desfilada de les delegacions durant la cerimònia d'inauguració té lloc en barcasses que baixen pel Sena cap als jardins del Trocadéro. Prop de 10.500 atletes representant 206 delegacions internacionals es van embarcar en 160 vaixells.

El recorregut de sis quilòmetres va ser escollit per la seva riquesa arquitectònica il·lustrada per nombrosos monuments parisencs. La cerimònia comença a 19h 30 (hora local) al pont d'Austerlitz, on es realitzava l'embarcament.

El recorregut passa per més de vuit ponts i passarel·les, inclòs el pont Alexandre-III, abans d'arribar al Pont d'Iéna davant la Torre Eiffel. El recorregut de la cerimònia transcorre entre l'Île de la Cité i l'Île Saint-Louis, permetent una visió impressionant de diferents punts de localització de la capital. La ruta destaca els nombrosos monuments a la vora del Sena.

• Monuments que s'observen durant el recorregut pel Sena des del punt de partida
• 
  Catedral de Notre-Dame de París, té1,8 km .
• 
  Palau del Louvre,3,1 km .
• 
  Museu d'Orsay,3,7 km .
• 
  Gran Palais,4,9 km .
• 
  Els Invàlids,5 km .
• 
  Torre Eiffel,6 km .

Precedit per un concert de cançons a càrrec de Slimane i Lara Fabian, amb el suport d'una orquestra simfònica davant la Basílica de Saint-Denis, el programa de la cerimònia d'obertura dels Jocs va estar dividit en onze capítols temàtics :

N°.	Títol	Horaris (CEST : UTC+2)
1	Introducció	19:30–19:45
2	Encantat	19:45–20:00
3	Sincronització	20:10-20:20
4	Llibertat, igualtat, fraternitat	20:20–21:00
5	Sororitat	21:00–21:05
6	Esportivitat	21:05–21:25
7	Festivitat	21:25–22:15
8	Obscuritat	22:15–22:20
9	Solidaritat	22:20–22:35
10	Solemnitat	22:35–23:05
11	Eternitat (conclusió)	23:05–23:30

La delegació de Grècia .

La cerimònia comença després d'una seqüència d'humor introductòria, pre-enregistrada, amb l'humorista Jamel Debbouze portant amb orgull la flama olímpica a un Stade de France que descobreix desert, i sota els seus ulls astorats exclama "Zizou-Crist!", quan apareix davant seu el futbolista Zinédine Zidane, que ve a recollir-lo de les seves mans i després capbussar-se amb ell a les entranyes de París, puja a bord d'un tren del metro parisenc que s'avaria, abans de tornar a posar la torxa per una finestra del compartiment amb un trio de nens representant les tres instàncies on París va acollir els Jocs, que després travessen part de les catacumbes i el llac subterrani sota l' òpera Garnier . Aleshores arriben a la part coberta del canal de Saint-Martin on les rates i el cocodril Eleanore s'arrosseguen, i descobreixen un personatge encaputxat i emmascarat que els convida a pujar a un barca per portar-los fora al Sena.

Aquest rellevista emmascarat amb una gasa blanca, que apareix entre els quadres, al Sena i als terrats de París, serveix de fil conductor durant tota la cerimònia que va tenir lloc íntegrament sota la pluja. El personatge misteriós, que representa un «superheroi francès» segons Daphné Bürki, ret homenatge a diferents personatges emmascarats de la cultura francesa, com El fantasma de l'òpera, Belfegor, l'home de la màscara de ferro, Fantômas, Arsène Lupin, Fantômette, però també la sèrie de videojocs Assassin's Creed . La seva agilitat i la seva forma acrobàtica de moure evoca parkour. El portador de flames emmascarat és interpretat per dotze persones, entre elles Simon Nogueira, especialista en parkour.

La cercavila de delegacions començà a 19h.30. Els atletes de les delegacions de tots els països competidors, equipats amb les seves banderes nacionals, ocupen el seu lloc als Bateaux-Mouches, barcasses i altres embarcacions de diferents mides que se succeeixen al Sena; aquestes 85 embarcacions de capacitat variable transporten una o diverses delegacions esportives, segons la composició de cadascuna. Els esportistes saluden amb entusiasme, malgrat la pluja de la qual molts es protegeixen amb ajuda de capes transparents .

La primera seqüència mostra els països desfilar entre els dolls d'aigua del Sena per ordre alfabètic, en francès, seguint a Grècia, com és la tradició homenatjant els antics Jocs Olímpics, i el contingent d'esportistes refugiats reunits.

Encantat

Mentre l'acordionista Félicien Brut, enfilat al pont d'Austerlitz, toca unes quantes notes , el primer capítol dóna lloc a la riba esquerra del Sena a una actuació en una escala daurada de Lady Gaga recoberta d'un satí negre més bustier i unes mitges de reixeta. després de deixar caure el seu bolero de plomes negres, i acompanyat de ballarins vestits amb un vestit de nit clàssic personalitzat per la casa Dior, agitant grans ventalls (recuperats dels complements de l'antic cabaret Lido ) formats per plomes roses que sovint representen un cor gegant, de Mon truc en plumes, títol famós del líder de la revista Zizi Jeanmaire, homenatjant així el món del cabaret i el music hall parisenc. No obstant això, aquest passatge no es va poder interpretar en directe per l'arribada de la pluja, la televisió va emetre una actuació de la cantant gravada a primera hora del dia, durant els assajos .

Al llarg de tot el pont d'Austerlitz, en el punt de mira, una immensa boira tricolor formada per vapor d'aigua amb els colors de la bandera de França, es desplega suaument per sobrevolar-la durant un temps.

La desfilada es reprèn des de la delegació de Bangla Desh, i continua fins a la Xina .

Uns quadres gegants, detalls de la pintura clàssica francesa, emergeixen parcialment a la vora del riu parisenc.

Sincronització

Aquest capítol comença amb 420 ballarins en un homenatge als artistes especialistes i artesans en general que treballen en la reconstrucció de la catedral de Notre-Dame de París i la seva agulla restaurada després de l'incendi de 2019, i a que se celebra a l'Île de la Cité.

A aquesta seqüència a la "gent de París", participa Guillaume Diop, ballarí estrella solista des del terrat de l'Hôtel de Ville, amb música de Victor Le Masne, dins d'un gran «coreografia sincronitzada», amb 500 ballarins més actuant al pont de Notre-Dame i als molls dels voltants, i els campions olímpics Martin Fourcade i Michael Phelps .

Una seqüència filmada posa en relleu la fabricació de les medalles olímpiques -totes elles contenen una peça de la Torre Eiffel- i els seus cor dels tres metalls fets a la Casa de la Moneda de París.

Per acabar, el personatge de Quasimodo es veu a l'agulla restaurada de la catedral de Notre-Dame, envoltat de gàrgoles .

Llibertat

Aquesta escena comença amb un descens del portador de la flama pel terrat del teatre Châtelet, on es fa un assaig del musical Les Misérables . Els personatges reprodueixen una barricada en una evocació del quadre La llibertat guiant el poble de Delacroix.

A continuació, es ret homenatge a la Revolució Francesa, amb una referència a la decapitació de Maria Antonieta que apareix com a cefalòfor a una finestra de la Conciergerie, sostenint el seu cap ensangonat a les mans i cantant Ah ! ça ira, acompanyada dels músics del grup de death metal Gojira tocant enfilat en petites plataformes col·locades davant les finestres de la Conciergerie i la cantant Marina Viotti que actua mentre navega en un vaixell amb la forma del present a l'escut de París, la famosa peça L'amour est un oiseau rebel, una havanera de l'òpera Carmen de Bizet . Aquesta és la primera vegada que una banda de heavy metal actua com a part d'una cerimònia dels Jocs Olímpics.

Aquest quadre mostra uns ballarins a la Biblioteca Nacional de França dins del lloc històric de Richelieu, amb títols clàssics i contemporanis de la literatura francesa: per ordre d'aparició, Romances sans paroles de Paul Verlaine, On ne badine pas avec l'amour d'Alfred de Musset, Bel-Ami de Guy de Maupassant, Passion simple d'Annie Ernaux, Sexe et mensonges de Leïla Slimani, Le Diable au corps de Raymond Radiguet, Les relacions perilloses de Choderlos de Laclos, Les Amants Magnifiques de Molière i Le Triomphe de l'amour de Marivaux.

El funambulista Nathan Paulin afegeix una seqüència acrobàtica a l'aire lliure i la Patrulla de França acaba la seqüència dibuixant un immens cor rosa sobre la Ciutat de les Llums.

Igualtat

L'orquestra de la Guàrdia Republicana interpretà instrumentalment For me formidable, composta i cantada originàriament per Charles Aznavour, al Pont des Arts, davant de l'Institut de França inclosa l'Acadèmia Francesa, per obrir el quart capítol, Igualtat .

La cantant de pop afrozouk Aya Nakamura, que es va tenyir els cabells de rossa per a l'ocasió, va fer la seva actuació sobre la catifa daurada i humida disposada al Pont des Arts. Un grup de ballarins l'envoltaven mentre interpretava en playback un extracte del seu èxit Pookie. Després, va interpretar un arranjament seu entre For me formidable i el seu propi èxit Djadja, acompanyada pel cor de l'exèrcit francès.

Fraternitat

Aquest quadre comença amb la Dansa macabra de Camille Saint-Saëns , i una referència al robatori de la Mona Lisa del Louvre l'any 1911. Es reprèn la desfilada amb les delegacions de Xipre a Gabon .

Des de la passarel·la Léopold-Sédar-Senghor, el pianista Alexandre Kantorow interpretà Jeux d'eau de Maurice Ravel, sota una pluja torrencial que va mullar el piano i el pianista. . El pas de les nacions continua de Gàmbia a Jamaica .

A continuació, la cerimònia va tenir lloc al Museu d'Orsay que representa la diversitat de l'art del segle XIX, acompanyat d'un homenatge a les ciències de la imatge, amb els germans Lumière, la primera pel·lícula amb l'arribada d'un tren el 1895, i Georges Méliès .

La seqüència passa llavors sota l'aigua, amb un joc de baralla de Minions, una producció del cinema d'animació francès, en un submarí del qual s'escapa la Mona Lisa prèviament robada al Louvre, que finalment emergeix a la superfície del Sena.

En el rol de Mariane, estoica com un mascaró de proa situat al terrat del Grand Palais, la mezzosoprano Axelle Saint-Cirel, vestida amb un llarg vestit blanc sense tirants fet per Dior i subjectant amb la mà dreta el pal inclinat d'una gran bandera francesa, interpretant solemnement el primer i el sisè versos de La Marsellesa .

Sororitat

La sisena seqüència, Sororitat, presenta deu notables dones franceses i pioneres en els seus respectius camps, materialitzada per estàtues daurades de cos sencer que les caracteritzen, que emergeixen de pilars col·locats al llarg de la riba del Sena: Olympe de Gouges, Alice Milliat, Gisèle Halimi, Paulette Nardal, Jeanne Barret, Christine de Pizan, Louise Michel, Alice Guy, Simone Veil i Simone de Beauvoir. Aquestes estàtues restaran com a homenatge permanent.

Aquesta seqüència acaba amb el final de la interpretació de La Marsellesa iniciada durant l'anterior, ara acompanyada d'un cor. La Patrulla de França sobrevolà París i desplegà les seves bombes de fum en colors blau, blanc i vermell; aquest efecte no es va veure a l'emissió televisiva.

Esportivitat

El setè capítol, Esportivitat, comença amb la represa de la desfilada de les delegacions pel Sena, del Japó a Noruega .

Aquesta seqüència té lloc sobre cinc andanes disposades al mig del Sena entre la Concòrdia i el Pont d'Iéna i reprenent els motius dels jardins francesos del parc del castell de Versalles i els del Loira . Destaca els esports urbans presents als Jocs Olímpics : BMX freestyle, Skateboard i Breaking . A causa de la pluja que fa que les andanes siguin relliscoses, les actuacions artístiques es redueixen molt . Matthias Dandois és un dels artistes presents a la part de BMX .

Després de dibuixar uns quants passos acrobàtics com a homenatge al breakdance que debuta als Jocs, el contratenor polonès Jakub Józef Orliński, disfressat de Pierrot, interpreta una ària barroca, Viens, Hymen, de Jean-Philippe Rameau . El raper " oncle » Rim'K vestida amb una jaqueta vermella amb quadres negres actua després amb ulleres de sol mentre cau la nit marcada per la pluja, cantant King, entre el Pont dels Invalides i el d'Alma .

Festivitat

La delegació dels Estats Units .

El vuitè quadre, Festivitat, comença amb un homenatge a la moda francesa, que pren la forma d'una desfilada de creacions parisenques i provincials, sobre la catifa vermella de la passarel·la Debilly . Mentrestant, les delegacions continuen el seu pas pel Sena, de Nova Zelanda a Zimbabwe . La desfilada conclou amb delegacions d' Austràlia (país amfitrió dels Jocs Olímpics d'estiu de 2032 a Brisbane ) i dels Estats Units (país amfitrió dels Jocs Olímpics d'estiu de 2028 a Los Angeles ).

A continuació, el portador de les flames emmascarat creua per torn la passarel·la de Debilly, mentre un vídeo en directe destaca el comitè de benvinguda de Tahití, saludant amb alegria la càmera a bord d'un dron que sobrevola a primera hora del matí, a causa de la diferència horària, on es faran les proves de surf, a l'indret de Teahupo'o .

Finalment, la delegació francesa tanca l'estela dels vaixells al Sena, al so de Que je t'aime i Midnight City del grup de música electrònica M83 .

Una seqüència d'homenatge a Europa s'introdueix per unes notes de The Final Countdown del grup homònim, mesclat per Barbara Butch , mentre que la desfilada de drag queens, entre les quals destaquen Nicky Doll, Paloma i Piche , i de diversos ballarins, entre ells Germain Louvet, Electro Street, Giselle Palmer , el col·lectiu Mazelfreten i els del grup La Bourrée de París fent uns passos de la cobertura, un ball tradicional del Massís central , continuant a la catifa vermella. inundat des de la passarel·la de Debilly, així com en una barcassa equipada amb una pista de ball LED, al ritme de Freed from Desire, Stereo Love i Sandstorm . Un espectacle de drons que gira al voltant de la Torre Eiffel forma les 12 estrelles de la bandera de la Unió Europea .

Sorgint d'una campana gegant, apareix Philippe Katerine, gairebé nu i totalment vestit de Dionís, el seu cos pintat de blau-plata brillant i una barba de safrà, antic déu de la vinya . una de les joies de França » -, de festa, bogeria i teatre, i pare de Sequana, deessa gal·la del Sena , per interpretar Nu, la seva oda a la pau, mig ajagut darrere d'un assortiment de formatges, sobre una safata de colors. fruites i flors, col·locades com a ofrena al centre d'una llarga taula de banquet que reuneix diferents personatges acolorits com la DJ Barbara Butch amb el cap envoltat per una corona d' Helios, una icona santa o una estàtua de la Llibertat , entronitzada a davant de la seva consola de mescles, i una sèrie de drag queens, congelades una estona darrere seu. Alguns interpreten aquest quadre com una referència a L'Últim Sopar de Leonardo da Vinci, una representació pictòrica de l' Últim Sopar on Jesús està envoltat dels seus deixebles o bé El festí dels déus de Jan van Bijlert, on el coronat Apol·lo toca la lira al centre de la taula i Bacus està en primer pla. Al final de la seva actuació, Katerine interpreta una cançó.

La banda sonora de les vuit primeres escenes està puntejada amb grans clàssics de la cançó francesa i de la cultura pop, reordenats, incloent Inicials BB de Gainsbourg, Els somnis són la meva realitat de Vladimir Cosma i Richard Sanderson, cor lent extret de B. O. de la primera pel·lícula La Boum, Tothom fa (el que vulgui) de Chagrin d'amour, Allez moi danse (dilluns, dimarts) de Dalida, Marcia Baïla i Andy de Rita Mitsouko, el French cancan dels ballarins del Moulin- Red, Gymnopédie n 1 d' Erik Satie, It swings assez a bit in Paris de Michel Berger, DJ de Diam's , Spacer de Sheila, L'Aziza de Balavoine , Song on my funny life de Véronique Sanson, Letter to France de Polnareff, Music Sounds Better with You per Stardust, Alexandrie Alexandra per Claude François, D. TÉ. NO. vs. E. de Justice, Désenchantée de Mylène Farmer o Louxor, j'adore de Philippe Katerine .

La foscor

El novè quadre, Obscuritat, reprodueix música més fosca i mostra ballarins movent-se amb més frenètica, a bord d'una barcassa. A mesura que el seu sòl LED projecta un muntatge de diversos desastres climàtics, com ara sequera, inundacions i incendis forestals, els ballarins s'enfonsen lentament un a un.

En una continuïtat d' esperança, una seqüència musical poètica única apareix com en un somni : Juliette Armanet interpreta la cançó Imagine on a raft - un escull esquitxat de llums suaus a terra, enmig del Sena que s'ha fet fosc, com a crida a la pau, mentre Sofiane Pamart a prop d'ella l'acompanya al piano ardent de on les flames taronja i daurades d'un foc contingut revolotegen.

Solidaritat

El desè quadre, Solidaritat, representa un genet misteriós vestit amb una armadura de plata brillant que porta la bandera olímpica en una capa i muntat sobre un cavall metàl·lic, galopant durant molt de temps sobre el riu parisenc que s'ha tornat negre sobre el qual s'encenen les llums de la ciutat. cerimònia, i suposadament difondre l'esperit dels Jocs a la ciutat. El genet emmascarat és interpretat per Morgane Suquart, cofundadora de MM Process, l'empresa que va dissenyar el " trimarà motoritzat". » que porta el cavall mecànic creat pel taller de disseny Atelier Blam , . En referència a Joana d'Arc , també és l'encarnació de Sequana, deessa del Sena i símbol de la resistència, segons el director artístic de la cerimònia Thomas Jolly . Una al·lusió a Pierre de Coubertin, a la recreació dels Jocs Olímpics decidits a la Sorbona el 1892 i a la història dels Jocs es fa al mateix temps, per la difusió de nombroses imatges d'arxiu de les diferents edicions olímpiques internacionals.

Simultàniament, els abanderats de cada país ocupen el seu lloc sota la Torre Eiffel . Aleshores, el genet metàl·lic reapareix muntat sobre un autèntic cavall blanc que camina al pas, envoltat per dos guàrdies republicans també a cavall. En aquesta època és interpretada per Floriane Issert, suboficial de gendarmeria , . Després de travessar el Pont d'Iéna, desmunta i avança en solitari per portar la bandera olímpica plegada als delegats quan s'hissa al pal de la bandera col·locat a l'extrem de l'andana en forma de Torre Eiffel invertida instal·lada a terra a davant del palau del Trocadéro, i al voltant del qual els atletes ocupaven el seu lloc. Per error, la bandera olímpica es munta cap per avall al pal (3 anelles a la part inferior, 2 anelles a la part superior), però això amb prou feines es nota perquè per falta de vent, la bandera no oneja .

A continuació, l' himne olímpic és interpretat pel Cor de Radio France i els Masters de Radio France acompanyats per l' Orquestra Nacional Francesa .

Solemnitat

En un onzè quadre, Solemnitat, segueix la seqüència dedicada als Llorers Olímpics, com és el cas de cada cerimònia d'inauguració des del 2016 . El diplomàtic italià Filippo Grandi n'és el destinatari, en nom de l' Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Tony Estanguet, president del comitè organitzador i president del CIO Thomas Bach, va parlar després en francès i després en anglès, a l'andana col·locada d'esquena a la Torre Eiffel, a la nit, per donar la benvinguda als participants, saludar el públic i els organitzadors. .

A continuació, el president de la República , Emmanuel Macron, surt a l'escenari per proclamar oficialment l'obertura dels Jocs de la XXXIII Olimpíada dels Temps Moderns a París 2024. ; es xiula en part durant aquest breu moment .

El serment olímpic és llavors pronunciat pels dos abanderats de la delegació francesa, Mélina Robert-Michon i Florent Manaudou, l' entrenador de l'equip francès de judo Christophe Messina, i un àrbitre de lluita . Zinédine Zidane reapareix per pujar a l'escenari per agafar de la mà la flama olímpica que porta el misteriós emmascarat, i transmetre-la al tennista Rafael Nadal, catorze vegades guanyador del torneig de Roland-Garros parisenc i doble campió olímpic. ; en fer-ho, els dos ceden a una abraçada somrient i amistosa. A continuació, un espectacular joc geomètric de llums anima la Torre Eiffel, començant amb un feix que baixa per il·luminar el disseny original dels anells olímpics dibuixats per Pierre de Coubertin en el seu temps.

Al so de Supernature, un hit disco de Marc Cerrone, canta el ballarí sord Shaheem Sanchez, mentre la Torre Eiffel s'encén . Rafael Nadal remunta el Sena en vaixell, acompanyat d'altres tres múltiples campions olímpics de diferents generacions : l'atleta Carl Lewis, la tenista Serena Williams i la gimnasta Nadia Comăneci, que es tornen a bord per portar la flama  ; aquestes quatre estrelles de l'esport tenen un total de vint medalles d'or als Jocs. El vaixell atraca prop del Louvre, i la flama olímpica és confiada al moll a la campiona de tennis Amélie Mauresmo que comença el seu relleu, i al seu torn passa la torxa al jugador de bàsquet Tony Parker a l'entrada exterior del palau. Les dues personalitats continuen la cursa trotant juntes, i s'uneixen davant de la piràmide del Louvre els campions esportius discapacitats Nantenin Keïta, Alexis Hanquinquant i Marie-Amélie Le Fur, tots vestits amb vestits esportius blancs adornats amb blanc fluorescent . Aquesta seqüència obre el dotzè i últim quadre, Eternitat .

L'eternitat

Els cinc portadors de torxes passen per sota del Carrousel del Louvre i arriben al jardí de les Tulleries on el jugador d'handbol Michaël Guigou, aleshores la seva homòleg Allison Pineau, pren la torxa. Després se succeeixen, tots vestits amb la mateixa roba esportiva blanca, Jean-François Lamour, Félicia Ballanger, Florian Rousseau, Émilie Le Pennec, David Douillet, Clarisse Agbegnenou, Alain Bernard, Laure Manaudou, Renaud Lavillenie, Laura Flessel i finalment Charles Costessel. a la seva cadira de rodes, centenari i campió olímpic francès més antic, ciclista medalla d'or el 1948 .

Aquest últim transmet la flama als dos finalistes portadors de la torxa, els campions olímpics Teddy Riner i Marie-José Pérec, que encenen el calder olímpic dominat per un globus de gas, tots dissenyats per Mathieu Lehanneur, convertint-se en un globus aerostàtic de 30 metres d'alçada, que s'eleva. a l'aire a través de 200 polvoritzadors d'aigua a alta pressió, després il·luminats per 40 projectors LED informatitzats, com un sol nocturn per al punt culminant de l'espectacle, inspirat en la mitologia grega on " la flama olímpica baixa del sol », fent-se també ressò del primer vol en globus de 1783 , . Durant tota la durada dels Jocs, el globus aerostàtic del calder olímpic -sense ús directe de combustibles fòssils- romandrà visible per als visitants als jardins de les Tulleries, per agafar el vol cada vespre fins a les 2 del matí .

Céline Dion, que feia quatre anys que no cantava en públic per motius de salut , va aparèixer llavors coberta amb un vestit de guàrdia blanc de Dior brodat amb perles brillants i cristalls disposats en serrells , al centre del primer pis de la Torre Eiffel per interpretar amb convicció i emoció com al final l' Himne a l'amor d' Édith Piaf, acompanyada pel seu pianista i director musical Scott Price , que tanca la cerimònia . A continuació, unes notes de La Marsellaise completen la conclusió.

En aquest punt de la nit festiva, la pluja deixa de caure .

Escenes sense difusió

La pluja va afectar certes escenes, en particular una actuació als terrats que va ser cancel·lada .

Com que el Servei Olímpic de Radiodifusió era l'encarregat d'emetre a França i arreu del món, certes escenes només van aparèixer breument a la pantalla, com la patrulla francesa i un homenatge a personatges històrics com Napoleó Ier, el general De Gaulle o Louis. XIV .

Programació musical

El programa musical de la cerimònia és ric en diverses desenes de títols, en la seva major part emesos en extractes, i després d'haver beneficiat d'arranjaments, representatius de la diversitat de la producció musical francesa, incloent estàndards de varietat i cançó francesa, èxits de toc francès i ben- àries conegudes de l'òpera i del repertori clàssic . Durant la taula de Festes es destaquen diversos títols estrangers, procedents de diferents països europeus.

Per ordre cronològic, aquests títols són :

• Prologue, de Woodkid ;
• La Foule, par Édith Piaf ;
• Initials B.B., de Serge Gainsbourg ;
• Reality, de Vladimir Cosma, popularisée par le film La Boum ;
• Mon truc en plumes, par Zizi Jeanmaire ;
• Give Me Love, de Cerrone ;
• Chacun fait (c'qui lui plaît), par Chagrin d'amour ;
• Laissez-moi danser (Monday, Tuesday), par Dalida ;
• Born to Be Alive, de Patrick Hernandez ;
• Magnolias for Ever, par Claude François ;
• Marcia Baïla, par Les Rita Mitsouko ;
• le fameux air du French cancan, adapté du Galop infernal d'Orphée aux Enfers de Jacques Offenbach ;
• un air tiré de la comédie musicale The Phantom of the Opera ;
• À la volonté du peuple, tiré de la comédie musicale Les Misérables, d'Alain Boublil, Jean-Marc Natel et Claude-Michel Schönberg ;
• Ah<span typeof="mw:DisplaySpace" id="mwBR0"> </span>! ça ira, chanson révolutionnaire dans sa version chantée par Édith Piaf ;
• L'amour est un oiseau rebelle, tiré du Carmen de Georges Bizet ;
• I Love U So, de Cassius ;
• Foule sentimentale d'Alain Souchon
• La Bohème, par Charles Aznavour ;
• Pookie, d'Aya Nakamura ;
• For me formidable, par Charles Aznavour ;
• Djadja, d'Aya Nakamura ;
• Danse macabre, poème symphonique de Camille Saint-Saëns ;
• la première des Gymnopédies d'Erik Satie ;
• Prélude à l'Après-midi d'un faune, de Claude Debussy ;
• Jeux d'eau, de Maurice Ravel ;
• Viens, Hymen, tiré des Indes galantes de Jean-Philippe Rameau ;
• La Marseillaise, de Rouget de Lisle ;
• Ça balance pas mal à Paris, de Michel Berger, par lui-même et France Gall ;
• Andy, des Rita Mitsouko ;
• DJ, de Diam's ;
• Histoire d'1 soir (Bye Bye Les Galères), par Bibi Flash ;
• Spacer, par Sheila ;
• Lady (Hear Me Tonight), par Modjo ;
• Intro, par Alan Braxe et Fred Falke ;
• Love Don't Let Me Go, de David Guetta ;
• L'Aziza, de Daniel Balavoine ;
• Chanson sur ma drôle de vie, de Véronique Sanson ;
• D.I.S.C.O., d'Ottawan
• Besoin d'amour, de Michel Berger et Luc Plamondon, par France Gall ;
• Music Sounds Better with You, de Stardust ;
• Kass Limon, par Jupiter ;
• Alexandrie Alexandra, de Jean-Pierre Bourtayre, Claude François et Étienne Roda-Gil, interprétée par Claude François ;
• D.A.N.C.E., de Justice ;
• Signatune, par DJ Mehdi et Thomas Bangalter ;
• Que je t'aime, par Johnny Hallyday ;
• Lettre à France, par Michel Polnareff ;
• Midnight City, de M83 ;
• The Final Countdown, par Europe ;
• Freed from Desire, par Gala ;
• Meet Her at the Love Parade, par Da Hool ;
• Ride on Time, par Black Box ;
• Be My Lover, de La Bouche ;
• I Had a Dream, par Nicky Doll ;
• Bla Bla Bla, par Gigi D'Agostino ;
• Stereo Love, par Edward Maya et Vika Jigulina ;
• Sandstorm, de Darude ;
• It's a Rainy Day, d'Ice MC ;
• Désenchantée, de Mylène Farmer et Laurent Boutonnat ;
• Louxor, j'adore, de Philippe Katerine ;
• Nu, de Philippe Katerine ;
• Imagine, de John Lennon ;
• l'hymne olympique ;
• Supernature, de Cerrone ;
• Hymne à l'amour, d'Édith Piaf et Marguerite Monnot ;
• Je danse le mia, d'IAM ;
• Tombé pour la France, d'Étienne Daho et Arnold Turboust ;
• Voyage, Voyage, par Desireless ;
• L'Amour à la plage, de Niagara ;
• Ça plane pour moi, par Plastic Bertrand.

La vetllada també està marcada per la presència recurrent del tema de la desfilada, compost per Victor Le Masne , .

Inauguració a Tahití

Paral·lelament a la cerimònia parisenca, s'organitza una cerimònia d'obertura a Tahití, Polinèsia Francesa, on tenen lloc els esdeveniments de surf . Organitzada a la vora del parc d'Atimaono a Papara, aquesta cerimònia combina les tradicions polinesies i el món del surf amb les de la cerimònia dels Jocs Olímpics. Els artistes que participen a la cerimònia de Tahití estan encapçalats per Heimoana Metua, líder de la tropa de Teva i Uta .

La cerimònia de Tahití comença amb l'arribada al so del pu i pahu des d'una canoa de vela, un va'a tradicional, al cor de la llacuna de Papara. Aquesta canoa porta l'alcalde de Teahupo'o, Roniu Poare, que té a les mans la tonalitat que conté aigua de mar del coll de Hava'e. Portada per dos tanes a la sorra, hi és rebuda per dones vestides amb una faldilla més, amb els cabells abaixats i una llança a la mà .

Els 48 surfistes qualificats, 24 dones i 24 homes, que representen 21 nacions, estan tots disponibles per participar en la retransmissió de televisió internacional, unint-se a les seves seleccions olímpiques nacionals de forma remota. Els atletes i oficials de les seves delegacions són rebuts amb la tradicional cançó tahitiana Himene Ai'a i un Orero de Mataiea (declamació tradicional), abans d'incorporar-se a la desfilada d'atletes mentre els surfistes, encapçalats pels abanderats, entren sota el capoll per al so de la música i als aplaudiments dels espectadors , .

Els atletes també participen a la cerimònia de les sorres del món, una tradició organitzada per l' Associació Internacional de Surf abans de les grans competicions, que obliga als atletes a portar sorra dels seus respectius països i abocar-la en una caixa col·lectiva per simbolitzar la diversitat i la unitat , . Fernando Aguerre, el president de l'Associació Internacional de Surf, és l'últim a participar en aquesta cerimònia, abocant sorra de Rio de Janeiro, el lloc on es va anunciar per primera vegada que el surf s'inclouria als Jocs Olímpics, a més d' una petxina marina. de la platja d'Ichinomiya al Japó, on el surf va fer el seu debut olímpic com a part dels Jocs de Tòquio 2020 . El contenidor es col·locarà a l'Ajuntament de Teahupo'o .

Els valors esportius de joc net, humilitat, respecte i bondat es celebren després durant una cerimònia Rahiri . Un esportista que representa cada equip, juntament amb Fernando Aguerre, ministre d'Ultramar Marie Guévenoux, el president de la Polinèsia Francesa Moetai Brotherson i els seus companys dignataris col·loquen fulles de plàtan una sobre l'altra, per unir-les en una sola, que romandrà a Teahupo' o platja com a senyal d' unitat .

Va seguir una actuació de dansa tradicional, abans del discurs de cloenda .

La cerimònia de Tahití tenint lloc al mateix temps que la de París, es va instal·lar una pantalla gegant que va permetre seguir la gran cerimònia parisenca, i les delegacions es van presentar en directe a París gràcies a la retransmissió de France Télévisions .

Llista de representants presents

A la cerimònia assisteixen vuitanta-cinc caps d'estat i de govern o els seus representants .

Pays	Personnalité	Titre
Sud-àfrica	Gayton McKenzie	Ministre des Sports, des Arts et de la Culture
Albània	Edi Rama	Premier ministre
Alemanya	Olaf Scholz	Chancelier fédéral
Aràbia Saudita	Reema bint Bandar Al Saoud	Princesse
Argentina	Javier Milei	Président de la Nation argentine
Austràlia	[[{{{2}}}]] ([[:Anika Wells:{{{2}}}|Anika Wells]])	[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])
Àustria	Karl Nehammer	Chancelier fédéral
Bèlgica	Philippe Mathilde Alexander De Croo	Roi Reine Premier ministre
Bhutan	Jigyel Ugyen Wangchuck	Prince
Brasil	Rosângela Lula da Silva André Fufuca	Première dame [[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])
Camerun	Paul Biya Chantal Biya	Président de la République Première dame
Canadà	Carla Qualtrough	Ministre des Sports et de l'Activité physique
Xile	Jaime Pizarro	[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])
R.P. de la Xina	Han Zheng	Vice-président de la République
Colòmbia	Gustavo Petro	Président de la République
Croàcia	Kolinda Grabar-Kitarović	Ancienne présidente de la République et membre du CIO
Dinamarca	Frederik X Mary	Roi Reine
Djibouti	Ismaïl Omar Guelleh	Président de la République
Espanya	Felipe VI Letizia	Roi Reine
Estònia	Alar Karis	Président de la République
Estats Units	Jill Biden Jennifer Siebel Newsom	Première dame Première partenaire de Californie
Fiji	Wiliame Katonivere	Président de la République
Finlàndia	Alexander Stubb	Président de la République
França	Emmanuel Macron Gabriel Attal François Hollande Anne Hidalgo Tony Estanguet David Lappartient Amélie Oudéa-Castéra	Président de la République Premier ministre (démissionnaire) Ancien président de la République Maire de Paris Président du Comité d'organisation des Jeux olympiques et paralympiques d'été de 2024 Président du Comité national olympique et sportif français Ministre des Sports et des Jeux olympiques et paralympiques (démissionnaire)
Gabon	Brice Oligui Nguema	Président de la Transition de la République gabonaise
Geòrgia	Salomé Zourabichvili Irakli Kobakhidze	Présidente Premier ministre
Grècia	Kyriákos Mitsotákis	Premier ministre
Indonèsia	Prabowo Subianto	Président de la République (élu) et ministre de la Défense
Iraq	Abdel Latif Rachid	Président de la République
Irlanda	Simon Harris	Premier ministre
Israel	Isaac Herzog	Président de l'État
Itàlia	Sergio Mattarella	Président de la République
Japó	Yūko Kishida	Épouse du Premier ministre
Jordània	Fayçal ben al-Hussein	Prince et membre du CIO
Kosovo	Vjosa Osmani Albin Kurti	Présidente de la République Premier ministre
Kirguizstan	Sadyr Japarov	Président de la République
Plantilla:Kurdistan irakien	Netchirvan Barzani	Président du Gouvernement régional du Kurdistan
Letònia	Edgars Rinkēvičs	Président de la République
Liechtenstein	Nora	Princesse
Lituània	Gitanas Nausėda	Président de la République
Luxemburg	Henri	Grand-duc et membre du CIO
Madagascar	Andry Rajoelina	Président de la République
Maldives	[[{{{2}}}]] ([[:Hussain Mohamed Latheef:{{{2}}}|Hussain Mohamed Latheef]])	[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])
Marroc	Aziz Akhannouch	Chef du gouvernement
Mèxic	[[{{{2}}}]] ([[:Jesús María Tarriba:{{{2}}}|Jesús María Tarriba]])	Premier gentilhomme (désigné)
Moldàvia	Maia Sandu	Présidente de la République
Mònaco	Plantilla:Souverain2 Charlène Jacques Gabriella	Prince souverain, président du Comité olympique monégasque et membre du CIO Princesse consort Prince héréditaire Princesse
Mongòlia	Ukhnaagiin Khürelsükh	Président de l'État
Montenegro	Jakov Milatović Milojko Spajić	Président Premier ministre
Níger	Abdoulaye Mohamadou	Ministre des Sports
Oman	Basil bin Ahmed al Rawas	Sous-secrétaire du ministère de la Culture, des Sports et de la Jeunesse pour les Sports et la Jeunesse
Paraguai	Santiago Peña	Président de la République
Països Baixos	Willem-Alexander Máxima Catharina-Amalia Alexia Dick Schoof	Roi Reine consort Princesse héritière Princesse Premier ministre
Polònia	Andrzej Duda	Président de la République
	Marcelo Rebelo de Sousa	Président de la République
Qatar	Tamim ben Hamad Al Thani	Émir
República Centreafricana	Faustin-Archange Touadéra	Président de la République
Txèquia	Petr Fiala	Premier ministre
Romania	Klaus Iohannis	Président
Regne Unit	Anne Keir Starmer	Princesse royale, présidente du Comité olympique britannique et membre du CIO Premier ministre
Ruanda	Paul Kagame	Président de la République
Senegal	Bassirou Diomaye Faye	Président de la République
Sèrbia	Aleksandar Vučić	Président de la République
Sierra Leone	Julius Maada Bio	Président de la République
Plantilla:Singapour	Tharman Shanmugaratnam	Président de la République
Eslovàquia	Peter Pellegrini	Président de la République
Plantilla:Slovénie	Nataša Pirc Musar Robert Golob	Présidente de la République Président du gouvernement
Suïssa	Viola Amherd	Présidente de la Confédération et chef du Département fédéral de la défense, de la protection de la population et des sports
Ucraïna	[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])	Ministre de la Jeunesse et des Sports par intérim
Vietnam	[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])	Ministre de la Culture, des Sports et du Tourisme

Polèmiques i errors

Crítiques a la participació d'Aya Nakamura

A finals de febrer de 2024, segons L'Express, el president de la República Emmanuel Macron va demanar a la cantant Aya Nakamura que interpretés una cançó d'Édith Piaf durant l'acte d'inauguració.

L'anunci va provocar fortes reaccions, especialment de l''extrema dreta. El 9 de març, un col·lectiu identitari anomenat «Els nadius» es va manifestar a la vora del Sena a París contra la possible participació del cantant. El col·lectiu denunciava «una elecció molt política i completament demagògica» del cap de l'estat. L'endemà, Aya Nakamura va reaccionar a l'acció del col·lectiu al seu compte de Twitter, declarant: «Pots ser racista però no sord. Això és el que et fa mal ! Em converteixo en el tema número 1 de l'estat en debats, etc. però què et dec realment? ? Kedal» (sic).

Presentació de Corea del Sud

Durant la cerimònia d'obertura, es va presentar Corea del Sud com la «República Popular Democràtica de Corea», nom oficial de Corea del Nord. El Comitè Olímpic Internacional publicà una disculpa al compte X en coreà, però no es publicà cap disculpa als comptes de xarxes socials oficials anglesos o francesos.

Ofensa contra el cristianisme durant una escena d'exaltació del col·lectiu LGBT i wokista

Un passatge amb drag queens reunits al voltant d'una taula de banquet i Philippe Katerine nu i pintat de blau brillant va provocar controvèrsia. Es va interpretar per molts com una paròdia de L'últim sopar, una pintura de Leonardo da Vinci que representa l'últim àpat testamentari de Jesucrist, considerent-se una blasfèmia per a molts cristians, Altres ho consederen una bacanal inspirada en La festa dels déus del pintor Jan van Bijlert, que representa els déus de l'Olimp .

El compte oficial de Twitter dels Jocs Olímpics va afirmar que era una representació de Dionís, déu de la festa i de la vi — «una de les joies de França », en paraules de Thomas Jolly— i pare de la deessa del Sena a les mitologies grega i gal·la, respectivament , i no una representació de L'últim sopar . El director artístic Thomas Jolly explica que només volia mostrar inclusió: «el nostre tema no volia ser subversiu. Mai hem volgut ser subversius. Volíem parlar de diversitat […]. Volíem incloure a tothom, és tan senzill com això»; nega haver-se inspirat en la Santa Cena: algunes drag queens que hi van participar ho confirmen, i d'altres no , sense reconèixer tanmateix el seu caràcter provocador. Els productors dels Jocs de París 2024, per la seva banda, afirmen que la controvertida pintura artística es va inspirar estèticament en el quadre de Leonardo da Vinci.

El 28 de juliol de 2024, dos dies després de la cerimònia d'obertura, l'organització dels Jocs de París, a través d'Anne Descamps, la seva directora de comunicació, va presentar una disculpa oficial: «És evident que la nostra intenció no era mostrar falta de respecte a cap grup religiós. Per contra, la nostra intenció era mostrar tolerància i comunió. Si la gent s'ha ofès, demanem disculpes.». El 30 de juliol, Philippe Katerine va demanar perdó, pel canal nord-americà CNN, als cristians que hagués molestat. Philippe Katerine reiterà les seves disculpes en una entrevista al diari Le Monde publicada el mateix dia: «Ho sento, si hagués pogut escandalitzar la gent».

Les drag queens ja havien participat a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2000 a Sydney, per retre homenatge a la pel·lícula Priscilla, Madness of the Desert.

Prohibició del hijab

La cerimònia olímpica de París 2024 prohibeix l'ús de roba religiosa a les atletes musulmanes franceses, inclòs el hijab, invocant el laïcisme de l'estat francès, un dels valors de la República Francesa .

Així, l'atleta musulmana franco-guineana Sounkamba Sylla gairebé no participa a la cerimònia (autoritzada només després d'un acord que li permetia portar una gorra en comptes del hijab). Tot i que la decisió no s'aplica, atletes musulmans d'altres països, una coalició d'organitzacions, entre elles Human Rights Watch i Amnistia Internacional, va escriure al Comitè Olímpic Internacional per condemnar la prohibició i demanar la seva anul·lació.

Veure també

 

Bibliografia

• Médéric Chapitaux «La cérémonie d’ouverture des JO de Paris 2024 : une faille dans l’organisation ?». Hérodote, 192, 1, 2024, pàg. 67–77. DOI: 10.3917/her.192.0067. ISSN: 0338-487X..

Documental

• Ceremònia d'apertura : primers secrets, dirigida per Manuel Herrero, produïda per OBS, emesa en dues parts els dies 24 i 25 de juliol de 2024 a France 2 .

Enllaços externs

• Page officielle sur olympics.com

[[Categoria:Jocs Olímpics d'Estiu de 2024]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]