Vés al contingut

Nalu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
#MesÀfrica
#MesÀfrica
Línia 8: Línia 8:


== Classificació ==
== Classificació ==
Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les [[Idiomes de Rio Núñez|llengües de Rio Nunez]].<ref name="Guldemann">{{Ref-llibre|títol=The Languages and Linguistics of Africa|cognom=Güldemann|nom=Tom|editor=Güldemann|editorial=De Gruyter Mouton|capítol=Historical linguistics and genealogical language classification in Africa|any=2018|isbn=978-3-11-042606-9|doi=10.1515/9783110421668-002|lloc=Berlin|pàgines=58–444|col·lecció=The World of Linguistics series|volum=11}}</ref>
Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les llengües de Rio Nunez.<ref name="Guldemann">{{Ref-llibre|títol=The Languages and Linguistics of Africa|cognom=Güldemann|nom=Tom|editor=Güldemann|editorial=De Gruyter Mouton|capítol=Historical linguistics and genealogical language classification in Africa|any=2018|isbn=978-3-11-042606-9|doi=10.1515/9783110421668-002|lloc=Berlin|pàgines=58–444|col·lecció=The World of Linguistics series|volum=11}}</ref>


El Nalu es classifica tradicionalment com [[Llengües nigerocongoleses|a Níger-Congo]], [[Llengües congoatlàntiques|Atlàntic-Congo]], Mbulughish-Nalu.<ref>{{Ref-web|url=http://www.endangeredlanguages.com/lang/1463|títol=Nalu|obra=The Endangered Languages Project|consulta=2017-03-07}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.ethnologue.com/language/naj|títol=Nalu|cognom=Simons, G. & Fennig, C.|obra=Ethnologue: Languages of the World|consulta=2017-03-07}}</ref>
El Nalu es classifica tradicionalment com [[Llengües nigerocongoleses|a Níger-Congo]], [[Llengües congoatlàntiques|Atlàntic-Congo]], Mbulughish-Nalu.<ref>{{Ref-web|url=http://www.endangeredlanguages.com/lang/1463|títol=Nalu|obra=The Endangered Languages Project|consulta=2017-03-07}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.ethnologue.com/language/naj|títol=Nalu|cognom=Simons, G. & Fennig, C.|obra=Ethnologue: Languages of the World|consulta=2017-03-07}}</ref>
Línia 19: Línia 19:
== Distribució geogràfica ==
== Distribució geogràfica ==
El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Africa|cognom=Appiah, K. & Gates, H.|editorial=Oxford University Press.|any=2010|pàgines=213}}</ref> La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del [[Riu Núñez|riu Nuñez]] a les [[illes Tristao|illes Tristão]], a la subprefectura de [[Kanfarandé, Guinea|Kanfarandé]], a la prefectura de [[Prefectura de Boké|Boké]]. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la [[regió de Tombali]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.eldp.net/en/our+projects/galleries/gal-2/|títol=Project Gallery|obra=Endangered Language Documentation Programme|consulta=2017-03-08}}</ref>
El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Africa|cognom=Appiah, K. & Gates, H.|editorial=Oxford University Press.|any=2010|pàgines=213}}</ref> La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del [[Riu Núñez|riu Nuñez]] a les [[illes Tristao|illes Tristão]], a la subprefectura de [[Kanfarandé, Guinea|Kanfarandé]], a la prefectura de [[Prefectura de Boké|Boké]]. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la [[regió de Tombali]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.eldp.net/en/our+projects/galleries/gal-2/|títol=Project Gallery|obra=Endangered Language Documentation Programme|consulta=2017-03-08}}</ref>

== Fonologia ==

=== Consonants<ref name="Wilson3">Wilson, William André Auquier. 2007. ''Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification''. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.</ref> ===
{| class="wikitable"
![[Consonant labial|Labial]]
![[Consonant alveolar|Alveolar]]
![[Consonant palatal|Palatal]]
![[Consonant velar|Velar]]
![[Consonant labial-velar|Labiovelar]]
|-
|{{IPA link|p}} {{IPA link|b}}
|{{IPA link|t}} {{IPA link|d}}
|{{IPA link|c}}
|{{IPA link|g}}
|{{IPA link|gb}}
|-
|{{IPA link|f}}
|{{IPA link|θ}}, {{IPA link|s}}
|
|
|{{IPA link|h}}
|-
|{{IPA link|m}}
|{{IPA link|n}}
|
|{{IPA link|ŋ}}
|
|-
|{{IPA link|w}}
|{{IPA link|r}}, {{IPA link|l}}
|{{IPA link|j}}
|
|
|}

=== Vocals<ref name="Wilson4">Wilson, William André Auquier. 2007. ''Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification''. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.</ref> ===
{| class="wikitable"
!
![[Vocal anterior|Davant]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|esquena]]
|-
![[Vocal tancada|Alt]]
|{{IPA link|i}} {{IPA link|iː}}
|
|{{IPA link|u}} {{IPA link|uː}}
|-
![[Vocal semitancada|Mitjà-alt]]
|{{IPA link|e}} {{IPA link|eː}}
|
|{{IPA link|o}} {{IPA link|oː}}
|-
![[Vocal semioberta|Mitjà-baix]]
|{{IPA link|ɛ}} {{IPA link|ɛː}}
|
|{{IPA link|ɔ}} {{IPA link|ɔː}}
|-
![[Vocal oberta|baix]]
|
|{{IPA link|a}} {{IPA link|aː}}
|
|}

== Vocabulari ==
El nalu va patir un canvi sonor en el seu idioma.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Voeltz|nom=F. K. Erhard|data=1996|publicació=Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes|volum=1|pàgines=24–25}}</ref> El canvi de so generalment es produeix a causa dels sons que requereixen menys esforç. Aquests canvis de so solen estar limitats a cada dialecte d'un idioma i a la secció següent trobareu exemples dels canvis de so de la llengua nalu. El nalu té sis dialectes, tres es parlen a Guinea-Conakry i tres es parlen a Guinée-Bissau.<ref name=":1" /> Tanmateix, es desconeix la relació entre els dialectes.

=== Alguns substantius<ref name=":12">{{Ref-publicació|cognom=Voeltz|nom=F. K. Erhard|data=1996|publicació=Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes|volum=1|pàgines=24–25}}</ref> <ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages|cognom=Johnston|nom=H|editorial=Clarendon Press: Oxford.|any=1919|pàgines=750–772)}}</ref> ===
{| cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; text-align: center;"
!Català
!Nalu
|-
|home
|be-cel
|- style="width:50px"
|brut/negre
|m-balax
|- style="width:50px"
|refredat
|m-hon
|-
|fletxa
|n-kiam
|-
|destral
|n-wōfañ
|-
|sang
|a-nyak
|-
|arc
|m-firl
|-
|germà
|n-wōke
|-
|cap/rei
|m-fem/be-fem
|-
|diable/esperit maligne
|m-banjon
|-
|metge (metge)
|mi-let
|-
|foc
|met
|-
|Déu
|gu-dana
|-
|lluna
|m-bilañ
|-
|nit
|fot
|-
|esclau
|m-bol
|-
|serp
|mi-sis
|}

=== Alguns verbs<ref name=":22">{{Ref-llibre|títol=A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages|cognom=Johnston|nom=H|editorial=Clarendon Press: Oxford.|any=1919|pàgines=750–772)}}</ref> ===
{| cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; text-align: center;"
!Català
!Nalu
|-
|venir
|m-ba
|-
|matar
|rama
|-
|morir
|n-ref
|}

=== Canvis progressius<ref name=":13">{{Ref-publicació|cognom=Voeltz|nom=F. K. Erhard|data=1996|publicació=Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes|volum=1|pàgines=24–25}}</ref> ===
{| cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; text-align: center;"
!Català
!Abans del canvi del nalu
!Després del canvi del nalu
|-
|os
|nhol
|a-hol
|- style="width:50px"
|boca
|n-sol
|a-sol
|- style="width:50px"
|matar
|m-rama
|rama
|- style="width:50px"
|home
|nlam-cel
|be-cel
|-
|ull
|n-cet
|a-cet
|}


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:08, 25 maig 2024

Infotaula de llenguaNalu
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants21.150 (2006)[1]
Autòcton deRegió de Boké i Regió de Tombali Modifica el valor a Wikidata
EstatGuinea Bissau Guinea Bissau
Guinea Guinea
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües sengambianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3naj Modifica el valor a Wikidata
Glottolognalu1240 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuenaj Modifica el valor a Wikidata
UNESCO11 Modifica el valor a Wikidata
IETFnaj Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1463 Modifica el valor a Wikidata

El nalu és una llengua africana del grup de les llengües senegambianes dins la família de les llengües atlàntiques. És parlada pels nalus, una ètnia que viu a Guinea Bissau i a Guinea i que es va assentar a la regió abans de l'arribada dels mandinques el XIV o XV.[2]

S'estima que la parlen entre 10.000 i 25.000 persones,[3] mentre que Wilson (2007) informa que hi ha uns 12.000 parlants.[4] El parlen majoritàriament els adults. Es considera una llengua en perill d'extinció a causa de la disminució de la població de parlants.[5] És una llengua amenaçada segons criteris de la UNESCO.[6]

Classificació

Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les llengües de Rio Nunez.[7]

El Nalu es classifica tradicionalment com a Níger-Congo, Atlàntic-Congo, Mbulughish-Nalu.[8] [9]

Història

El poble nalu que parla nalu es va establir a l'Àfrica occidental abans que el poble mandenkàs.[10] Això els situaria a l'Àfrica occidental entre els segles XIV i XV. Wilson (2007) informa que el poble Nalu havia vingut originàriament de Guinea-Bissau.[11]

Els parlants nalu s'estan desplaçant cap a la llengua susu, que està guanyant més popularitat a Guinea.[12] Té una població predominantment adulta. La pròxima generació abandona l'idioma, amb l'excepció d'alguns pobles remots al voltant de Katoufoura.

Distribució geogràfica

El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.[13] La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del riu Nuñez a les illes Tristão, a la subprefectura de Kanfarandé, a la prefectura de Boké. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la regió de Tombali.[14]

Fonologia

Consonants[15]

Labial Alveolar Palatal Velar Labiovelar
p b t d c g gb
f θ, s h
m n ŋ
w r, l j

Vocals[16]

Davant Central esquena
Alt i u
Mitjà-alt e o
Mitjà-baix ɛ ɛː ɔ ɔː
baix a

Vocabulari

El nalu va patir un canvi sonor en el seu idioma.[17] El canvi de so generalment es produeix a causa dels sons que requereixen menys esforç. Aquests canvis de so solen estar limitats a cada dialecte d'un idioma i a la secció següent trobareu exemples dels canvis de so de la llengua nalu. El nalu té sis dialectes, tres es parlen a Guinea-Conakry i tres es parlen a Guinée-Bissau.[17] Tanmateix, es desconeix la relació entre els dialectes.

Alguns substantius[18] [19]

Català Nalu
home be-cel
brut/negre m-balax
refredat m-hon
fletxa n-kiam
destral n-wōfañ
sang a-nyak
arc m-firl
germà n-wōke
cap/rei m-fem/be-fem
diable/esperit maligne m-banjon
metge (metge) mi-let
foc met
Déu gu-dana
lluna m-bilañ
nit fot
esclau m-bol
serp mi-sis

Alguns verbs[20]

Català Nalu
venir m-ba
matar rama
morir n-ref

Canvis progressius[21]

Català Abans del canvi del nalu Després del canvi del nalu
os nhol a-hol
boca n-sol a-sol
matar m-rama rama
home nlam-cel be-cel
ull n-cet a-cet

Referències

  1. Nalu referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. Seidel, Frank Center for African Studies Research Report, 2012, pàg. 18.
  3. «Did you know Nalu is vulnerable?» (en anglès). Endangered Languages. [Consulta: 9 març 2017].
  4. Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
  5. Hair, P. E. H. The Journal of African History, 8, 2, 1967, pàg. 253. DOI: 10.1017/s0021853700007040. JSTOR: 179482.
  6. Nalu a glottolog
  7. Güldemann, Tom. «Historical linguistics and genealogical language classification in Africa». A: Güldemann. The Languages and Linguistics of Africa. 11. Berlin: De Gruyter Mouton, 2018, p. 58–444 (The World of Linguistics series). DOI 10.1515/9783110421668-002. ISBN 978-3-11-042606-9. 
  8. «Nalu». The Endangered Languages Project. [Consulta: 7 març 2017].
  9. Simons, G. & Fennig, C.. «Nalu». Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 7 març 2017].
  10. Rodney, Walter. A History of the Upper Guinea Coast. Oxford: Clarendon Press., 1970. 
  11. Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
  12. Seidel, Frank. «Nalu Language Archive». Endangered Languages Archive, 2017. [Consulta: 7 març 2017].
  13. Appiah, K. & Gates, H.. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press., 2010, p. 213. 
  14. «Project Gallery». Endangered Language Documentation Programme. [Consulta: 8 març 2017].
  15. Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
  16. Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
  17. 17,0 17,1 Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
  18. Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
  19. Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772). 
  20. Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772). 
  21. Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.

Enllaços externs