Nalu: diferència entre les revisions
#MesÀfrica |
#MesÀfrica |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
== Classificació == |
== Classificació == |
||
Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les |
Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les llengües de Rio Nunez.<ref name="Guldemann">{{Ref-llibre|títol=The Languages and Linguistics of Africa|cognom=Güldemann|nom=Tom|editor=Güldemann|editorial=De Gruyter Mouton|capítol=Historical linguistics and genealogical language classification in Africa|any=2018|isbn=978-3-11-042606-9|doi=10.1515/9783110421668-002|lloc=Berlin|pàgines=58–444|col·lecció=The World of Linguistics series|volum=11}}</ref> |
||
El Nalu es classifica tradicionalment com [[Llengües nigerocongoleses|a Níger-Congo]], [[Llengües congoatlàntiques|Atlàntic-Congo]], Mbulughish-Nalu.<ref>{{Ref-web|url=http://www.endangeredlanguages.com/lang/1463|títol=Nalu|obra=The Endangered Languages Project|consulta=2017-03-07}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.ethnologue.com/language/naj|títol=Nalu|cognom=Simons, G. & Fennig, C.|obra=Ethnologue: Languages of the World|consulta=2017-03-07}}</ref> |
El Nalu es classifica tradicionalment com [[Llengües nigerocongoleses|a Níger-Congo]], [[Llengües congoatlàntiques|Atlàntic-Congo]], Mbulughish-Nalu.<ref>{{Ref-web|url=http://www.endangeredlanguages.com/lang/1463|títol=Nalu|obra=The Endangered Languages Project|consulta=2017-03-07}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.ethnologue.com/language/naj|títol=Nalu|cognom=Simons, G. & Fennig, C.|obra=Ethnologue: Languages of the World|consulta=2017-03-07}}</ref> |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
== Distribució geogràfica == |
== Distribució geogràfica == |
||
El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Africa|cognom=Appiah, K. & Gates, H.|editorial=Oxford University Press.|any=2010|pàgines=213}}</ref> La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del [[Riu Núñez|riu Nuñez]] a les [[illes Tristao|illes Tristão]], a la subprefectura de [[Kanfarandé, Guinea|Kanfarandé]], a la prefectura de [[Prefectura de Boké|Boké]]. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la [[regió de Tombali]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.eldp.net/en/our+projects/galleries/gal-2/|títol=Project Gallery|obra=Endangered Language Documentation Programme|consulta=2017-03-08}}</ref> |
El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Africa|cognom=Appiah, K. & Gates, H.|editorial=Oxford University Press.|any=2010|pàgines=213}}</ref> La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del [[Riu Núñez|riu Nuñez]] a les [[illes Tristao|illes Tristão]], a la subprefectura de [[Kanfarandé, Guinea|Kanfarandé]], a la prefectura de [[Prefectura de Boké|Boké]]. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la [[regió de Tombali]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.eldp.net/en/our+projects/galleries/gal-2/|títol=Project Gallery|obra=Endangered Language Documentation Programme|consulta=2017-03-08}}</ref> |
||
== Fonologia == |
|||
=== Consonants<ref name="Wilson3">Wilson, William André Auquier. 2007. ''Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification''. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.</ref> === |
|||
{| class="wikitable" |
|||
![[Consonant labial|Labial]] |
|||
![[Consonant alveolar|Alveolar]] |
|||
![[Consonant palatal|Palatal]] |
|||
![[Consonant velar|Velar]] |
|||
![[Consonant labial-velar|Labiovelar]] |
|||
|- |
|||
|{{IPA link|p}} {{IPA link|b}} |
|||
|{{IPA link|t}} {{IPA link|d}} |
|||
|{{IPA link|c}} |
|||
|{{IPA link|g}} |
|||
|{{IPA link|gb}} |
|||
|- |
|||
|{{IPA link|f}} |
|||
|{{IPA link|θ}}, {{IPA link|s}} |
|||
| |
|||
| |
|||
|{{IPA link|h}} |
|||
|- |
|||
|{{IPA link|m}} |
|||
|{{IPA link|n}} |
|||
| |
|||
|{{IPA link|ŋ}} |
|||
| |
|||
|- |
|||
|{{IPA link|w}} |
|||
|{{IPA link|r}}, {{IPA link|l}} |
|||
|{{IPA link|j}} |
|||
| |
|||
| |
|||
|} |
|||
=== Vocals<ref name="Wilson4">Wilson, William André Auquier. 2007. ''Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification''. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.</ref> === |
|||
{| class="wikitable" |
|||
! |
|||
![[Vocal anterior|Davant]] |
|||
![[Vocal central|Central]] |
|||
![[Vocal posterior|esquena]] |
|||
|- |
|||
![[Vocal tancada|Alt]] |
|||
|{{IPA link|i}} {{IPA link|iː}} |
|||
| |
|||
|{{IPA link|u}} {{IPA link|uː}} |
|||
|- |
|||
![[Vocal semitancada|Mitjà-alt]] |
|||
|{{IPA link|e}} {{IPA link|eː}} |
|||
| |
|||
|{{IPA link|o}} {{IPA link|oː}} |
|||
|- |
|||
![[Vocal semioberta|Mitjà-baix]] |
|||
|{{IPA link|ɛ}} {{IPA link|ɛː}} |
|||
| |
|||
|{{IPA link|ɔ}} {{IPA link|ɔː}} |
|||
|- |
|||
![[Vocal oberta|baix]] |
|||
| |
|||
|{{IPA link|a}} {{IPA link|aː}} |
|||
| |
|||
|} |
|||
== Vocabulari == |
|||
El nalu va patir un canvi sonor en el seu idioma.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Voeltz|nom=F. K. Erhard|data=1996|publicació=Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes|volum=1|pàgines=24–25}}</ref> El canvi de so generalment es produeix a causa dels sons que requereixen menys esforç. Aquests canvis de so solen estar limitats a cada dialecte d'un idioma i a la secció següent trobareu exemples dels canvis de so de la llengua nalu. El nalu té sis dialectes, tres es parlen a Guinea-Conakry i tres es parlen a Guinée-Bissau.<ref name=":1" /> Tanmateix, es desconeix la relació entre els dialectes. |
|||
=== Alguns substantius<ref name=":12">{{Ref-publicació|cognom=Voeltz|nom=F. K. Erhard|data=1996|publicació=Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes|volum=1|pàgines=24–25}}</ref> <ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages|cognom=Johnston|nom=H|editorial=Clarendon Press: Oxford.|any=1919|pàgines=750–772)}}</ref> === |
|||
{| cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; text-align: center;" |
|||
!Català |
|||
!Nalu |
|||
|- |
|||
|home |
|||
|be-cel |
|||
|- style="width:50px" |
|||
|brut/negre |
|||
|m-balax |
|||
|- style="width:50px" |
|||
|refredat |
|||
|m-hon |
|||
|- |
|||
|fletxa |
|||
|n-kiam |
|||
|- |
|||
|destral |
|||
|n-wōfañ |
|||
|- |
|||
|sang |
|||
|a-nyak |
|||
|- |
|||
|arc |
|||
|m-firl |
|||
|- |
|||
|germà |
|||
|n-wōke |
|||
|- |
|||
|cap/rei |
|||
|m-fem/be-fem |
|||
|- |
|||
|diable/esperit maligne |
|||
|m-banjon |
|||
|- |
|||
|metge (metge) |
|||
|mi-let |
|||
|- |
|||
|foc |
|||
|met |
|||
|- |
|||
|Déu |
|||
|gu-dana |
|||
|- |
|||
|lluna |
|||
|m-bilañ |
|||
|- |
|||
|nit |
|||
|fot |
|||
|- |
|||
|esclau |
|||
|m-bol |
|||
|- |
|||
|serp |
|||
|mi-sis |
|||
|} |
|||
=== Alguns verbs<ref name=":22">{{Ref-llibre|títol=A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages|cognom=Johnston|nom=H|editorial=Clarendon Press: Oxford.|any=1919|pàgines=750–772)}}</ref> === |
|||
{| cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; text-align: center;" |
|||
!Català |
|||
!Nalu |
|||
|- |
|||
|venir |
|||
|m-ba |
|||
|- |
|||
|matar |
|||
|rama |
|||
|- |
|||
|morir |
|||
|n-ref |
|||
|} |
|||
=== Canvis progressius<ref name=":13">{{Ref-publicació|cognom=Voeltz|nom=F. K. Erhard|data=1996|publicació=Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes|volum=1|pàgines=24–25}}</ref> === |
|||
{| cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; text-align: center;" |
|||
!Català |
|||
!Abans del canvi del nalu |
|||
!Després del canvi del nalu |
|||
|- |
|||
|os |
|||
|nhol |
|||
|a-hol |
|||
|- style="width:50px" |
|||
|boca |
|||
|n-sol |
|||
|a-sol |
|||
|- style="width:50px" |
|||
|matar |
|||
|m-rama |
|||
|rama |
|||
|- style="width:50px" |
|||
|home |
|||
|nlam-cel |
|||
|be-cel |
|||
|- |
|||
|ull |
|||
|n-cet |
|||
|a-cet |
|||
|} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 12:08, 25 maig 2024
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | 21.150 (2006)[1] |
Autòcton de | Regió de Boké i Regió de Tombali |
Estat | Guinea Bissau Guinea |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües sengambianes | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | naj |
Glottolog | nalu1240 |
Ethnologue | naj |
UNESCO | 11 |
IETF | naj |
Endangered languages | 1463 |
El nalu és una llengua africana del grup de les llengües senegambianes dins la família de les llengües atlàntiques. És parlada pels nalus, una ètnia que viu a Guinea Bissau i a Guinea i que es va assentar a la regió abans de l'arribada dels mandinques el XIV o XV.[2]
S'estima que la parlen entre 10.000 i 25.000 persones,[3] mentre que Wilson (2007) informa que hi ha uns 12.000 parlants.[4] El parlen majoritàriament els adults. Es considera una llengua en perill d'extinció a causa de la disminució de la població de parlants.[5] És una llengua amenaçada segons criteris de la UNESCO.[6]
Classificació
Contràriament a classificacions anteriors, Güldemann (2018) no classifica el Nalu dins del Níger-Congo. Tampoc forma un subgrup amb les llengües de Rio Nunez.[7]
El Nalu es classifica tradicionalment com a Níger-Congo, Atlàntic-Congo, Mbulughish-Nalu.[8] [9]
Història
El poble nalu que parla nalu es va establir a l'Àfrica occidental abans que el poble mandenkàs.[10] Això els situaria a l'Àfrica occidental entre els segles XIV i XV. Wilson (2007) informa que el poble Nalu havia vingut originàriament de Guinea-Bissau.[11]
Els parlants nalu s'estan desplaçant cap a la llengua susu, que està guanyant més popularitat a Guinea.[12] Té una població predominantment adulta. La pròxima generació abandona l'idioma, amb l'excepció d'alguns pobles remots al voltant de Katoufoura.
Distribució geogràfica
El nalu es parla principalment als litorals, o regions costaneres, de Guinea i Guinea Bissau.[13] La majoria de parlants de nalu a Guinea viuen al nord del riu Nuñez a les illes Tristão, a la subprefectura de Kanfarandé, a la prefectura de Boké. A Guinea-Bissau, la majoria dels parlants de nalu viuen a l'estuari de Cacine a la regió de Tombali.[14]
Fonologia
Consonants[15]
Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar |
---|---|---|---|---|
p b | t d | c | g | gb |
f | θ, s | h | ||
m | n | ŋ | ||
w | r, l | j |
Vocals[16]
Davant | Central | esquena | |
---|---|---|---|
Alt | i iː | u uː | |
Mitjà-alt | e eː | o oː | |
Mitjà-baix | ɛ ɛː | ɔ ɔː | |
baix | a aː |
Vocabulari
El nalu va patir un canvi sonor en el seu idioma.[17] El canvi de so generalment es produeix a causa dels sons que requereixen menys esforç. Aquests canvis de so solen estar limitats a cada dialecte d'un idioma i a la secció següent trobareu exemples dels canvis de so de la llengua nalu. El nalu té sis dialectes, tres es parlen a Guinea-Conakry i tres es parlen a Guinée-Bissau.[17] Tanmateix, es desconeix la relació entre els dialectes.
Català | Nalu |
---|---|
home | be-cel |
brut/negre | m-balax |
refredat | m-hon |
fletxa | n-kiam |
destral | n-wōfañ |
sang | a-nyak |
arc | m-firl |
germà | n-wōke |
cap/rei | m-fem/be-fem |
diable/esperit maligne | m-banjon |
metge (metge) | mi-let |
foc | met |
Déu | gu-dana |
lluna | m-bilañ |
nit | fot |
esclau | m-bol |
serp | mi-sis |
Alguns verbs[20]
Català | Nalu |
---|---|
venir | m-ba |
matar | rama |
morir | n-ref |
Canvis progressius[21]
Català | Abans del canvi del nalu | Després del canvi del nalu |
---|---|---|
os | nhol | a-hol |
boca | n-sol | a-sol |
matar | m-rama | rama |
home | nlam-cel | be-cel |
ull | n-cet | a-cet |
Referències
- ↑ Nalu referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Seidel, Frank Center for African Studies Research Report, 2012, pàg. 18.
- ↑ «Did you know Nalu is vulnerable?» (en anglès). Endangered Languages. [Consulta: 9 març 2017].
- ↑ Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
- ↑ Hair, P. E. H. The Journal of African History, 8, 2, 1967, pàg. 253. DOI: 10.1017/s0021853700007040. JSTOR: 179482.
- ↑ Nalu a glottolog
- ↑ Güldemann, Tom. «Historical linguistics and genealogical language classification in Africa». A: Güldemann. The Languages and Linguistics of Africa. 11. Berlin: De Gruyter Mouton, 2018, p. 58–444 (The World of Linguistics series). DOI 10.1515/9783110421668-002. ISBN 978-3-11-042606-9.
- ↑ «Nalu». The Endangered Languages Project. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Simons, G. & Fennig, C.. «Nalu». Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Rodney, Walter. A History of the Upper Guinea Coast. Oxford: Clarendon Press., 1970.
- ↑ Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
- ↑ Seidel, Frank. «Nalu Language Archive». Endangered Languages Archive, 2017. [Consulta: 7 març 2017].
- ↑ Appiah, K. & Gates, H.. Encyclopedia of Africa. Oxford University Press., 2010, p. 213.
- ↑ «Project Gallery». Endangered Language Documentation Programme. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
- ↑ Wilson, William André Auquier. 2007. Guinea Languages of the Atlantic group: description and internal classification. (Schriften zur Afrikanistik, 12.) Frankfurt am Main: Peter Lang.
- ↑ 17,0 17,1 Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
- ↑ Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
- ↑ Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772).
- ↑ Johnston, H. A Comparative Study of the Bantu and Semi-Bantu Languages. Clarendon Press: Oxford., 1919, p. 750–772).
- ↑ Voeltz, F. K. Erhard Cahiers d'Étude des Langues Guinéennes, 1, 1996, pàg. 24–25.
Enllaços externs
- Arxiu ELAR de la llengua nalu
- Atles de la UNESCO