Naomi Kawase

Naomi Kawase

Nom original	(ja) 河瀨 直美
Biografia
Naixement	30 maig 1969 (55 anys) Nara (Japó)
Activitat
Ocupació	directora de cinema, productora de cinema, directora de fotografia, muntadora, guionista, actriu
Activitat	1992 -
Participà en
2022	75è Festival Internacional de Cinema de Canes
2020	73è Festival Internacional de Cinema de Canes
2017	70è Festival Internacional de Cinema de Canes
2015	68è Festival Internacional de Cinema de Canes
2014	67è Festival Internacional de Cinema de Canes
2011	64è Festival Internacional de Cinema de Canes
2009	62è Festival Internacional de Cinema de Canes
2007	60è Festival Internacional de Cinema de Canes
2003	56è Festival Internacional de Cinema de Canes
1997	50è Festival Internacional de Cinema de Canes
Família
Cònjuge	Takenori Sentō (1997–2000)
Premis
(7 gener 2015)  Cavaller de les Arts i les Lletres (2009)  Carrossa d'Or (2007)  Gran Premi del jurat de Canes, per l'obra Mogari no mori (1997)  Càmera d'Or, per l'obra Suzaku  Mainichi Film Award for Best Director (en)
Lloc web	kawasenaomi.com

Naomi Kawase (河瀨直美 30 de maig de 1969) és una directora de cinema japonesa. El Premi Carrosse d’Or, atorgat a Canes per la Societat de Directors Francesos el 2009, consagra Naomi Kawase com la directora amb més capacitat per explorar els intersticis del món íntim. Aquest premi a la seva carrera s'afegeix a tots els reconeixements internacionals obtinguts des que es va graduar per l'Escola de Fotografia d'Osaka el 1989. Les seves primeres pel·lícules documentals, Ni tsutsumarete (Als seus braços, 1992) i Katatsumori (Cargol, 1994), se centren respectivament en la cerca del pare que l'havia abandonat quan era nena i en el retrat de la tia àvia amb qui la cineasta va conviure, de qui filma els rituals de vida i de vellesa. Kawase guanya el Premi Caméra d’Or per la seva pel·lícula Moe no Suzaku al Festival de Canes el 1997 i esdevé la cineasta premiada més jove de la història del festival. La seva següent pel·lícula, Somaudo Monogatari (El bosc, 1997), rep la Menció Especial al festival Visions du Réel del 1999; 'Hotaru (Cuca de llum, 2000), que resulta premiada al Festival Internacional de Cinema de Locarno, gira un cop més al voltant dels fantasmes familiars de l'autora. Amb la seva següent obra, Shara (2003), Kawase participa en la secció competitiva del Festival de Canes, certamen on tornarà anys després amb una obra mestra indiscutible, El bosc del dol (2007), que obté el Gran Premi Especial del Jurat de la 60a edició i que s'alça com un dels grans films contemporanis sobre les figures del dolor i el dol. El seu segon treball, Nanayomachi (Set nits, 2008), tracta de la cerca del sentit de la vida per part d'una dona perduda a Tailàndia, i Koma, creada per al Projecte Digital del Festival Internacional de Cinema de Jeonju, demostra la capacitat de Kawase per abastar totes les indagacions d'allò real. El 2010 va presentar al Festival de Sant Sebastià el documental Genpin, Premi de la FIPRESCI, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort.