Vés al contingut

Apel·lació al rancor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:15, 26 nov 2020 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Una apel·lació al rancor (llatí: argumentum ad odium)[1] és una fal·làcia en què algú intenta guanyar-se el favor d'un argument mitjançant l'explotació dels sentiments existents d'amargor, despit o mal aliè de la part contrària. És un intent d'influir en el públic emocionalment fent servir l'associació d'una figura odiada amb oposició a l'argument de l'orador.

Les fal·làcies ad hominem que ataquen sostenint el punt de vista oposat sovint es confonen amb les apel·lacions al rancor. L'ad hominem pot ser una crida similar a una emoció negativa, però es diferencia d'ella perquè no critica directament a l'objectiu, és a dir que no és necessàriament una apel·lació al rancor, on se suposa que l'odi ja és existent.

Referències

[modifica]
  1. Curtis, G. N. «Emotional Appeal». «Apel·lació al rancor (també coneguda com, Argumentum ad Odium)»

Enllaços externs

[modifica]