Utahita
Utahita | |
---|---|
Fórmula química | MgCu2+ 4Zn₂Te6+ 3O14(OH)₄·6H₂O |
Epònim | Utah |
Localitat tipus | mina Centennial Eureka (Blue Rock), Eureka, Districte de Tintic, Comtat de Juab, Utah, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.25 |
Dana | 33.2.8.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars prims |
Estructura cristal·lina | a = 8,794 Å, b = 9,996 Å, c = 5,66 Å; α = 104,1°, β = 90,066°, γ = 96,3333°; Z = 1 |
Grup puntual | triclínica |
Grup espacial | grup espacial 1 |
Massa molar | 1,542.46 |
Color | blau cel, blau verdós |
Exfoliació | no |
Duresa | 4 a 5 |
Lluïssor | vítria o nacrada |
Color de la ratlla | blau cel |
Diafanitat | translúcida |
Gravetat específica | 5,33 |
Propietats òptiques | biaxial |
Índex de refracció | nα = 1,830 - 1,840 nβ = 1,830 - 1,900 nγ = 1,880 - 1,900 |
Birefringència | δ = 0,050 - 0,060 |
Dispersió òptica | forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA1995-039 |
Símbol | Uta |
Referències | [1][2][3] |
La utahita és un mineral secundari extremadament rar de coure, zinc i tel·luri que es troba com a producte d'oxidació. La seva fórmula química és: MgCu2+
4Zn₂Te6+
3O14(OH)₄·6H₂O.
Es va descriure per primer cop l'any 1997 a la mina Eureka, al comtat de Juab, a Utah, EUA, que actualment és la seva localitat tipus. El lloc ones va descobrir era una escombrera d'un dipòsit hidrotermal, junt amb cesbronita i quars.[3] També se n'ha trobat a la mina Empire a Arizona.[2] L'any 2020 va ser redefinida la seva fórmula a l'actual.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la utahita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Referències
[modifica]- ↑ Utahite, Webmineral.com
- ↑ 2,0 2,1 Utahite, Mindat.org
- ↑ 3,0 3,1 Handbook of Mineralogy
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 56». Mineralogical Magazine, 84, 2020, pàg. 623–627 [Consulta: 21 setembre 2020].