Vés al contingut

Alícia Marcet i Juncosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:04, 5 març 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaAlícia Marcet i Juncosa
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alícia Macet i Juncosa[1] (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - Perpinyà, 30 d'octubre de 2016[cal citació]) va ser una historiadora especialitzada en Història Moderna de la Catalunya del Nord. Fou filla d'Alberta Juncosa i Ferrer i de Francesc Marcet i Vila. Durant la guerra, el seu pare (membre del PSUC) va ser mobilitzat pel govern de la República i el van enviar al front mentre que Alícia i la seva mare van anar a viure a Barcelona. El 27 de gener de 1939 es van exiliar a França per reunir-se amb el seu pare, que havia estat internat al camp d'Argelers. Quan aquest es va escapar del camp, es van retrobar a Marsella. Posteriorment es traslladaren a París.

Alícia es va escolaritzar al poble de Garancières, on va estar tres anys. Va ser gràcies a l'hisendat per qui el seu pare treballava que va poder ingressar al Lycée de Jeunes Filles de Versalles. L'any 1945 es van instal·lar a Bologne-sur-Seine. El 1949 finalitzà el batxillerat i va estudiar Història a la Universitat de la Sorbona, on es va llicenciar el 1952. Posteriorment va obtenir el diploma d'Estudis Superiors i el concurs d'Agregació Acadèmica. Del 1969 fins a la seva jubilació, el 1995, tingué una càtedra d'Història Moderna i va ensenyar a la Universitat de Perpinyà. Alícia Marcet s'especialitzà en Història moderna de la Catalunya del Nord[2] (segles XV-XVIII) i ha publicat més de 70 llibres[3]

Com a gran defensora de la identitat catalana, l'any 1990 va fundar i presidí la Fundació Comte Guifré, en defensa de l'ensenyament de la llengua catalana al Rosselló.

La ciutat de Perpinyà la va distingir amb el Premi Joan Blanca i va ser nomenada per l'estat francès Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Chevalier des Arts.

Obra

[modifica]
  • Història de Perpinyà la fidelíssima (1955)
  • La Bressola : 10 anys d'escola catalana a Catalunya Nord (1987)
  • Breu història de les terres catalanes del nord (1988)
  • Rosellón (1988)
  • Abrégé d'histoire des terres catalanes du nord (1991)
  • Roussillon y en otros lugares: las imágenes de los tiempos modernos (1993)
  • La fijación del Rosellón a Francia (1995)
  • El Perpignan infame en la Edad Media (1998)
  • Mots-clefs de l'histoire catalane du nord (2003)

Referències

[modifica]
  1. Bussot, Gerard. Font: Bussot, Gerard. Gent d'un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 (401 apunts biogràfics). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2011, p. 248. 
  2. «El clergat en la revolta dels angelets».
  3. «World Identities».