Lluís d'Àustria
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (de) Ludwig von Österreich |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Ludwig Joseph Anton Johann Erzherzog von Österreich 13 desembre 1784 Florència (Itàlia) |
| Mort | 21 desembre 1864 (80 anys) Viena (Àustria) |
| Sepultura | Cripta Imperial de Viena |
| Membre de la cambra dels senyors d'Àustria | |
| 18 abril 1861 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | soldat |
| Conflicte | Guerres Napoleòniques |
| Família | |
| Família | Habsburg-Lorena |
| Cònjuge | Adelaide de Gueroust |
| Fills | Ana Victoria de la Pierre |
| Pares | Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Lluïsa de Borbó |
| Germans | Maria Anna d'Àustria Maria Clementina d'Àustria Maria Teresa d'Àustria Francesc I d'Àustria Ferran III de Toscana Josep Antoni d'Àustria Rainier d'Àustria Antoni Víctor d'Àustria Alexandre Leopold d'Àustria Carles Lluís d'Àustria Rodolf d'Àustria Joan d'Àustria Maria Amàlia d'Àustria |
| Premis | |
 | |
Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.
En companyia del seu germà, l'Arxiduc Joan d'Habsburg-Lorena, va anar a Anglaterra per fer els estudis d'Enginyeria d'Equips Industrials, i va tractar d'introduir les innovacions dels seus coneixements en aquesta àrea de la industrialització a Àustria.
Va ingressar a l'Exèrcit Imperial d'Àustria de ben jove i aviat va assolir la categoria de Feldmarschal-TLeutnant. El 1809, va ser nomenat comandant de la V Armeekorps. Amb aquest càrrec va lluitar a les batalles de Abensberg, Landshut i Ebersberg a l'abril i al maig, i poc després hi va renunciar. El 1848 va ser promogut pels seus propis mèrits com a membre honorari de l'Acadèmia de Ciències.
Políticament Ludwig era un representant de l'absolutisme i va ser membre de la "conferència d'estat", organisme que dirigia el reial govern de l'Emperador Ferran, que es trobava malalt.[1] Amb la revolució de 1848 va finalitzar la seva carrera política i es va retirar a la vida privada.
Es va casar en matrimoni morganàtic amb Adelaide de Gueroust, de qui va tenir una filla nascuda el 1838, de nom Anna Victòria de la Pierre d'Habsburg-Gueroust.
Va morir als 80 anys a Viena, Àustria, el 21 de desembre de 1854.
Títols, ordes i càrrecs
[modifica]Títols
[modifica]- Sa Altesa Imperial i Reial l'Arxiduc Lluís d'Àustria, príncep reial d'Hongria i Bohèmia.[2]
Ordes
[modifica]- Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
- Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Esteve d'Hongria.
Altres
[modifica]- Cavaller de l'Orde de Sant Andreu. (Imperi Rus)
- Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevsky. (Imperi Rus)
- Cavaller de l'Orde de l'Àguila Blanca. (Regne de Polònia)
- Cavaller de primera classe de l'Orde de Santa Anna. (Imperi Rus)
- Cavaller de l'Orde de l'Àguila Negra. (Regne de Prússia)
- Cavaller de primera classe de l'Orde de l'Àguila Roja. (Regne de Prússia)
- Cavaller de l'Orde de Sant Hubert. (Regne de Baviera)
- Cavaller gran creu de l'Orde de Lluís. (Gran Ducat de Hesse i del Rin)
Càrrecs
[modifica]Militars
[modifica]- Exèrcit Imperial i Reial
- Feldzeugmeister (General de divisió)
- Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'infanteria núm.8.
- Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'Artilleria de camp núm.2.
| 16. Carles V de Lorena | ||||||||||||||||
| 8. Leopold I de Lorena | ||||||||||||||||
| 17. Leonor Maria Josepa d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 4. Francesc de Lorena | ||||||||||||||||
| 18. Felip I d'Orleans | ||||||||||||||||
| 9. Isabel Carlota de Borbó-Orleans | ||||||||||||||||
| 19. Isabel Carlota del Palatinat | ||||||||||||||||
| 2. Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic | ||||||||||||||||
| 20. Leopold I d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 10. Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic | ||||||||||||||||
| 21. Leonor Magdalena de Palatinat-Neoburg | ||||||||||||||||
| 5. Maria Teresa I d'Àustria | ||||||||||||||||
| 22. Lluís Rodolf de Brunswick-Lüneburg | ||||||||||||||||
| 11. Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel | ||||||||||||||||
| 23. Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen | ||||||||||||||||
| 1. Lluís Josep d'Àustria | ||||||||||||||||
| 24. Lluís de França (1661-1711)|Lluís de França, el Gran Dofí | ||||||||||||||||
| 12. Felip V d'Espanya | ||||||||||||||||
| 25. Maria Anna Cristina de Baviera | ||||||||||||||||
| 6. Carles III d'Espanya | ||||||||||||||||
| 26. Eduard II Farnese | ||||||||||||||||
| 13. Isabel Farnese | ||||||||||||||||
| 27. Dorotea Sofia de Neoburg | ||||||||||||||||
| 3. Maria Lluïsa de Borbó | ||||||||||||||||
| 28. August II de Polònia | ||||||||||||||||
| 14. August III de Polònia | ||||||||||||||||
| 29.[Cristiana Eberardina de Brandeburg-Bayreuth | ||||||||||||||||
| 7. Maria Amàlia de Saxònia | ||||||||||||||||
| 30. Josep I d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 15. Maria Josepa d'Àustria | ||||||||||||||||
| 31.[Guillermina Amàlia de Brunswick-Luneburg|Guillermina de Hannover | ||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Okey, Robin. The Habsburg Monarchy, c. 1765–1918 (en anglès). Macmillan, 2001, p. 78. ISBN 978-0-333-39654-4.
- ↑ Nationalbibliothek, Österreichische. «ÖNB-ALEX - Staatshandbuch» (en alemany). [Consulta: 23 març 2018].