Vés al contingut

Camela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:15, 16 març 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'organitzacióCamela
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1994, Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1994 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficEMI Records Modifica el valor a Wikidata
GènereTecno-rumba Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webcamela.es Modifica el valor a Wikidata

X: camelaoficial Spotify: 6flBUmmOMLNhD4EJhGwgpG Musicbrainz: 9e4231ae-bcd3-4a3a-9b20-99260df477a1 Songkick: 202537 Discogs: 112243 Allmusic: mn0000645488 Modifica el valor a Wikidata

Camela és un grup musical espanyol, promotors i precursors de l'estil batejat als anys 90 com tecno-rumba.[1][2][3] Els components del grup són Dionisio Martín Lobato (vocalista-compositor) i Ángeles Muñoz Dueñas (vocalista-compositora) i fins a febrer de 2013, Miguel Ángel Cabrera Jiménez (teclista-compositor). Tots ells són originaris del barri madrileny de San Cristóbal de los Ángeles. Aquesta formació és una anomalia a la música espanyola, ja que sense l'acceptació de la crítica ni el suport dels mitjans, va convertir-se en un dels grups amb més vendes dels darrers temps, creant un gran fenomen musical i sociològic al seu pas. Camela és el segon grup espanyol amb més vendes de les últimes tres dècades, tan sols superat per La Oreja de Van Gogh.[4]

Història

[modifica]

Els seus inicis: maquetes

[modifica]

Dioni, Ángeles i Miguel Ángel eren tres adolescents que intentaven sobreviure al seu barri amb les seves feines humils. A més de la seva amistat, compartien l'afició per la música, fet pel que en el seu temps lliure els feia reunir-se per a tocar i cantar cançons d'artistes que admiraven. Al principi es decantaven per rumbes flamenques i balades.

El 1990 es van animar a fer una maqueta de producció casolana, Tinieblas, que van repartir entre familiars i amistats, però mai no va arribar a comercialitzar-se.

Més tard, l'any 1992, van decidir compondre alguns temes propis per gravar i distribuir una maqueta de 8 temes que van titular Junto a mi. Van haver de reunir 200.000 pessetes que a cap d'ells no els sobrava, esperant poder vendre uns quants cassets i recuperar part dels diners invertits. De mica en mica aquests cassets es van començar a vendre, exhaurint-se en pocs dies.

Amb l'ajuda dels seus familiars i amistats van publicar una segona maqueta, Me gustan tus ojos, que va obtenir un èxit comparable a l'anterior, sense sortir del circuït de benzineres, mercats i bars de la zona.

Aquesta demanda per part del públic va anar augmentant de tal manera que va arribar a oïdes d'Alfonso Corral, propietari d'una petita discogràfica independent, Producciones AR, que es va fixar en ells i els va oferir un contracte per gravar el que seria el seu primer àlbum d'estudi: Lágrimas de amor (editat en format CD i casset l'any 1994. Fins i tot, es va encarregar de redistribuir les maquetes Junto a mí i Me gustan tus ojos, que van acabar venent-se de forma massiva en mercats i estacions de servei.[cal citació]

Discogràfica AR (1994-1999)

[modifica]

Amb Lágrimas de amor, Camela s'establia dins del panorama musical espanyol. La seva fórmula era senzilla i nova: cançons compostes per Miguel Ángel que reflectien històries, generalment d'amor i desamor, utilitzant un vocabulari molt proper al públic. Registres vocals aflamencats emmarcats en estructures pop, amb l'acompanyament principal de sintetitzadors, seqüenciadors i bases techno.

Sorpresos per l'èxit aconseguit, el 1995 llancaren Sueños inalcanzables, mantenint-se durant més de 50 setmanes en les llistes de vendes. La música de Camela es feia cada vegada més popular gràcies al boca-orella del públic, fins a tal punt que van crear escola en multitud d'artistes i grups que van intentar obrir-se camí amb aquest mateix estil i fins i tot amb la seva estètica. L'any 1996, després d'una gira esgotadora i davant la dificultat de produir un nou repertori, van tornar a gravar aquells temes de les seves maquetes que havien fet amb tanta il·lusió com amb escassos recursos, per oferir als seus seguidors Sus 12 primeras canciones.

L'any següent va veure la llum un esperat Corazón indomable, que per primera vegada en la història del grup es va plantar en el número 1 de la llista de l'Asociación Fonográfica y Videográfica de España (AFYVE) durant diverses setmanes, desbancant a artistes de renom nacional i internacional. La crítica va haver de reconèixer-los com alguna cosa veritablement revolucionària, doncs els van veure com un grup que havia començat des de zero, sempre discriminats per la premsa i diverses emissores de ràdio, arribava al capdamunt, emparant-se únicament en la llei del carrer. Aquest fenomen també va provocar revolada entre les multinacionals, que van començar a oferir-los contractes milionaris.

Referències

[modifica]
  1. «Camela biografía». laHiguera.net. [Consulta: 15 juliol 2014].
  2. Dillinger is dead. «Camela, reyes de la tecno-rumba». Vicisitud y sordidez, 17-12-2006. [Consulta: 15 juliol 2014].
  3. Drago Bonacich, John D. Buchanan. «Camela» (en anglès). Billboard. Arxivat de l'original el 2018-09-25. [Consulta: 15 juliol 2014].
  4. «Camela celebró sus 15 años en la música sobre el escenario». Radiolé. Arxivat de l'original el 23 d'octubre de 2013. [Consulta: 15 juliol 2014].