Vés al contingut

Arnaut Oihenart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:02, 1 abr 2024 amb l'última edició de Quelcom (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaArnaut Oihenart
Biografia
Naixement7 agost 1592 Modifica el valor a Wikidata
Maule-Lextarre (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1668 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Donapaleu (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, jurista, escriptor, historiador, paremiòleg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Arnaut Oihenart (Maule-Lextarre, 1592 - Donapaleu, 1667) va ser un jurista, polític, historiador, poeta i crític literari basc en euskera

Biografia

[modifica]

És considerat el primer autor laic de la literatura en aquest idioma, sense tenir en compte a l'alabès Joan Perez de Lazarraga, el manuscrit del qual va ser descobert el 2004.

Va estudiar dret a Bordeus. El 1663 va ingressar als Estats de Zuberoa en qualitat de síndic del Tercer Braç. Va contreure matrimoni amb Joana d'Ordos, la qual pertanyia a una prestigiosa família de la Baixa Navarra, on es va instal·lar i va exercir d'advocat dels Estats de Navarra amb seu a Donapaleu.

Va investigar als arxius de Baiona, Pau, Tolosa de Llenguadoc i París per recopilar informació dels senyors d'Agramont. El virrei de Navarra li va negar el permís per revisar els arxius de la Càmbra de Comptos de Navarra a Pamplona perquè va considerar que pretenia escriure contra la Conquesta de Navarra realitzada pel rei Ferran el Catòlic.

És el primer autor suletí conegut. La seva obra destaca pel seu esperit humanista. Va voler allunyar la poesia en èuscar de les lleres tradicionals de Bernat Etxepare, acostant-la als estàndards de la poesia culta de la seva època.

Obra

[modifica]
  • Déclaration historique de l'injuste usurpation et retention de la Navarre parell els Espagnols (1625, 1755-62). Assaig que argumenta la il·legalitat de la invasió del Regne de Navarra per Castella.
  • Notitia utriusque Vasconiæ, tum ibericæ, tum aquitanicæ (Història de les dues Vascònies, ibèrica i aquitana)(1638). Tractat historiogràfic de gran sentit crític respecte a les teories vigents entre els bascos de l'època, tals com el basco-cantabrisme defensat per autors com Esteban de Garibay, entre altres, i la basconització tardana. Conté també la primera gramàtica coneguda de la llengua basca.
  • Les Proverbes Basques, recueillis par li Sr. d'Oihenart; plus els poésies basques du mesme auteur (1657). Editat per la Euskaltzaindia cm a Euskal atsotitzak eta neurtitzak (200i). Refranyer tradicional i poemes autobiogràfics en euskera del mateix autor.
  • L'art poetique(16??). Assaig sobre poesia basca conservat en forma manuscrita i descobert i publicat per Piarres Lafitte el 1967.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]