Kaersutita
 Kaersutita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | {Na}{Ca₂}{Mg₃AlTi}(Al₂Si₆O22)O₂ |
| Epònim | Qaarsut (en)  |
| Localitat tipus | Qaarsut, Uummannaq, Qaasuitsup, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.05c |
| Dana | 66.1.3a.18 |
| Heys | 16.14.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,89Å; b = 18,05Å; c = 5,31Å; β = 105,41° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | marró fosc a negre |
| Exfoliació | perfecta en {110} |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | gris marronós clar |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,670 a 1,689 nβ = 1,690 a 1,741 nγ = 1,700 a 1,772 |
| Birefringència | δ = 0,030 a 0,083 |
| Angle 2V | mesurat: 66° a 82°, calculat: 68° a 72° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Fe, Mn, K, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Any d'aprovació | 1884 |
| Símbol | Krs |
| Referències | [1] |
La kaersutita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel kaersutita. Rep el nom de la localitat de Qaarsut (Kaersut), a Groenlàndia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La kaersutita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Mg₃AlTi}(Al₂Si₆O22)O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kaersutita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberts a Qaarsut, al municipi de Qaasuitsup, a Groenlàndia. Tot i no tractar-se d'una espècie gaire comuna ha estat descrita a tots els continents del planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Sant Llorenç de Cerdans, una comuna del Vallespir,[2] i a Aiguablava, a Begur (Baix Empordà).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Kaersutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].