Costum

Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat. Es diferencia de l'usatge en el fet que aquest no té el caràcter imperatiu, que sí que té el costum.

Concepte

La forma inicial de costum és l'usatge. En virtut del dret català, per tal que un usatge esdevingui costum i, per tant, força de llei, cal que sigui:

• Raonable: ha de ser conforme als principis generals del dret i de la moral.
• Espontani: la consciència del poble l'ha adoptat lliurement, sense coacció, ni error.
• Repetit: els actes que n'acrediten l'existència s'han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció.
• Prescrit: sancionat en el temps i l'experiència durant 30 anys o més.
• Provat: ha de constar la seva admissió en l'ús general d'una manera notòria, o se n'ha de demostrar l'existència pels mitjans de prova establerts en les lleis.

Caracteritzacions

El costum pot ésser segons llei, quan li serveix de norma d'aplicació i interpretació; fora llei, quan té caràcter supletori per manca de lleis que judiquin un fet concret; o contra llei, que pot ser tant en sentit negatiu fent-lo il·legal, com en sentit positiu i fent-lo norma de llei.

Rang

Els costums contra llei mai no poden ser contraris a les Constitucions de Catalunya, perquè aquestes tenen un rang major en tant que són un dret paccionat.

Formes

El costum pot presentar-se en forma escrita, tant fruit de les compilacions del dret consuetudinari com de la jurisprudència establerta pels tribunals, com en forma no escrita.

Vegeu també

• Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol
• Privilegi
• Norma no escrita
• Costums de Tortosa
• Costums de Perpinyà
• Costums de Girona
• Costums de Lleida

Bibliografia

• «Costum». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.