Vés al contingut

Neornites

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:27, 28 ago 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuNeornites
Neornithes Modifica el valor a Wikidata

Estruç
Període
Cretaci superior– recent
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
SubfílumVertebrata
SuperclasseTetrapoda
SubclasseNeornithes Modifica el valor a Wikidata
Gadow, 1893
Superordres

Els neornites o ocells moderns (subclasse Neornithes) són l'ancestre comú més recent de tots els ocells vivents i tots els seus descendents. Els neornites es caracteritzen per presentar plomes, un bec sense dents (els ocells antics tenien dents), ponen ous amb una closca dura, tenen un elevat ritme metabòlic, un cor de quatre cambres, i un esquelet lleuger però fort. Tots els neornites tenen les extremitats anteriors modificades en ales i la majoria poden volar, amb algunes excepcions com els ratites, pingüins, i unes quantes espècies insulars endèmiques. Els ocells també tenen un sistema digestiu i respiratori únics que estan altament adaptats al vol. Alguns ocells, especialment els còrvids i els lloros, es troben entre les espècies animals més intel·ligents; s'ha observat cert nombre d'espècies d'ocells fabricant i utilitzant eines, i moltes espècies socials presenten transmissió cultural de coneixement a través de les generacions.

Filogènia

[modifica]

Segons Hackett et al., les relacions filogenètiques dels neornites són les següents:[1]

Neornithes
Palaeognathae


Struthionidae




Rheidae




Tinamidae




Apterygidae




Casuariidae



Dromaiidae








Neognathae

Neoaves


Galloanserae

Anseriformes



Galliformes





Referències

[modifica]
  1. Hackett S. J. et al. (2008) A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History. Science 320(5884):1763-1768.