Vés al contingut

Maria Teresa Bertran i Rossell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:46, 21 set 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaMaria Teresa Bertran i Rossell
Biografia
Naixement24 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata
Arenys de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 2024 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLluís Ferran de Pol i Fèlix Cucurull i Tey Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 5929749 Modifica el valor a Wikidata

Maria Teresa Bertran i Rossell (Arenys de Mar, 24 de maig de 1952 - 12 de febrer de 2024)[1] va ser una narradora i poeta catalana que utilitzava el pseudònim Teresa d'Arenys.[2][3]

Va donar-se a conèixer quan el 1976 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb l'obra Aor. El 1980 va publicar L'onada i el 1986 Murmuris. La seva poesia combina el classicisme amb la modernitat. Durant els anys 90 va publicar diverses peces de poesia tuareg recollides a Tuareg. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar (1999) i amb què guanyà el V Premi de Reconeixement a la Creació Poètica, Cadaqués a Quima Jaume.[4] I posteriorment Versos de vi novell, el 2009, i Epístola a un amic mort̟, el 2013. El 2001 va publicar la seva primera novel·la, El quadern d'Agnès Solà.[3] El 2017 Edicions Vitel·la va publicar el volum de la seva poesia completa.[5]

També va destacar com a traductora de l'obra de Rainer Maria Rilkeː Rèquiems.[6]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 13 febrer 2024].
  2. «Maria Teresa Bertran i Rossell». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Trigo, X. R. «Teresa Bertran (Teresa d'Arenys)». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, AELC. [Consulta: 5 abril 2022].
  4. 4,0 4,1 «S'ha mort la poetessa Teresa d'Arenys a setanta-un anys». Vilaweb, 13-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
  5. «Teresa d’Arenys, in memoriam». Nuvol.com, 13-02-2014. [Consulta: 13 febrer 2024].
  6. «REQUIEMS. Rilke, Rainer Maria». Ixorai Llibres. [Consulta: 5 abril 2022].