Àcid clavulànic
Aparença
Malaltia objecte | otitis mitjana i infecció urinària |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA |
Via | via oral i teràpia intravenosa |
Grup farmacològic | alcaloide |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C8H9NO5 |
Massa molecular | 199,048 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 58001-44-8 |
PubChem (SID) | 5280980 |
IUPHAR/BPS | 11128 |
DrugBank | DB00766 |
ChemSpider | 4444466 |
UNII | 23521W1S24 |
KEGG | D07711 |
ChEBI | 48947 |
ChEMBL | CHEMBL777 |
PDB ligand ID | J01 |
AEPQ | 100.055.500 |
Àcid clavulànic és un fàrmac (antibiòtic β-lactam) que funciona com inhibidor irreversible, quan es combina amb antibiòtics del grup penicil·lina, pot vèncer la resistència als antibiòtics en els bacteris que secretin β-lactamasa, els quals d'altra manera inactiven la majoria de les penicil·lines.
En la seva forma més comuna, la sal de potassi clavulanat de potassi es combina amb:
L'àcid clavulànic és un exemple d'un clavam.
Va ser patentat el 1974.[1]
Usos
[modifica]Per al tractament de la pielonefritis durant l'embaràs.
Fonts
[modifica]Aquest nom deriva de soques de Streptomyces clavuligerus, les quals produeixen àcid clavulànic.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Fischer, Janos; Ganellin, C. Robin. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 490. ISBN 9783527607495.
- ↑ «ORF17 from the clavulanic acid biosynthesis gene cluster catalyzes the ATP-dependent formation of N-glycyl-clavaminic acid». J. Biol. Chem., 281, 1, 1-2006, pàg. 279–87. Arxivat de l'original el 2019-12-18. DOI: 10.1074/jbc.M507711200. PMID: 16251194 [Consulta: 12 febrer 2018].
- ↑ «Two sets of paralogous genes encode the enzymes involved in the early stages of clavulanic acid and clavam metabolite biosynthesis in Streptomyces clavuligerus». Antimicrob. Agents Chemother., 48, 3, 3-2004, pàg. 930–9. DOI: 10.1128/AAC.48.3.930-939.2004. PMC: 353097. PMID: 14982786.