Íñigo Cavero Lataillade
Íñigo Cavero Lataillade, Baró de Carondelet i de la Torre i Marquès d'Aysa, (Sant Sebastià, 1 d'agost de 1929 - Madrid, 25 de desembre de 2002) fou un polític, advocat i noble basc, que fou ministre i president del Consell d'Estat.
Biografia
[modifica]Va néixer l'1 d'agost de 1929 a la ciutat de Sant Sebastià. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto, on es va llicenciar, i posteriorment realitzà el seu doctorat a la Universitat de Madrid. Va ampliar aquest estudis a la Universitat de Toulouse i la Universitat d'Estrasburg.
Va ser professor de dret polític i de dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid. Va morir el 25 de desembre de 2002 a la seva residència de Madrid a conseqüència d'un infart de miocardi provocat per un vessament cerebral.
Activitat professional
[modifica]Va començar la seva activitat professional l'any 1963 com a auditor de l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. Després es va incorporar a l'empresa privada on va ocupar càrrecs de direcció a Barreiros-Diésel, S.A. i Chrysler-Espanya, S. A., quan la multinacional nord-americana es va instal·lar a Espanya, a més de ser vocal en la Comissió d'Educació del Pla de Desenvolupament impulsat durant el govern franquista per Laureano López Rodó.
Activitat política
[modifica]En el terreny polític va militar en organitzacions vinculades a la democràcia cristiana des de la seva joventut, assistint l'any 1962 al Congrés del Moviment Europeu de Múnic on es va iniciar un moviment de resistència a la dictadura franquista, que fou conegut amb el nom de Contuberni de Múnic per part la propaganda franquista). Al seu retorn fou desterrat durant sis mesos a l'illa d'El Hierro.
Es va incorporar al Partit Demòcrata Cristià encapçalat per José María Gil-Robles, per a passar poc després a Izquierda Democrática, abandonant-la el 1975 quan la formació es va integrar en la Coordinació Democràtica. Al costat de Fernando Álvarez de Miranda va fundar el Partit Popular Demòcrata Cristià que es va integrar en la Unió de Centre Democràtic (UCD) a les eleccions generals realitzades el 15 de juny de 1977. En aquestes eleccions fou escollit diputat al Congrés per la província de Madrid i nomenat Ministre d'Educació en el primer gabinet d'Adolfo Suárez.
En la I Legislatura va ser novament elegit diputat, en aquesta ocasió en representació de les Illes Balears, i nomenat Ministre de Justícia, per a passar a dirigir el Ministeri de Cultura el 1980. Amb la crisi de la UCD l'any 1981 i després del Cop d'estat del 23 de febrer, fou escollit de forma provisional President del partit i després Secretari General, però el desastre electoral de 1982 el va dur a dimitir i es va apartar de l'activitat política fins al 1985 que es va integrar en el Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga que, en coalició amb Aliança Popular, es va presentar a les eleccions generals de 1986 (Coalició Popular). Íñigo Cavero fou escollit novament diputat per Madrid, integrant-se en el Grup Mixt del Congrés després de la ruptura entre Aliança Popular i el PDP, per a incorporar-se més tard al renovat intent d'Adolfo Suárez per tornar a la vida política amb la creació del Centre Democràtic i Social (CDS). Finalment, l'any 1991 es va afiliar al Partit Popular,2019 sent escollit el 27 de maig de 1996 President del Consell d'Estat,[2] càrrec que desenvolupà fins a la seva mort el 2002.
Referències
[modifica]- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 125. ISBN 84-930048-0-4.
Enllaços externs
[modifica]- (castellà) Informació d'Íñigo Cavero al Congrés dels Diputats
- (castellà) Informació d'Íñigo Cavero a elpais.com
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Aurelio Menéndez |
Ministre d'Educació 1977 – 1979 |
Succeït per: José Manuel Otero Novas |
Precedit per: Landelino Lavilla Alsina |
Ministre de Justícia 1979 – 1980 |
Succeït per: Francisco Fdz. Ordóñez |
Precedit per: Ricardo de la Cierva |
Ministre de Cultura i Benestar 1980 – 1981 |
Succeït per: Soledad Becerril |
Precedit per: Fernando Ledesma Bartret |
President del Consell d'Estat 1996 – 2002 |
Succeït per: José Manuel Romay Beccaría |
Premis i fites | ||
Precedit per: Luis Díez del Corral i Pedruzo |
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 25 2000-2002 |
Succeït per: Landelino Lavilla Alsina |
- Advocats donostiarres
- Diputats balears al Congrés dels Diputats per la UCD
- Militants del Partit Popular
- Polítics donostiarres
- Ministres de Cultura del Govern d'Espanya
- Ministres de Justícia d'Espanya
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Alumnes de la Universitat de Deusto
- Alumnes de la Universitat d'Estrasburg
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Morts a Madrid
- Advocats balears contemporanis
- Ministres guipuscoans del Govern d'Espanya
- Diputats guipuscoans al Congrés dels Diputats
- Ministres balears del Govern d'Espanya
- Alumnes del Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
- Naixements del 1929