193 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 193 aC (cxciii aC) |
| Islàmic | 839 aH – 838 aH |
| Xinès | 2504 – 2505 |
| Hebreu | 3568 – 3569 |
| Calendaris hindús | -137 – -136 (Vikram Samvat) 2909 – 2910 (Kali Yuga) |
| Persa | 814 BP – 813 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 58 |
| Ab urbe condita | 561 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC | |
| Anys | |
| 196 aC 195 aC 194 aC - 193 aC - 192 aC 191 aC 190 aC | |
El 193 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Mèrula i Terme (o, més rarament, any 561 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «193 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antic Egipte
[modifica]- Cleòpatra I o Cleòpatra de Síria, filla del selèucida Antíoc III el Gran, es casa amb el rei egipci Ptolemeu V Epífanes. Rep la Celesíria com a dot, però el seu pare, més tard, rebutja aquest acord.[2][3]
Antiga Grècia
[modifica]- Toas, estrateg de la Lliga Etòlia, urgeix a fer la guerra contra Roma i a aliar-se amb Filip V de Macedònia i Antíoc III el Gran de Síria. No aconsegueix cap resultat concret.[4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Corneli Mèrula i Quint Minuci Terme.[5]
- Mèrula rep la província de la Gàl·lia Cisalpina i fa una campanya contra els bois als que derrota totalment en la batalla de Mutina. Els bois pateixen 14.000 baixes, i els romans capturen 1.092 soldats, 721 cavallers, 3 generals, 212 insígnies i 73 carros. La victòria també costa cara als romans, que perden més de 5.000 soldats entre romans i aliats, 23 centurions, 4 comandants dels aliats i els tribuns de la II legió Marc Genuci i Quint i Marc Marci. Però com que la victòria resulta onerosa pels romans, els seus oficials l'acusen de negligència durant la marxa fins a Mutina, i el senat romà li refusa els honors del triomf.[6]
- Minuci Terme rep com a província Ligúria, on havia esclatat una revolta. Estableix els seus quarters a Pisae i fa la guerra amb decisió, però les seves forces eren inferiors en numero i es queda a la defensiva. Per dues vegades es troba en greu perill.[7]
- Els edils urbans Marc Emili Lèpid i Luci Emili Paulus Macedònic, davant de la insuficiència del port fluvial de Roma, l'Emporium decideixen construir-ne un de nou en una zona lliure i propera als límits de la ciutat, al sud de l'Aventí, i edifiquen també el Porticus Aemilia que potser servia per albergar la flota de guerra o per emmagatzemar aliments.[8]
Hispània
[modifica]- Marc Fulvi Nobílior, procònsol a la Hispània Ulterior, lluita amb força èxit contra la resistència de les nacions peninsulars, i obté una victòria sobre els exèrcits units dels vacceus, vetons i celtibers prop de Toletum.[9]
Àfrica
[modifica]- Masinissa I expandeix els seus dominis conquerint possessions cartagineses. Sotmet a tribut la rica regió d'Emporia al golf de Gabès. Cartago porta l'assumpte al Senat Romà, que es nega a condemnar el rei dels númides.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVII, 3
- ↑ Polibi. Història, XXVIII, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 54
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 4-7; XXXV, 5, 1-7
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita,XXXV, 11
- ↑ Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Roma La Porticus Aemilia regala un giardino a Testaccio Arxivat 2015-09-23[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita,XXXV, 7
- ↑ Éditions L'Harmattan. L'Algérie au passé lointain de Carthage à la régence d'Alger, 2011, p. 236. ISBN 978-2-296-45460-6.