393 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 393 aC (cccxciii aC) |
| Islàmic | 1046 aH – 1045 aH |
| Xinès | 2304 – 2305 |
| Hebreu | 3368 – 3369 |
| Calendaris hindús | -337 – -336 (Vikram Samvat) 2709 – 2710 (Kali Yuga) |
| Persa | 1014 BP – 1013 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -142 |
| Ab urbe condita | 361 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC | |
| Anys | |
| 396 aC 395 aC 394 aC - 393 aC - 392 aC 391 aC 390 aC | |
El 393 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Potit i Maluginense (o, més rarament, any 361 ab urbe condita). L'ús del nom «393 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Guerra de Corint. Aquest any, dins del context de la guerra, Conó, almirall atenenc, junt amb Farnabazos, van anar amb la flota a la costa de Lacònia, van assolar la vall del Pamisos i es van apoderar de les illes de Citera i Melos. Llavors Conó es va dirigir a Corint mentre Farnabazos va tornar a la seva satrapia.[2][3]
- Puja al tron Amintes III, rei de Macedònia, fill de Filip, després d'haver assassinat a Pausànies de Macedònia que ja havia pres possessió del tron, segons Diodor de Sicília.[4]
- Isòcrates, orador, logògraf i retòric, funda a Atenes la seva escola més famosa.[5]
Sicília
[modifica]- Magó, successor d'Himilcó, comandant de la marina cartaginesa, amb el suport dels sículs, va avançar amb la flota contra Messana però Dionisi el Vell, tirà de Siracusa el va atacar i el va derrotar a Abacaenum.[6]
Roma
[modifica]- Són elegits cònsols Luci Valeri Potit i Publi Corneli Maluginense Cos. Van haver de renunciar per certs problemes amb els auspicis i els van substituir els cònsols sufectes Luci Lucreci Flavus Triciptí i Servi Sulpici Camerí, que en el seu mandat van derrotar els eqües.[7][8]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Aquest any mor Kōshō, emperador del Japó.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, IV, 8, 7-10
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 86
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 82, 84
- ↑ Pseudo Plutarc. Vitae Decem Oratorum, IV, 6
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 15
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 29
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 99
- ↑ Annales des empereurs du japon, pp. 4-5. a Google Books (francès)