Aquest article tracta sobre el recurs literari. Si cerqueu el terme lingüístic, vegeu anàfora (lingüística). Per altres significats, vegeu anàfora.
En retòrica, una anàfora (del grec "ἀναφορά", 'ascens, referència a l'anterior') és un recurs literari que consisteix a repetir una seqüència de paraules al començament de proposicions (oracions o versos) consecutives, tot emfatitzant-les i donant-los simetria.[1] Un recurs similar és l'epífora, que consisteix a repetir les paraules al final de les oracions; ambdues formen part d'un conjunt de recursos literaris que es basen en la repetició. L'anàfora contrasta amb la catàfora.
Un autor conegut pel seu ús de l'anàfora és Charles Dickens.
Pi que ets conhort de nostres passes,
en un pendís, nat travesses
pi que en el sot t'estiragasses
per heure el sol, com un xiprer;
pi casolà vora una eixida
