Anadiplosi
L'anadiplosi és un recurs literari usat en poesia que consisteix a repetir la mateixa paraula (o grup de paraules) al final d'un vers i principis del següent, de manera que es forma un efecte fonètic d'atenció del receptor, que subratlla la importància d'aquells mots i fa una pausa en el ritme de recitació general.[1][2]
Un exemple d'anadiplosi és el següent fragment de Lo noi ressuscitat, poema pertanyent al poemari Sant Francesc (1895) del poeta català Jacint Verdaguer i Santaló:[3]
—Melosos estan i a prop,
mes jo voldria una poma
una poma per ma set,
per la set que m'agullona.—
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ de Riquer Permanyer, Alejandra. «Anadiplosi». Diccionari de lingüística en línia. Universitat de Barcelona, 20-05-2012. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Torrent, 1999, p. 155.
- ↑ Verdaguer i Santaló i Cònsul i Giribet, 2013, p. 193.
Bibliografia
[modifica]- Torrent, Anna M. La llengua de la publicitat. [Barcelona]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999 (Biblioteca Milà i Fontanals; 33). ISBN 84-8415-115-8.
- Verdaguer i Santaló, Jacint; Cònsul i Giribet, Isidor. Sant Francesc. A cura d'Isidor Cònsul. Folgueroles: Verdaguer Edicions, 2013. ISBN 97884954165634.