Arthur Cravan
|
No s'ha de confondre amb Arthur Caravan. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Fabian Avenarius Lloyd 22 maig 1887 Lausana (Suïssa) |
| Desaparició | novembre 1918 |
| Mort | 1918 (30/31 anys) Río Bravo |
| Causa de mort | mort accidental, ofegament |
| Activitat | |
| Ocupació | boxador, poeta, escriptor |
| Nom de ploma | Arthur Cravan |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | boxa |
| Família | |
| Cònjuge | Mina Loy |
| Fills | [Jemima] Fabienne Cravan |
| Pares | Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair Hutchinson |
| Germans | Otho Saint Clair Lloyd |
Arthur Cravan (Lausana, 22 de maig de 1887 - Río Bravo, 1918) fon un artiste multidisciplinar, considerat un precursor del dadaisme: nebot patern d'Oscar Wilde, fill d'expatriats britànics, germà d'Otho Lloyd, coetani de Jack Johnson (boxejador) i marit de la poeta Mina Loy, la seua trajectòria artística tingué lloc sobretot a París i Nova York, abans de desaparéixer en circumstàncies estranyes.[1]
Biografia
[modifica]Nascut Fabian Avenarius Lloyd, sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina Victòria I del Regne Unit i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglés estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor.[2] Lloyd adoptà el nom artístic d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta Arthur Rimbaud i referència al municipi de Cravans, lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres heterònims en la seua «revista» Maintentant, i també se l'ha identificat amb el pintor Édouard Archinard, del qual només se sap que expongué quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.[3]
De Maintenant eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al Salon des indépendants, a l'escriptor André Gide —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora Marie Laurencin, l'amant de la qual, Guillaume Apollinaire, el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un apèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»[4]
-
Maintenant núm. 1 -
Cravan, ca. 1916 -
cartell de Barcelona
El 1916, a Madrid, Cravan assistí al combat de boxeig de l'afroamericà Jack Johnson —ex campió del món— contra el jamaicà Frank Crocier, després del qual desafià Johnson a un combat: el duel tingué lloc el 23 d'abril del mateix any a la Monumental de Barcelona i, encara que no s'omplí, hi assistiren personalitats internacionals que en l'època residien a la ciutat, com son germà Otho, l'adés nomenada Laurencin, Olga Sacharoff, els Gleizes i els Delaunay; Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans.[5]
_boxing_Paris.png)
L'últim combat de Cravan se celebrà el 15 de setembre del 1918 a la Ciutat de Mèxic: el programa incloïa dos combats més i varietats musicals i xarlotades, com era habitual en les places de bous de l'època; Cravan aplegà cap a les 14.30 acompanyat per Enrique Ugartechea Ursus, el primer lluitador de lluita lliure mexicana, que feu d'àrbitre; el seu adversari, Jim Smith, arribà un poc més tard, quan Cravan ja es veia guanyador per absència de contrincant com l'any 1910, en què guanyà dos títols de campió a França en no presentar-se els adversaris. Però Smith aplegà només mitja hora més tard que ell; la vesprada començà a les 15.30 amb un duel a cinc assalts entre Honorato Castro i Roberto Porras que acabà en empat tècnic, seguit d'un número còmic del Cuatazón Berinstain que no pogué acabar davant l'enuig del públic en imitar un retor; els promotors intentaren avançar l'eixida al ring d'Smith i Cravan —l'espectacle principal—, però ambdós es negaren: el combat començà a l'hora prevista, a vint assalts i sengles premis de vint mil i dos mil pesos mexicans per al guanyador i el finaliste. Encara que el blanc feia un pam més d'alçada que el negre i pesava vint kilos més, aquell prengué la iniciativa a l'atac, però sense poder trencar la seua defensa; Cravan, de braços més llargs, aconseguí tombar-lo un parell de voltes durant el primer assalt, però Smith canvià d'estratègia i aconseguí colpejar Cravan, que llavors passà a atacar i descuidà la defensa, la qual cosa precipità el desenllaç del combat a favor d'Smith, que el deixà KO als sis minuts de combat, mentre el públic xiulava i reclamava el retorn de les entrades. En repartir els diners del premi entre els seus mitgers, Cravan es quedà sense fons per a assegurar el seu passatge junt a Loy.[6]
El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde;[7]
Influència pòstuma
[modifica]El 1942, André Breton publicà un article sobre Cravan en la revista VVV, on el qualifica de «geni en brut»:
| « | En ell s'acomplix sense compromís la voluntat de Rimbaud: "Cal ser absolutament modern…" La seua activitat durant alguns anys es desenvolupa en una atmosfera d'absoluta irreverència, de provocació i d'escàndol que anuncia el Dadà. | » |
| — [8] | ||
Abans de la dècada de 1960, durant la qual va ser mitificat per la generació Beat, se l'havia situat traficant marfil a l'Àfrica central o caçant balenes a l'Antàrtida, mentre altres versions asseguraven que havia mort d'una ganivetada a una sala de ball mexicana o en la travessia del Rio Bravo.[5] El grup de música alcoià Arthur Caravan va prendre eixe nom en 2002 com a homenatge. El poeta Eduard Escoffet i el músic Pope el 2021 l'homenatgen amb la cançó Cravan en el projecte Barba Corsini.
Bibliografia
[modifica]
| Autoria | Títol | Editorial | A. | ISBN | Detalls |
|---|---|---|---|---|---|
| BORRÀS, Maria Lluïsa | Arthur Cravan: une stratégie du scandale | J.-M. Place | 1996 | ISBN 9782858931941 | biografia |
| CRAVAN, Arthur | Maintenant 1912-1915 | J.-M. Place | 1977 | ISBN 9782858930098 | facsímil |
| CRAVAN, Arthur | Maintenant[9] | El Olivo Azul | 2009 | ISBN 9788493663797 | en castellà |
| CRAVAN, Arthur | Maintenant: seguido de crónicas y testimonios | Caja Negra | 2010 | ISBN 9789871622054 | en castellà |
| CRAVAN, Arthur | Œuvres | G. Lebovici | 1987 | ISBN 9782851841793 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida | antologia |
| CRAVAN, Arthur | Pas Maintenant. 35 lettres inédites à Sophie Treadwell | Cent Pages | 2014 | ISBN 9782916390376 | correspondència |
| GEARY/RICHARDSON | Cravan (anglès) | Dark Horse Comics | 2005 | ISBN 9781593072919 | novel·la gràfica |
| LOGUE, Antonia | Shadow-Box | Grove Press | 1999 | ISBN 9780802116475 | novel·la |
| div. autors | Itinerari. Humour Nero (italià) | Barbieri Editore | 2005 | ISBN 978875330239 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13 | assaig |
| MANINI, Jack | Arthur Cravan (francès) | Bamboo Édition | 2018 | ISBN 9782818944821 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida | novel·la gràfica |
| SQUARZONI, Philippe | Portrait inédit d'Arthur Cravan | Le 9e Monde | 2003 | ||
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (català) | Museu Picasso | 2017 | ISBN 9788494645075 | catàleg |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (castellà) | Museu Picasso | 2017 | ISBN 9788494645082 | catàleg |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (francès) | Museu Picasso | 2017 | ISBN 9788494645099 | catàleg |
| div. autors | Arthur Cravan. Maintenant? (anglès) | Silvana Ed. | 2017 | ISBN 9788836637355 | catàleg |
Filmografia
[modifica]| A. | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 1916 | [10] | Cravan entrenant a Barcelona | metratge |
| 2002 | Isaki Lacuesta | Cravan vs. Cravan | documental |
Referències
[modifica]- ↑ Evan Rhodes. «Cravan, Arthur (1887–1918)» (en anglés). Routledge Encyclopedia of Modernism, 05-09-2016. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Edu Casado. «Quién fue… Arthur Cravan: sobrino de Oscar Wilde, poeta, boxeador y su misteriosa muerte» (en castellà). 20 Minutos, 04-06-2017. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Emmanuel Guigon «Arthur Cravan, Maintenant?». Dossier de premsa. Museu Picasso [Barcelona], 25-10-2017, pàg. 21 [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ «Arthur Cravan: el poeta boxeador» (en castellà). Mira qué curioso. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Àlex Milian. «Boxa i surrealisme a la Barcelona neutral». El Temps, 22-01-2018. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Mario Panyagua. «El último combate de Arthur Cravan -ir por la vida como la lona-» (en castellà). Metrópoli Ficción, 13-12-2018. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Edward White. «Arthur Cravan, the Original Troll» (en anglés). The Paris Review, 05-01-2018. [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ André Breton. «Sur Arthur Cravan» (en francés). AndréBreton.fr, 1942. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Maintenant. Arthur Cravan.» (en castellà). Algún día en alguna parte, 09-12-2009. [Consulta: 9 gener 2020].
- ↑ «Arthur CRAVAN – film archives (Barcelone, 1916)». YouTube. [Consulta: 30 març 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Excentriques.com Arthur Cravan (francès)
- France Culture Le scandale Arthur Cravan (francès)