Vés al contingut

Ball d'espases

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ball d'Espases del gremi de ganiveters de Nüremberg. 1660.
Ball d'Espases de Marquina, País Basc
Ball d'espases basc.
Ball d'espases de Nüremberg. 1600

El ball d'espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, espasa en mà, ballen al so d'una música predeterminada i formant diverses figures tals com passadissos, volta, estels, degollades i roses.[1]

Tipologies

[modifica]

La tipologia de balls d'espases és diversa al llarg del continent europeu. Ho prova el fet que la dansa pot integrar des de personatges com el diable fins a parlaments, similars al que nosaltres entenem com a balls parlats. Un exemple d'aquests el trobem a Alemanya, al Ball d'Espases d'Überlingen (Schwerttanz Überlingen).

Cal considerar també el ball d'espases com a quelcom diferent. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l'espasa. Tindria més a veure, formalment, amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons. Aquesta dansa no utilitza l'arma com a element necessari d'una representació pantomímica de combat, com seria el cas de molts balls de cavallets o de moros i cristians. L'espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic, més que no pas una eina necessària per a una representació al·legòrica de lluita; és el que els experts anglòfons anomenen linked sword dance.[2]

Difusió

[modifica]

Els balls de desafiament "hilt & point" són -o van ser- realitzats al llarg de tot Europa. La seva importància era especialment notable en les zones frontereres del Sacre Imperi Romà entre els s.XV-XVI, tot i que aquestes danses tradicionals van arrelar en els territoris de l'actual Alemanya, Àustria, el nord d'Itàlia, Flandes i Espanya[3] (Andalusia,[4] País Basc i Galícia). Les danses de creuar espases també compten amb representants a la Península Ibèrica com els paloteados realitzats a la Ribera Navarra, Aragó, País Valencià (Todolella), Catalunya (Cervera) o al País Basc (ezpatadantza).

Es té constància de les danses realitzades per les confraries de ferrers i fabricants de coberts de Nuremberg des 1350. Al segle xvi es van documentar tradicions similars a tot el territori alemany, i es conserven descripcions concretes de balls realitzats a Zúric (en 1578) i Nuremberg (1600).[2]

La tradició de les danses d'espases va traspassar fins a l'altre costat dels Alps occidentals, donant lloc als Spadonari ("sabristes") que ballaven en l'àrea compresa entre Giaglione, Venaus i S.Giorio, a la Vall de Susa. Aquests balls encara s'interpreten entre finals de gener i principis de febrer, conservant la seva significació ritual de renaixement i culte al bosc.

A Romania, perviu un ball anomenat el Calusari, un ball d'espases similar a la Dansa Morris anglesa que s'integra en un complex ritual d'adoració equina relacionada amb el culte a la fertilitat.

Presència a Europa

[modifica]

Andalusia

[modifica]

Alemanya

[modifica]
  • Überlingen (Schwerttanz Überlingen)

Anglaterra

[modifica]
  • Yorkshire

Croàcia

[modifica]
  • Korkula

Euskal Herria

[modifica]
  • Eibar. Kezka Dantza Taldea.
  • Iruñea-Pamplona. Duguna - Iruñeko dantzariak
Ball d'Espases de Cervera

Itàlia

[modifica]
  • Fenestrelle
  • Giaglione
  • Venaus
  • San Giorio

Països Catalans

[modifica]
  • Todolella (País Valencià). El Torn, part de les Danses Guerreres de Todolella.
  • Cervera (Principat de Catalunya).

Referències

[modifica]
  1. «ball d'espases | enciclopèdia.cat». gec-beta.enciclopedia.cat. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 9 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 D. Corrsin,, Stephen Sword Dancing in Europe: A History London: Hisarlik Press, 1997.
  3. Pelinski, Ramón: Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas. València: IVM, 2011.
  4. Agudo, J. et at.: Danzas de la provincia de Huelva. Huelva: Diputación de Huelva, 2010. ISBN 9788481634907
  5. «Danzas de espadas y toques de tamboril en la Sierra y el Andévalo onubenses». García Gallardo y Arredondo. [Consulta: 17 març 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Corrsin, Stephen D (1997). Sword Dancing in Europe: A History, London: Hisarlik Press
  • Pelinski, Ramón (2011). Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas. València: IVM, 2011, 515 pp. (ISBN 978-84-482-5654-8)