Becample cellanegre
Serilophus lunatus | |
---|---|
Serilophus lunatus lunatus ♀ | |
Dades | |
Nombre de cries | 3,7 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 103656929 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Eurylaimidae |
Gènere | Serilophus |
Espècie | Serilophus lunatus Gould, 1834 |
Tipus taxonòmic | Serilophus |
Distribució | |
El becample cellanegre (Serilophus lunatus) és una espècie d'ocell de la família dels eurilàimids (Eurylaimidae) i única espècie del gènere Serilophus . Habita boscos i zones amb bambú de l'extrem oriental de l'Índia, Bangladesh, nord de Myanmar, sud de la Xina, Hainan, Sud-est asiàtic i Sumatra.[1] Habita els boscos de terra baixa humida subtropical o tropical i els boscos de muntanya humida subtropical o tropical. L'espècie ha disminuït una mica a causa de la pèrdua d'hàbitat, però no es considera que estigui amenaçada d'extinció.
Descripció
[modifica]El becample cellanegre és un ocell de mida mitjana, de 16 a 17 cm de llarg i un pes de 25 a 35 g. El plomatge del cap és de color rovellat amb un front gris cendra i un ample supercili (banda) negre sobre l'ull que caracteritza a l'espècie. El pit i el ventre són blancs i l'esquena i les cobertores alars superiors són de color vermellós brillant. Les plomes primàries són de colors cridaners blau i negre i la cua és negra.[2] Hi ha un xic de dimorfisme sexual al plomatge, així la femella té una estreta banda platejada al pit. Els ocells joves s'assemblen als adults però amb ales i cues més curtes i un plomatge una mica més fosc en general. També hi ha algunes variacions entre les diferents subespècies.[3]
Alimentació
[modifica]El bec ample cellanegre menja invertebrats, principalment insectes: saltamartins, mantis, erugues, larves i petits caragols terrestres. Aquests insectes es cacen al vol des de les branques o arreplegant-los de les branques i el fullatge.[3]
Hàbitat
[modifica]Ocupa diversos hàbitats forestals. Viu en boscos tropicals i semitropicals, així com boscos semideducius[4] i boscos dominats per pi, roure i bambú. Pot trobar-se també en boscos tallats selectivament i fins i tot entrar en terres agrícoles i jardins. Es presenta en un rang d'elevacions segons la seva distribució; entre 800–2.000 m a Sumatra, o a 300–700 m a la Xina.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «BirdLife International "Serilophus lunatus"» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «https://twitter.com/linjianyangbe/status/1706496813736542710». [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Murray, Bruce. «Family Eurylaimidae ((Broadbills)». A: Handbook of the birds of the world. Volum 8 Broadbills to Tapaculos. Barcelona: Lynx Edicions, ©1992-©2013, p. 54-81. ISBN 84-87334-10-5.
- ↑ «Semi-deciduous forest» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-07-30. [Consulta: 15 febrer 2022].