Beríev Be-12
 El Be-12 en vol | |
| Tipus | Avió amfibi |
|---|---|
| Fabricant |  Beríev |
| Estat | Unió Soviètica  |
| Anomenat en referència a | làrid |
| Basat en | Beriev Be-6 (en)  |
| Primer vol | 18 d'octubre del 1960 |
| Dimensions | 32,9 ( ) m |
| Armament habitual | |
| En servei | Anys 60 - |
| Estat | En servei |
| Ús | firefighting airplane (en) |
| Operador/s | |
| Propulsor | AI-20 (en) |
| Construïts | 143.[1] |
El Beríev Be-12 Txaika (en rus: Бериев Бе-12 Чайка. Designació OTAN: Mail[2]) és un avió amfibi turbohèlice soviètic dissenyat al principi dels anys 1960 per la corporació i fabricant soviètica Beríev. Fet per a exercir el càrrec de destructor de submarins i de patrulla marítima, no obstant això, hi ha de versions amb les adaptacions necessàries per a ésser avions d'extinció d'incendis.
Disseny i desenvolupament
[modifica]El Beríev Ve-12 fou el predecessor del similar avió Beríev Ve-6 al qual substituí. Les tasques emprades amb el Beríev Be-6 eren, principalment, guerra anti-submarina i de patrulla marítima. I, no obstant què, el Beríev Be-12 fou dissenyat a partir de l'aeronau que es preveia que aquest substituiría, només va heredar del Beríev Be-6 el disseny de les ales i de l'estabilitzador vertical. El Be-12 s'equipava amb motors turbopropulsors d'hèlice, que asseguraven una major velocitat i radi operatiu en comparació al Be-6.[3] El Be-12 emprava també, un tren d'aterratge retràctil, la qual cosa li permetia aterrar en pistes d'aterratge normals, a més a més de també poder aterrar a la superfície aquàtica.
El Beríev Be-12 va realitzar el seu primer vol el dia 18 d'octubre de l'any 1966, des l'aeròdrom de la ciutat de Taganrog, mostrant-se al públic a la celebració del Dia Rus de l'Aviació, a l'aeròdrom de Túixino.[3]
Operadors
[modifica]- Aviació Naval Russa - Rebé els seus de la Unió Soviètica. Es mantenen un total de 9 d'aquestes aeronaus en servei dins la Flota del mar Negre.[4]
- Aviació Naval Soviètica - Rere la seva desintegració, la Unió Soviètica entregà les seves aeronaus a Rússia i Ucraïna
- Força Aèria Egípcia - La Força Aèria Egípcia operà entre 2 i 3 Be-12 al voltant dels anys 70, pilotats per personal soviètic, que realitzaven un seguiment a la 6a Flota Armada dels Estats Units d'Amèrica al Mar Mediterrani.[5]
- Aviació Naval Ucraïna - Rebé els seus avions de la dissolta Unió Soviètica
- Força Aèria Vietnamita - 4 d'aquestes aeronaus exportadas a Vietnam l'any 1981
Especifiacions
[modifica]Característiques generals
[modifica]- Tripulació: 4.
- Longitud: 30 metres.
- Envergadura: 29,8 metres.
- Altura: 7,9 metres.
- Superfície alar: 99 metres
- Pes al buit: 24.000 Kgs
- Planta motriu: 2×Turbohèlice Ivchenko Progress AI-20D.
- Potència: 3 864 kW (5 327 HP; 5 254 CV) cadascun.
Referències
[modifica]
- ↑ «Aeroflight - Beriev Be-12 'Mail'». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2 desembre 2015].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Andreas Parsch y Aleksey V. Martynov. «» (en anglès). Designation-Systems.net, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 Jane's All The World's Aircraft, 1975–1976, p. 488–489. ISBN 0354005219.
- ↑ RIA Novosti news agency - Russian Navy to receive 4 new amphibious planes by 2013
- ↑ Air International Magazine, August 1995, p. 88; example photo, p. 83.