Vés al contingut

Brian Cox (físic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBrian Cox

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Brian Edward Cox Modifica el valor a Wikidata
3 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Oldham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBattersea Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Manchester - Philosophiæ doctor
Hulme grammar school
Institut de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Manchester Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDouble diffraction dissociation at large momentum transfer Modifica el valor a Wikidata (1998 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiRobin Marshall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de partícules, física, interpretació d'instruments de teclat i teclat electrònic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, astrònom, teclista, presentador de televisió, professor d'universitat, músic, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Manchester Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentInstrument de teclat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralTamsin Edwards Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGia Milinovich (2003–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webapolloschildren.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2207118 TMDB.org: 224290
Facebook: ProfessorBrianCox X: ProfBrianCox Mastodon: profbriancox@universeodon.com Instagram: profbriancox TED: brian_cox Musicbrainz: 5c00587c-93b9-4205-a6b7-6f94d079b385 Discogs: 565525 Modifica el valor a Wikidata

Brian Cox (Oldham, 3 de març de 1968)4 OBE FRS és un físic anglès i professor de física de partícules a l'School of Physics and Astronomy de la Universitat de Manchester.[1][2] És més conegut pel públic com a presentador de programes de televisió de divulgació científica, especialment la sèrie Wonders of...[3][4] i per llibres de divulgació científica, com per exemple Why Does E=mc²? i The Quantum Universe. Ha estat autor i coautor de més de 950 publicacions científiques.[5]

Cox ha estat descrit com el successor natural dels programes científics de la BBC tant per David Attenborough com per Patrick Moore.[6][7] Abans de la seva carrera acadèmica, Cox va ser teclista de les bandes britàniques D:Ream i Dare.

Primers anys i educació

[modifica]

Cox va néixer el 3 de març de 1968 a la Royal Oldham Hospital, i va viure a Chadderton (Oldham, Manchester) a partir del 1971.[8][9][10] Els seus pares van treballar al Yorkshire Bank, la seva mare com a caixera i el seu pare com a gerent en la mateixa branca.[11] Ell recorda una infància feliç a Oldham que incloïa activitats com dansa, gimnàstica, spotting d'avions i fins i tot d'autobusos. Va atendre l'escola independent Hulme Grammar School[8][12] a Oldham del 1979 al 1986.[13][14][15] Ha declarat en diverses entrevistes i en un episode de Wonders of the Universe[16] que quan tenia 12 anys, el llibre Cosmos de Carl Sagan li va inspirar a estudiar física.[9] Al The Jonathan Ross Show va dir que havia tret una mala nota a l'examen de matemàtiques de les A-level: "I got a D ... I was really not very good ... I found out you need to practise." (Vaig treure una D... realment no vaig estar gens bé... Vaig descobrir que has de practicar)[17]

Música

[modifica]

Als anys 1980 i principi dels 90, Cox era teclista amb la banda de rock Dare.[18] Dare va treure dos àlbums amb Cox – Out of the Silence el 1988 i Blood from Stone el 1991. Es va unir a D:Ream,[19] un grup que va tenir diversos hits al UK charts, incloent-hi el número u "Things Can Only Get Better",[20] més tard utilitzat com a l'himne del New Labour, tot i que ell no va tocar aquesta pista.

Educació superior

[modifica]

Cox va estudiar física a la Universitat de Manchester durant la seva carrera musical. Va obtindre un Bachelor of Science en física amb el títol de primera classe (first-class honours) i més tard, un Master of Philosophy en física. Després que D:Ream se separessin el 1997, va completar el seu doctorat en física de partícules d'alta energia a la Universitat de Manchester.[21] La seva tesi, Double Diffraction Dissociation at Large Momentum Transfer,[21] va ser supervisada per Robin Marshall[21][22] i basada en una recerca que ell va fer a l'experiment amb el detector de partícules H1, a l'accelerador de partícules HERA[21][23] del laboratori DESY d'Hamburg, Alemanya.[24]

Carrera

[modifica]

Recerca

[modifica]

Cox va ser membre investigador de la Royal Society (Royal Society University Research Fellow), investigador de la Particle Physics and Astronomy Research Council, i és físic de partícules a la Universitat de Manchester.[25] Treballa a l'experiment ATLAS del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC)[26][27] al CERN,[28][29][30][31] proper de Ginebra, Suïssa. Està treballant en el projecte de recerca i desenvolupament de l'experiment FP420 en una col·lobració internacional per millorar l'ATLAS i l'experiment CMS[32][33] instal·lant petits detectors de partícules addicionals a una distància de 420 metres dels punts d'interacció dels experiments principals.[34][35][36][37]

Cox és coautor de diversos llibres de física, entre d'altres Why does E=mc²?[38] i The Quantum Universe, ambdós amb Jeff Forshaw.[39] Ha supervisat o co-supervisat diversos estudiants de doctorat, incloent-hi Tamsin Edwards.[40][41][42][43][44]

Radio i televisió

[modifica]
A Brian Cox
Brian Cox at Science Foo Camp in 2008

Cox ha aparegut en varis programes de radio i televisió de la BBC,[3][45] com per exemple, In Einstein's Shadow,[46] la sèrie BBC Horizon,[47] ("The Six Billion Dollar Experiment", "What on Earth is Wrong with Gravity?", "Do You Know What Time It Is?", and "Can we Make a Star on Earth?") i com a narrador del programa de la BBC Bitesize. Ha presentat la sèrie documental de 5 parts del canal BBC Two Wonders of the Solar System a principis del 2010 i una segona part amb 4 episodis més, Wonders of the Universe, que van començar el 6 de marc del 2011.[48] Wonders of Life, que ell va descriure com "el punt de vista d'un físic en la història natural" es va emetre el 2013.[49] És co-presentador de Space Hoppers i també ha aparegut al programa Dani's House de la CBBC.[50]

Cox també ha presentat la sèrie de la BBC Science Britannica en la que explora la contribució de científics britànics dels últims 350 anys, així com la relació entre la ciència i la percepció pública.[51]

La cadena BBC Two va encarregar a Cox la presentació de Stargazing Live, un programa d'astronomia en directe el gener del 2011 – co-presentat pel físic-comediant Dara Ó Briain i el presentador Jonathan Ross[52] – amb relació a esdeveniments de tot el Regne Unit. El gener del 2012 i 2013 es va repetir el programa amb la participació de diversos convidats.[53]

Des del novembre de 2009 Cox ha co-presentat a la BBC Radio 4 el programa magazín d'humor científic, The Infinite Monkey Cage amb el comediant Robin Ince.[54] Alguns dels convidats han estat comediants com Tim Minchin, Alexei Sayle, Dara Ó Briain, i científics com Alice Roberts del show de la BBC The Incredible Human Journey, i l'astrofísic Neil deGrasse Tyson.[55] És un col·laborador regular del programa de radio de la BBC 6 Music Breakfast Show amb Shaun Keaveny, on presenta un tema setmanalment.

Cox també ha donat algunes xerrades TED sobre el Gran Col·lisionador d'Hadrons i la física de partícules.[56][57] El 2009 la revista estatunidenca People el va incloure al grup d'homes vius més sexy del món.[58]

Cox va donar una conferència en el memorial del 2010 de Huw Wheldon de la Royal Television Society sobre "Science, a Challenge to TV Orthodoxy" (Ciència, un desafiament per a l'ortodòxia de la televisió), en la que examinava problemes en la cobertura mediàtica de la ciència i en notícies sobre ciència. Es va emetre a la cadena BBC Two. El 4 de març, una xerrada titulada "Frankenstein's Science" (la Ciència de Frankenstein) al National Theatre comptava amb la presència de Cox debatent amb el biògraf Richard Holmes sobre l'exploració que va fer Mary Shelley sobre el desig de la humanitat de donar vida a un objecte inanimat i si aquest concepte és possible, tant en el segle xix com avui.[59]

El 6 de març del 2011, Cox va aparèixer com a convidat a l'episodi 700 del programa The Sky at Night de Patrick Moore. Va dir que és un fan de tota la vida del programa, i que el va inspirar a esdevenir físic. El 10 de març del 2011, va donar la conferència del 9è memorial de Douglas Adams.

Cox va ser l'assessor científic de la pel·lícula de ciència-ficció Sunshine. En l'edició en DVD, es pot trobar un comentari auditiu on Cox comenta l'exactitud científica representada a la pel·lícula.

El 14 de novembre del 2013, la BBC Two va emetre The Science of Doctor Who per celebrar el 50è aniversari de Doctor Who, en el que Cox aborda els misteris dels viatges en el temps. Es va gravar al Royal Institution Faraday Lecture Theatre. Seguidament la BBC va emetre Human Universe i Forces of Nature també presentats per Cox.

Sent un fan dels Monty Python, Cox va aparèixer a l'escenari, el juliol del 2014, a l'última nit del show de 10 dies Monty Python Live (Mostly). També apareix en el documental Monty Python: The Meaning of Live.[60]

L'any 2017, Cox va aparèixer en el programa de televisió infantil Postman Pat, posant veu al Professor Ryan Farrow, expert sobre l'espai.[61]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Notes
2005–09 Horizon Ell mateix/Presentador Episodis:
  • Einstein's Equation of Life and Death (2005)
  • Einstein's Unfinished Symphony (2005)
  • The Six Billion Dollar Experiment (2007)
  • What on Earth is Wrong with Gravity (2008)
  • Do You Know What Time It Is (2008)
  • Can we Make a Star on Earth (2009)
2008 The Big Bang Machine Presentador
2010 Wonders of the Solar System Presentador
Dani's House Ell mateix
Would I Lie to You? Panelista
2011–12 QI Panelista Episodis:
2011–present Stargazing Live Co-Presentador Totes 6 series
2011 Wonders of the Universe Presentador
A Night with the Stars Presentador
The One Show Convidat
The Sky at Night Convidat en l'edició 700
The Graham Norton Show Convidat Series 8, Episode 16
The Horizon Guide: Moon Presentador
2012 The Jonathan Ross Show Convidat
Doctor Who Ell mateix "The Power of Three"
2013 Wonders of Life Presentador
Science Britannica Presentador Setembre 2013. BBC Two
Conan Convidat Episode 437
The Science of Doctor Who Presentador BBC Two
In Search of Science Presentador Episodis:
  • Method and Madness
  • Frankenstein's Monster
  • Money
2014 Monty Python Live Ell mateix
Human Universe Presentador BBC Two
Space, Time & Videotape[62] Presentador BBC Four
2016 Forces of Nature Presentador BBC One
The Entire Universe Presentador BBC Two
2017 Life of a Universe[63] Presentador ABC
2017 Postman Pat Professor Ryan Farrow CBeebies
2017 The 21st Century Race for Space Presentador BBC TWO
2019 The Planets Presentador BBC TWO

Discografia

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Premis i distincions

[modifica]

Cox ha rebut diversos premis pels seus esforços en la divulgació de la ciència. El 2002 va ser escollit membre internacional de The Explorers Club i el 2006 va rebre el premi Lord Kelvin de la British Association. Va ocupar una prestigiosa plaça de membre investigador de la Royal Society University Research Fellowship del 2006 al 2013.[66] És un orador i conferenciant habitual, va donar la xerrada inicial al Festival de Ciència d'Austràlia el 2006, i el 2010 va guanyar el Premi i Medalla Kelvin de l'Institut de Física per la seva feina en comunicar l'atractiu i l'entusiasme de la física al públic.[67] Va ser anomenat Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic (OBE) en el Queen's Birthday Honours del 2010 pels seus serveis a la ciència.[68][69] El 15 de març de 2011, va guanyar El Millor Presentador i El Millor programa de Ciència/Història Natural de la Royal Television Society per Wonders of the Universe. El 25 de març del 2011, va guanyar dos premis als Broadcasting Press Guild Awards com a 'Best Performer' en un rol de no actor, mentre Wonders of the Solar System va ser anomenat millor sèrie documental del 2010.[70][71]

El juliol del 2012, Cox va ser guardonat com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Huddersfield.[72] En el mateix any, va ser guardonat amb la President's Medal de l'Institute of Physics per Sir Patrick Stewart, on va donar un discurs sobre el valor de l'educació en la ciència i la necessitat d'invertir més en futures generacions de científics.[73] El 5 d'octubre de 2012, Cox va ser guardonat amb un Doctor Honoris Causa per la Open University per "la seva contribució excepcional a l'educació i la cultura."[74] També el 2012, va ser guardonat amb el Premi Michael Faraday de la Royal Society "pel seu excel·lent treball en comunicació científica."[75] Va ser escollit Fellow of the Royal Society (FRS) el 2016.[66]

Visió política

[modifica]

Cox ha expressat les seves preocupacions sobre el Brexit dient que creu que és "debilitar la nostra interacció amb els nostres països veïns" i que "no pot ser la trajectòria correcta."[76] El 23 de juny del 2018, en el marc de la manifestació de People's Vote que hi va haver a Londres pel segon aniversari del Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea, Cox va piular que "si [un vot popular] es fes amb els termes de marxar coneguts i l'opció de marxar fos majoritària, hi donaria suport com una decisió informada. Aquest és el meu argument per fer-ne un [vot popular]. "[77]

El març de 2019, Cox va piular que havia signat la petició al Govern i Parlament del Regne Unit de 'Revocar l'Article 50 i romandre a la Unió Europea'[78]

Vida personal

[modifica]

El 2003, Cox es va casar amb la presentadora científica americana Gia Milinovich a Duluth, Minnesota. Tenen un fill que va néixer el 2009, i Milinovich té un fill d'una relació prèvia. La família viu actualment a Battersea.[79]

Cox ha rebutjat l'etiqueta d'ateu, tot i que ha dit que no té "fe personal."[80] El 2009, va contribuir al llibre de caritat The Atheist's Guide to Christmas.[81] És un humanista, i és un simpatitzant distingit de Humanists UK.[82] El juny del 2019, Cox va explicar que no pot estar segur que Déu no existeixi i que la ciència no pot respondre totes les preguntes.[83]

Cox és un fan de Oldham Athletic i té un season ticket del club.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cox, Brian E. – Profile – INSPIRE-HEP». Arxivat de l'original el 2018-10-23. [Consulta: 16 setembre 2019].
  2. ↑ «Prof Brian Cox – personal details». Arxivat de l'original el 30 octubre 2015. [Consulta: 30 desembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Professor Brian Cox a Internet Movie Database (anglès)
  4. ↑ «'Brian Cox effect' leads to surge in demand for physics». The Daily Telegraph, 30-01-2013 [Consulta: 30 gener 2013].
  5. ↑ «Prof Brian Cox – publications». University of Manchester. Arxivat de l'original el 13 setembre 2016. [Consulta: 18 agost 2016].
  6. ↑ «Sir David Attenborough says he would like to pass on the baton to Professor Brian Cox». The Daily Telegraph, 30-01-2013 [Consulta: 30 gener 2013].
  7. ↑ «Brian Cox? He's no astronomer! Patrick Moore turns his telescope on the young pretender – and concedes he's really rather good (for an ex-rock star)». Daily Mail, 24-01-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 COX, Prof. Brian Edward (online Oxford University Press) Who's Who [Oxford], 2016. U261949.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Smith, David «Putting the fizz into physics». The Observer [Londres], 14-09-2008 [Consulta: 14 setembre 2008].
  10. ↑ Human Universe – 4. A Place in Space and Time
  11. ↑ «The Times Saturday September 12th 2015 Weekend section». .
  12. ↑ «Oldham Hulme Grammar Alumni». Oldham Hulme Grammar School. Arxivat de l'original el 19 desembre 2013.
  13. ↑ «Congratulations to Professor Brian Cox OBE». Oldham Hulme Grammar School website, 17-06-2010. Arxivat de l'original el 8 març 2011. [Consulta: 3 març 2011].
  14. ↑ «Alumni». Oldham Hulme Grammar School website. Oldham Hulme Grammar School. Arxivat de l'original el 7 juliol 2013. [Consulta: 23 maig 2013].
  15. ↑ «Brian Cox: Science is not 'dominated by old men'». BBC News, 02-02-2011 [Consulta: 3 març 2011].
  16. ↑ «BBC Two Programmes – Wonders of the Universe». Arxivat de l'original el 2 abril 2011. [Consulta: 29 març 2011].
  17. ↑ «Jonathan Ross welcomes Matt Smith to his Friday night show». BBC, 26-03-2010 [Consulta: 4 octubre 2012].
  18. ↑ ; Costello, Miles «A Life in the Day: Dr Brian Cox». The Times [Londres], 24-02-2008 [Consulta: 6 gener 2011].
  19. ↑ Caspar Llewellyn Smith «Brian Cox: The man with the stars in his eyes». The Observer [Londres], 04-04-2010 [Consulta: 6 desembre 2010].
  20. ↑ UK top 40 hit database, EveryHit.co.uk (search result for D:Ream), done 6 September 2008
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Cox, Brian Edward. Double diffraction dissociation at large momentum transfer (tesi). University of Manchester, 1998. Plantilla:EThOS. OCLC 644443338. 
  22. ↑ Marshall, Prof. Robin (online Oxford University Press) Who's Who, 2015. U26756.
  23. ↑ Cox, B. A review of forward proton tagging at 420m at the LHC, and relevant results from the Tevatron and HERA. 753, 2005, p. 103–111. DOI 10.1063/1.1896693. 
  24. ↑ Professor Brian Cox 8 Arxivat 2013-01-23 a Wayback Machine.
  25. ↑ «The Inventory: Brian Cox». Financial Times [Consulta: 21 agost 2019].
  26. ↑ Cox, B.; Forshaw, J.; Lee, J.; Monk, J.; Pilaftsis, A. «Observing a light CP-violating Higgs boson in diffraction». Physical Review D, 68, 7, 2003. arXiv: hep-ph/0303206. Bibcode: 2003PhRvD..68g5004C. DOI: 10.1103/PhysRevD.68.075004.
  27. ↑ Cox, B.; Forshaw, J.; Heinemann, B. «Double diffractive higgs and di-photon production at the Tevatron and LHC». Physics Letters B, 540, 3–4, 2002, pàg. 263–268. arXiv: hep-ph/0110173. Bibcode: 2002PhLB..540..263C. DOI: 10.1016/S0370-2693(02)02144-5.
  28. ↑ «Brian Cox a TED».
  29. ↑ Brian Cox. «Brian Cox: CERN's supercollider – TED Talk». ted.com.
  30. ↑ Brian Cox. «Brian Cox: What went wrong at the LHC – TED Talk». ted.com.
  31. ↑ Brian Cox. «Brian Cox: Why we need the explorers – TED Talk». ted.com.
  32. ↑ Chatrchyan, S.; Khachatryan, V.; Sirunyan, A. M.; Tumasyan, A.; Adam, W.; Aguilo, E.; Bergauer, T.; Dragicevic, M.; Erö, J. «Observation of a new boson at a mass of 125 GeV with the CMS experiment at the LHC». Physics Letters B, 716, 2012, pàg. 30. arXiv: 1207.7235. Bibcode: 2012PhLB..716...30C. DOI: 10.1016/j.physletb.2012.08.021.
  33. ↑ Butterworth, J. M.; Cox, B. E.; Forshaw, J. R. «WW scattering at the CERN LHC». Physical Review D, 65, 9, 2002. arXiv: hep-ph/0201098. Bibcode: 2002PhRvD..65i6014B. DOI: 10.1103/PhysRevD.65.096014.
  34. ↑ FP420 R&D Project, FP420 Arxivat 2009-07-27 a Wayback Machine., 16 October 2007. Retrieved 5 April 2011
  35. ↑ «Brian Cox a Scopus».
  36. ↑ «arXiv.org Search». arxiv.org.
  37. ↑ «brian cox – Search Results – INSPIRE-HEP». inspirebeta.net. Arxivat de l'original el 22 febrer 2013.
  38. ↑ Cox, Brian; Forshaw, Jeff. Da Capo Press. Why Does E=mc²? : (And Why Should We Care?), 2010. ISBN 978-0-306-81876-9. 
  39. ↑ Cox, Brian; Forshaw, Jeff. Allen Lane. The Quantum Universe : everything that can happen does happens, 2011. ISBN 978-1-84614-432-5. 
  40. ↑ Jones, Graham. Measurement of dijet production at √s = 7 TeV with the ATLAS detector (Tesi). University of Manchester, 2011.  Arxivat 2016-11-25 a Wayback Machine.
  41. ↑ Monk, James William. Study of central exclusive production (Tesi). University of Manchester, 2006. 
  42. ↑ Nasteva, Irina Naskova. Exclusive Higgs production and decay to WW(*) at the LHC and semiconductor tracker studies for the ATLAS detector (Tesi). University of Manchester, 2006 [Consulta: 18 gener 2015].  Arxivat 2017-12-11 a Wayback Machine.
  43. ↑ Osorio Oliveros, Andres Felipe. WW scattering studies for a future linear collider (Tesi). University of Manchester, 2006 [Consulta: 16 setembre 2019].  Arxivat 2016-01-17 a Wayback Machine.
  44. ↑ Pilkington, Andrew Denis. Central exclusive production in TeV energies (Tesi). University of Manchester, 2006 [Consulta: 16 setembre 2019].  Arxivat 2017-12-11 a Wayback Machine.
  45. ↑ «Prof Brian Cox». UKTV.
  46. ↑ «In Einstein's shadow». BBC, 1-2005 [Consulta: 6 setembre 2008].
  47. ↑ «Professor Brian Cox». Sue Rider Management. Arxivat de l'original el 3 febrer 2018. [Consulta: 6 setembre 2008].
  48. ↑ «Wonders of the Solar System». BBC. [Consulta: 4 abril 2010].
  49. ↑ «Brian Cox answers your questions about life, the universe and everything». The Guardian [Londres], 24-03-2011.
  50. ↑ «Space Hoppers». BBC. [Consulta: 4 abril 2010].
  51. ↑ «Science Britannica». BBC. [Consulta: 6 agost 2014].
  52. ↑ Neilan, Catherine «Ross returns to BBC for Stargazing series». Broadcast, 25-11-2010 [Consulta: 25 novembre 2010].
  53. ↑ «Speech by Saul Nassé, Controller of Learning». BBC, 27-09-2010 [Consulta: 6 desembre 2010].
  54. ↑ Bowbrick, Steve. «Live chat: science fiction vs science fact». BBC Radio 4, 28-06-2010. [Consulta: 6 juliol 2010].
  55. ↑ «The Infinite Monkey Cage Christmas Special, The Infinite Monkey Cage – BBC Radio 4». [Consulta: 2 novembre 2017].
  56. ↑ «Brian Cox». TED. [Consulta: 6 gener 2011].
  57. ↑ «Brian Cox: CERN's supercollider». TED, 01-03-2008. [Consulta: 7 juliol 2014].
  58. ↑ Perkins, Ceri. «ATLAS physicist voted sexiest in the world». ATLAS eNews, 01-02-2009. Arxivat de l'original el 23 juliol 2011. [Consulta: 7 juliol 2014].
  59. ↑ «Brian Cox To Reveal Frankenstein Science». westendtheatre.com, 23-11-2010. [Consulta: 27 gener 2018].
  60. ↑ Harvey, Dennis. Film Review: ‘Monty Python: The Meaning of Live’. Variety 2 May 2015
  61. ↑ Ling, Thomas (2017-03-29). «Brian Cox just inspired a new generation of physicists with an appearance on Postman Pat». Radio Times. Consulta: 2019-02-24. 
  62. ↑ «Brian Cox: Space, Time & Videotape». BBC Four, 09-11-2014.
  63. ↑ «Life of a Universe». Australian Broadcasting Corporation.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 «Brian Cox Discography at Discogs». discogs, 03-03-1968. [Consulta: 31 desembre 2011].
  65. ↑ 1968–, Cox, Brian,. Universal : a guide to the cosmos. ISBN 9781846144363. OCLC 965118761. 
  66. ↑ 66,0 66,1 Anon. «Professor Brian Cox OBE FRS». Londres: Royal Society, 2016. Arxivat de l'original el 29 abril 2016. One or more of the preceding sentences incorporates text from the royalsociety.org website where “All text published under the heading 'Biography' on Fellow profile pages is available under Creative Commons Attribution 4.0 International License”. --«Royal Society Terms, conditions and policies». Arxivat de l'original el 25 setembre 2015. [Consulta: 9 març 2016].
  67. ↑ «2010 Kelvin medal and prize». Institute of Physics, 2014. Arxivat de l'original el 29 de febrer 2012. [Consulta: 7 juliol 2014].
  68. ↑ «Professor Brian 'chuffed' with OBE». The Sun [Londres], 12-06-2010.
  69. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 59446. p. 9. 2010-06-12.
  70. ↑ Cox, Brian; Cohen, Andrew. Wonders of the Solar System. Londres: Collins, 2010. ISBN 978-0-00-738690-1. 
  71. ↑ Cox, Brian; Cohen, Andrew. Wonders of the Universe. Nova York: Harper Design, 2011. ISBN 978-0-06-211054-1. 
  72. ↑ «Brian Cox receives degree from Sir Patrick Stewart». BBC [Consulta: 12 novembre 2012].
  73. ↑ «IOP Awards 2012: Professor Brian Cox delivers a key note speech».
  74. ↑ «Conferment of Honorary Degrees and Presentation of Graduates». The Open University, 2012. Arxivat de l'original el 21 febrer 2014. [Consulta: 7 juliol 2014].
  75. ↑ «The Royal Society Michael Faraday Prize». Royal Society. [Consulta: 17 octubre 2012].
  76. ↑ «UK needs a visionary leader, says Professor Brian Cox». The Irish News, 04-05-2017 [Consulta: 25 juny 2018].
  77. ↑ «'At least 100,000' march for vote on final Brexit deal». Sky News, 23-06-2018 [Consulta: 25 juny 2018].
  78. ↑ Cox, Brian. «I’ve signed this petition to revoke A50 and deal with the consequences afterwards – referendum, election, whatever. I have no idea whether these things do any good but after May’s astonishingly irresponsible speech this evening I’ll give anything a go.» (en anglès), 20-03-2019. [Consulta: 10 juny 2019].
  79. ↑ Falk, Ben. The Wonder of Brian Cox – The Unauthorised Biography of the Man Who Brought Science to the Nation. John Blake Publishing Ltd, 2012. ISBN 978-1-84358-953-2. 
  80. ↑ «Professor Brian Cox condemns 'toxic' rows between science and religion», 09-09-2016. [Consulta: 12 setembre 2016].
  81. ↑ «Authors read their contributions to Ariane Sherine's book». The Guardian [Londres], 02-12-2009.
  82. ↑ «Professor Brian Cox OBE». British Humanist Association. Arxivat de l'original el 16 maig 2011. [Consulta: 31 març 2011].
  83. ↑ «BBC Radio 5 live – In Short, Professor Brian Cox: 'I can't be sure there is no God'» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brian Cox
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Brian_Cox_(físic)&oldid=33996668»