Bruno Nettl

Bruno Nettl

Biografia
Naixement	14 març 1930 Praga (Txèquia)
Mort	15 gener 2020 (89 anys) Champaign (Illinois)
Formació	Universitat de Michigan Universitat d'Indiana
Activitat
Camp de treball	Etnomusicologia i musicologia
Ocupació	musicòleg, professor d'universitat, etnomusicòleg, etnòleg, antropòleg
Ocupador	Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1964–)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Família
Pare	Paul Nettl
Premis
(1993)  Premi Fumio Koizumi d'etnomusicologia

Bruno Nettl (Praga, 14 de març de 1930 - Champaign, 15 de gener de 2020) va ser un etnomusicòleg estatunidenc d'origen bohemi, fill del musicòleg Paul Nettl.

Trajectòria

L'any 1939 es va traslladar des de la seva Txecoslovàquia natal als Estats Units, i allà estudià a la Universitat d'Indiana Bloomington, a la Universitat de Michigan, i amb el seu pare W. Apel, i s'especialitzà en musicologia. El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic. Ha exercit la docència en diferents universitats, com ara a la Universitat de Detroit (1953-64), a la Universitat de Kiel a Alemanya (1956-58) i com a professor i catedràtic del departament de musicologia a la Universitat d'Illinois des del 1964, on darrerament és professor emèrit de música i antropologia. Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Society for Ethnomusicology, i ha estat editor de la publicació d'aquesta societat, Ethnomusicology, i també de Yearbook for Traditional Music. Ha escrit àmpliament sobre la música indígena de l'Amèrica del Nord, sobre la música de l'Orient Mitjà i també sobre la música popular europea i americana.

Reconeixements

El 1993 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Chicago i el 1996 per la Universitat d'Illinois. Més endavant, l'any 2000, també pel Carleton College (2000).

Premi Bruno Nettl

Des de l'any 2012 la Society for Ethnomusicology atorga un premi amb el nom de "Bruno Nettl Prize", el qual busca reconèixer una publicació destacada que contribueixi o tracti treballs en el camp de l'etnomusicologia.

Publicacions

Moltes de les seves publicacions han esdevingut referències per a l'estudi de l'etnomusicologia, i entre els llibres més coneguts es troben Music in Primitive Culture (1956), Reference Materials in Ethnomusicology (1961), Theory and Method in Ethnomusicology (1964), The Study of Ethnomusicology (1983), Música folk y tradicional de los continentes occidentales (1985), Blackfoot Musical Thought: Comparative Perspectives (1989), Comparative Musicology and Anthropology of Music: Essays on the History of Ethnomusicology (1991), The Radif of Persian Music (rev. ed., 1992) i Heartland Excursions: Ethnomusicological Perspectives on Schools of Music (1994). A més, ha estat l'editor de En el transcurso de la interpretación, de Melinda Russell, amb traducció de Bárbara Zitman (2004).