Càncer d'esòfag
 Imatge endoscòpica d'un càncer d'esòfag.  | |
| Tipus | neoplàsia d'esòfag, malaltia de l'esòfag, càncer gastrointestinal i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | oncologia, cirurgia general i digestiva i gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
| Exàmens | endoscòpia, tomografia computada, tomografia per emissió de positrons i biòpsia |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Localització | esòfag |
| Associació genètica | ADH1B (en)  , CSNK1A1 (en) , SEMA5B (en) , PLCE1 (en) , PDE4D, ACAD10 (en) i RUNX1 |
| Classificació | |
| CIM-11 | 2B70 |
| CIM-10 | C15.3, C15.5 i C15.4 |
| CIM-9 | 150.4, 150.3, 150.2, 150.5 i 150.8 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 133239 |
| DiseasesDB | 9150 |
| MedlinePlus | 000283 |
| eMedicine | 277930 i 368206 |
| UMLS CUI | C0014859, C0153413, C0153414, C0153415, C0153416 i C0496775 |
| DOID | DOID:5041 |
El càncer d'èsòfag té diversos subtipus bàsicament adenocarcinoma (aprox. 50-80% de tots els càncers d'esòfag) i càncer cel·lular esquamós. El càncer esquamós sorgeix de les cèl·lules de la part superior de l'esòfag. L'Adenocarcinoma sorgeix de les cèl·lules glandulars que estan presents en la unió de l'esòfag i l'estómac.[1] Els tumors esofàgics normalment porten a la disfàgia (dificultat d'empassar), dolor i altres símptomes, i es diagnostiquen amb una biòpsia. Els tumors petits i localitzats es tracten amb cirurgia en un intent de guarir. Els tumors grossos acostumen a no ser operables i es tracten amb cures pal·liatives; el seu creixement pot ser retardat amb quimioteràpia, radioteràpia o una combinació d'ambdues. En alguns casos aquestes actuacions poden fer que els grans tumors ja siguin operables. La prognosi depèn de l'extensió de la malaltia i d'altres problemes mèdics, però és bastant pobra.[2] A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys per a homes al voltant del 19% i per a dones al voltant del 30%.[3] A Catalunya, les taxes de mortalitat (x 100.000 hab.; i en % sobre el total de càncers per sexe; estandarditzades segons sexe, 2018) són: 0,89 dones; 6,13 homes; 3,30 total; 0,79% en dones; 2,60% en homes.[4]
Entre els nombrosos factors hi ha el tenir esòfag de Barrett, l'herència, l'edat major de 60 anys i l'associació de tabaquisme amb ingestió d begudes alcohòliques. A Girona, la incidència percentual sobre el total de càncers és del 1,2%.[5]
L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,25% de les defuncions per càncer d'esòfag als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 62,89% es produïren en individus de 65 anys o més.[6]
Classificació
[modifica]Són típicament carcinomes que sorgeixen de l'epiteli, o línia de superfície de l'esòfag.
Referències
[modifica]- ↑ Esophageal cancer at Mount Sinai Hospital
- ↑ Enzinger PC, Mayer RJ «Esophageal cancer». N. Engl. J. Med., 349, 23, 2003, pàg. 2241–52. DOI: 10.1056/NEJMra035010. PMID: 14657432.
- ↑ «Resultats dels Registres de Tumors Hospitalaris de l'Institut Català d'Oncologia en aliança amb l’Institut Català de la Salut 2013-2017». [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ «Mortalitat». Departament de Salut. [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ «El càncer a Girona 2010-12. Projeccions de la incidència 2017.». [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «USA CAUSES OF DEATH BY AGE AND GENDER» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 27 febrer 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- NCI Web sobre el càncer d'esòfag Arxivat 2002-12-30 a Wayback Machine.
- MedlinePlus: Càncer d'esòfag
- Esophageal Cancer Arxivat 2009-07-12 a Wayback Machine. From Cancer Management: Càncer d'esòfag aproximació multidisciplinària Arxivat 2009-05-15 a Wayback Machine.
- Aprengui més sobre el Càncer d'esòfag Arxivat 2016-05-19 at the Portuguese Web Archive