Vés al contingut

Can Clota

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Clota
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEsplugues de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLaureà Miró Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 35″ N, 2° 05′ 40″ E / 41.37635°N,2.09432°E / 41.37635; 2.09432
Bé cultural d'interès local
Data29 juliol 1985
Id. IPAC18890 Modifica el valor a Wikidata

Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent del mateix nom a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

[modifica]

L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble. Posteriorment se succeïren els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), i Francesc Armigant (1734), que va vendre la finca a Jaume Clota,[1] natural de Sant Feliu de Pallerols.[2]

El 1744, el seu fill Francesc de Clota i de Teixidor, comerciant,[3] fou nomenat cavaller[2] pel rei Felip V,[4] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine,[5] que es troba a la llinda del portal d'entrada.[1] El 1746 va adquirir a Francesc Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena, baró de l'Albi i de Folgons,[6] i la seva esposa Hipòlita de Casteràs,[7] la senyoria jurisdiccional del terme d'Altet i Lluçà per 11.000 lliures.[8]

La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí,[9] fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,[2] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,[10] i la propietat passà a l'hereu Francesc Maria de Jalpí i de Clota (1758-1821).[11] El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa[12] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià,[13] i els seus descendents encara mantenen la propietat de Can Clota.[14]

Descripció

[modifica]
Angle nord-oest de la masia, amb la torre central
Bassa

Consta de planta baixa, dos pisos i una torre-mirador, de planta quadrada, voltada de finestrals antigament coberts.[1] La torre, que domina el conjunt, té probablement fonaments del segle xiv,[15] i juntament amb les arcades de mig punt que volten la bassa són la part més visible des de la carretera.[1]

A l'est hi ha situada la capella pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Clota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 Morales Roca, 2002, p. 571.
  3. «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
  5. «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
  6. «Francisco Galseran de ARDENA». geneanet. pierfit.
  7. «Hippolyte Marie Francoise de CASTERAS de CASTERAS SOURNIA». geneanet. pierfit.
  8. AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/13, f. 66-72, 12-05-1746.
  9. «Francesca de Clota i Anglí». geneanet. Josep Lladó.
  10. «Fèlix March de Jalpi-Tragó i de Berenguer». geneanet. Josep Lladó.
  11. «Francesc Maria de Jalpí i de Clota». geneanet. Josep Lladó.
  12. «Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa». geneanet. Josep Lladó.
  13. «Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà». geneanet. Josep Lladó.
  14. «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  15. Camps i Arboix, 1965.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.