Vés al contingut

Confederació Hidrogràfica del Tajo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConfederació Hidrogràfica del Tajo
Dades
TipusConfederació Hidrogràfica Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballconca hidrogràfica del Tajo Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuMinisteri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchtajo.es Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Confederació Hidrogràfica del Tajo és un organisme de conca intercomunitària, creat mitjançant Reial decret el 5 de març de 1926 per a gestionar les aigües de la seva demarcació hidrogràfica, la part espanyola de la conca del Tajo.[1] La Llei d'aigües la defineix com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i diferent del Estat, adscrit a efectes administratius al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient com a organisme autònom amb plena autonomia funcional.[2]

Mapa físic de la conca del Tajo
Seu de la CHT a Madrid

Exerceix un important paper en el seu demarcació hidrogràfica, atès que, entre altres funcions, s'encarrega de la planificació hidrològica, la gestió de recursos i aprofitaments, la protecció del domini públic hidràulic, les concessions de drets d'ús privatiu de l'aigua, el control de qualitat de l'aigua, el projecte i execució de noves infraestructures hidràuliques, els programes de seguretat de preses, bancs de dades…[3]

Evolució històrica de l'organisme

[modifica]

Espanya ha estat el país pioner en l'estudi i tractament dels problemes hidrològics i hidràulics amb un estudi territorial basat en les conques hidrogràfiques, gestat ja a mitjan segle xix amb la finalitat d'aprofitar de forma racional els escassos i irregulars recursos hídrics espanyols. En 1861 comencen els estudis per a la creació d'organismes que, basats en les conques naturals dels rius, gestionessin els recursos existents, fruit d'aquests va ser la creació de les divisions hidràuliques el 1865 i la promulgació de la primera Llei d'Aigües de 1866.

El Reial decret de 5 de març de 1926, va crear les Confederacions Hidrogràfiques, el Decret establia les bases, la definició de les funcions, facultats i organització de les Confederacions, amb vista a la realització de les obres hidràuliques necessàries i de les quals Espanya, en gran manera mancava; aquest mateix any es crearien les dues primeres, sota el nom de Confederacions Hidrogràfiques Sindicals, una a l'Ebre i una altra al Segura, es va mantenir la figura anterior de les Divisions Hidràuliques, fins i tot en aquelles en les quals ja existien o van anar apareixent les diferents Confederacions, amb l'encàrrec de regular els assumptes jurídics, concessionals i administratius de les conques, mentre que les Confederacions assumien les labors d'execució d'infraestructures, ben pròpies de l'Estat o bé en suport a municipis, diputacions o comunitats de regants.

El desenvolupament de la Constitució Espanyola de 1978, que va establir els principis de descentralització, desconcentració i coordinació per a l'Administració Pública, es va crear mitjançant la Llei d'Aigües de 1985 els nous organismes de conca, que mantenint l'anterior nom, van integrar les Comissaries d'Aigües l'1 de gener de 1986.

Distribució territorial

[modifica]
Províncies incloses en la Confederació hidrogràfica del Tajo.

L'àmbit territorial de la conca del Tajo, 55.645 km² en la zona espanyola, s'estén per cinc comunitats autònomes, totalitzant dotze províncies, així mateix s'assenten quatre capitals de província dins de la conca, Madrid, Toledo, Guadalajara i Càceres.

Autonomies Participació en la conca % Respecte a autonomies
Extensió
 km²
% Habitants % Extensió Població
Castella - la Manxa Castella - la Manxa 26.699 48 587.184 9,6 33,7 34,4
Extremadura Extremadura 16.738 30,1 383.461 6,3 40,2 36,5
Madrid Comunitat de Madrid 7.983 14,4 5.030.958 82,5 99,8 100
Castella i Lleó Castella i Lleó 3.987 7,2 96.320 1,6 4,2 4,1
Aragó Aragó 238 0,4 1.190 0,0 0,5 0,1
Total 55.645 100 6.099.113 100

Infraestructura hidràulica

[modifica]

El Pla Nacional d'Obres Hidràuliques de 1902, elaborat pel Cos d'Enginyers, incloïa les obres necessàries per al reg de 181.850 hectàrees, en la conca del Tajo.[4]

En 1933, any en què es redacta un nou Pla, pràcticament no s'havia realitzat cap obra programada anteriorment, tan sols els embassaments de el Burguillo i el Charco del Cura, amb una finalitat eminentment hidroelèctrica, aconseguien una regulació del riu Alberche i podien permetre el regadiu en la zona de Talavera de la Reina. Aquest nou Pla incloïa les obres no realitzades anteriorment reduint a 110.000 ha, la superfície irrigable, limitació imposada pel projectat transvasament a la zona del Llevant dels recursos que el Pla suposava sobrants en la conca; a partir de llavors s'inicia la planificació dels possibles aprofitaments, interromputs per la Guerra Civil Espanyola de 1936, que van començar a tenir el seu desenvolupament a partir de 1940.

Esdeveniments

[modifica]

Taula amb episodis de sequera meteorològica ocorreguts en la demarcació del Tajo, fins al final del segle xix.[5]

Any Esdeveniment
Prehistòria Segons Diodor de Sicília, una sequera va despoblar la Península Ibèrica en temps prehistòrics.
224 aC Sequera al centre de la Península Ibèrica, de 26 anys de durada, produint ruïna general.
680 Gran sequera, despoblament del centre d'Espanya
707 a 709 Gran sequera, fam i malalties a tot Espanya, amb mortaldat de la meitat de la població.
846-877 Sequera de trenta-un anys, arribant al seu màxim l'any 873, en el qual es van assecar les fonts, van fallar les collites de cereals, es van perdre les vinyes i arbres fruiters i va morir el bestiar per falta d'abeuradors. En el 800 es van gelar el Mediterrani i l'Adriàtic.
899 Es repeteix la sequera encara que no amb tanta gravetat com l'anterior.
982 Sequera general a tot Espanya, no es va poder sembrar.
1172 Grans freds, es gela completament el Tajo.
1243 Sequera a Europa i fam tan extrema que va produir gran mortaldat i casos de canibalisme.
1257 Gran sequera a Castella, durant l'hivern del 57 al 58.
1302 Gran sequera, fam i mortaldat a Castella.
1333 Sequera, fam i mortaldat a Castella i Galícia.
1355 Any dels més secs; sense grans danys.
1473 Hivern molt sec.
1503 Sequera i fam a Castella.
1506 Sequera, fam i pesta a tot Espanya. Any conegut com el de la fam. Es van assecar moltes fonts i rius. Va caldre portar blat de Sicília i Rússia.
1513 Sequera i carestia a Castella fins a la sega. Després grans xàfecs.
1539 Sequera a Castella.
1577 Gran sequera a tota Castella.
1630 Sequera i fam a Castella.
1639-1640 Sequeres a totes dues Castelles i generals a Europa, baixant molts rius i assecant-se moltes fonts, que van acabar amb grans freds.
1650 Sequera de trenta anys a Castella, fins a 1680, amb plagues de llagosta.
1699 Forta sequera a Castella. El Concejo de Guadalajara pren mesures extraordinàries d'apilament de cereal en sitges públiques en l'anomenat "Any de la fam".
1703 Sequera a Castella.
1723 Sequera a Castella.
1724 Gran sequera a Castella i al juny inundacions a Segòvia.
1738 Va començar un any molt sec a Andalusia i Castella, acabant tan fred que es van gelar diversos rius a Castella.
1749 Sequera a tot Espanya.
1750 Continuació de la sequera.
1752 Continua la sequera a Castella.
1764 Sequera i fam a Castella.
1767 Sequera i fred intens a Castella i pluges torrencials al final.
1789 Sequera a Castella i Múrcia.
1796 Pertinaç sequera a Castella, Aragó i Múrcia.
1803 Any molt sec.
1827 Any molt sec.
1878 Extremadament sec a Castella, Extremadura i Andalusia.

Grans avingudes

[modifica]

Els rius de la demarcació del Tajo han generat, abans de la seva regulació, avingudes que moltes vegades s'han traduït en grans inundacions, provocant grans danys, arribant a produir perdudes personals i materials. Les zones amb major nombre d'inundacions van ser: les zones del riu Tajo a Aranjuez i Talavera de la Reina, el riu Jarama a San Fernando de Henares, el riu Tiétar i el riu Alagón.

Referències

[modifica]
  1. Confederación Hidrográfica del Tajo. «Historia» (en español). Arxivat de l'original el 10 d'abril de 2009. [Consulta: 1r agost 2009].
  2. Leggio. «Real Decreto Legislativo 1/2001». [Consulta: 30 juliol 2009].
  3. MMA. «Organismos de Cuenca». Arxivat de l'original el 2009-08-30. [Consulta: 30 juliol 2009].
  4. Confederación Hidrográfica del Tajo. Embalses. Visto el 13 de septiembre de 2010.
  5. Extraído del libro Las Aguas en España y Portugal de Horacio Bentabol, 1900. Madrid. Vist el 13 de setembre de 2010.

Enllaços externs

[modifica]