Consell Àrtic
 En blau fosc, són els estats que són membres del Consell Àrtic. En blau clar, els estats observadors.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització intergovernamental consell |
| Història | |
| Creació | 19 setembre 1996, Ottawa |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Format per | |
| Lloc web | arctic-council.org |
     
| |
| Part d’una sèrie sobre |
| drets dels pobles indígenes |
|---|
 |
| Drets |
| Organitzacions governamentals |
| ONGs i grups polítics |
| Qüestions |
| Representació legal |
| Categoria |
El Consell Àrtic és un fòrum internacional d'alt nivell que tracta temes de l'Àrtic i els seus pobles indígenes.[1] Es va fundar l'any 1996 i en són membres Canadà, Rússia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Estats Units, Suècia i Finlàndia.[2] El secretariat està localitzat a Tromso (Noruega).[3] El Consell Àrtic ha portat a terme diversos estudis sobre el canvi climàtic, petroli i gas i navegació àrtica.[2] Amb el canvi climàtic va començar a tindre importància política a nivell internacional perdent el seu caràcter solament simbòlic.[4]
Els temes que no tracten són: assumptes militars, de seguretat i de pesca.[1]
Estatus d'observadors
[modifica]La regla 36 permet a qualsevol organització (governamental i no governamental) tindre l'estatus d'observador[5] sempre que complisca el criteri de contribuir al treball del Consell.[6]
La Unió Europea tractà de sol·licitar en bloc l'entrada sent el 2013 bloquejada la seua admissió.[4] Alguns creien que el Canadà fou qui votà en contra.[7]
L'interès de la Xina és purament comercial.[7]
Els estats observadors són:
- Alemanya (1998-)
- Països Baixos (1998-)
- Polònia (1998-)
- Escòcia (1998-)[8][9]
- França (2000-)[10]
- Espanya (2006-)[3]
- Xina (2013-)
- Japó (2013-
- Corea del Sud (2013-)
- Índia (2013-)
- Singapur (2013-)
- Itàlia (2013-)[7]
- Suïssa (2017-)[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Brigham, Lawson W. «Think Again: The Arctic». Foreign Policy, 06-08-2010 [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Savage, Luiza Ch. «Why everyone wants a piece of the Arctic?». Maclean's, 13-05-2013 [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Luna, Joaquín «El Ártico será ruso ¿o no será?». Magazine. La Vanguardia Ediciones, 05-11-2017, pàg. 35. ISSN: 2385-5266.
- ↑ 4,0 4,1 Myers, Steven Lee «Arctic Council Adds 6 Nations as Observer States, Including China». The New York Times, 15-05-2013 [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ Molenaar, 2012, p. 163.
- ↑ Molenaar, 2012, p. 164.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Reardon, Sara «China gains observer status on the Arctic Council». New Scientist, 16-05-2013 [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ González, José Carlos Díaz «Las ¿nuevas? estrategias para el Ártico» (en castellà). Revista de Pensamiento Estratégico y Seguridad CISDE, 3, 1, 30-05-2018, pàg. 93–103. ISSN: 2529-8763.
- ↑ Molenaar, 2012, p. 168.
- ↑ Beauvais, Sophie des. «Arctic Observers: Shaping Regional Interests». World Policy. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ «Élue au Conseil de l'Arctique, la Suisse entend jouer un rôle stratégique dans le Grand Nord». La Cité, 2017 [Consulta: 7 novembre 2017]. Arxivat 5 April 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Molenaar, Erik J. «Chapter 6. Current and Prospective Roles of the Arctic Council System within the Context of the Law of the Sea». A: The Arctic Council: Its place in the future of Arctic governance. The Walter and Duncan Gordon Foundation, 2012, p. 139-189. ISBN 978-0-9737651-5-1.