Vés al contingut

Cosmos: Un viatge personal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióCosmos: Un viatge personal
Cosmos Modifica el valor a Wikidata
Gèneredocumental televisiu i divulgació científica Modifica el valor a Wikidata
CreadorCarl Sagan, Ann Druyan i Steven Soter Modifica el valor a Wikidata
DirectorAdrian Malone Modifica el valor a Wikidata
NarradorCarl Sagan Modifica el valor a Wikidata
Companyia productoraKCET Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalanglès americà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalPublic Broadcasting Service Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi28 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi21 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis13 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
IMDB: tt0081846 FilmAffinity: 601451 Rottentomatoes: tv/cosmos Letterboxd: cosmos-a-personal-voyage TMDB.org: 1430 Modifica el valor a Wikidata

Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager. Va ser editada el 1980 juntament amb un programa de televisió en tretze episodis que va comptar amb la música de Vangelis. S'ha emès en seixanta països i ha estat vista per més de 400 milions de persones.[1] Basant-se en aquesta sèrie de documentals va escriure el llibre Cosmos.[2][3][4]

El 2014 es va fer una continuació d'aquesta obra amb Cosmos: A Space-Time Odyssey.

Capítols

[modifica]

Els capítols de la sèrie documental i el seu contingut principal.

Capítol 1. La vora de l'oceà còsmic

[modifica]
  • Anys llum, galàxies, estrelles, planetes: números i distàncies, on som (Grup Local).
  • Eratòstenes i la circumferència de la Terra.
  • La Biblioteca d'Alexandria.
  • Calendari Còsmic: des dels inicis de l'univers fins al destí de la humanitat.

Capítol 2. Una veu en la fuga còsmica

[modifica]
  • La història dels Heike i la selecció evolutiva artificial dels crancs que semblen samurais.
  • L'evolució biològica a través de la selecció natural, dels bacteris a l'home.
  • Especulació sobre l'existència de vida als núvols jovians.
  • Creació de les "molècules de la vida" al laboratori.
  • El desenvolupament de la vida al Calendari Còsmic i l'explosió cambriana.

Capítol 3. L'harmonia dels mons

[modifica]

Capítol 4. El cel i l'infern

[modifica]

Capítol 5. Blues per a un planeta vermell

[modifica]

Capítol 6. Històries de viatgers

[modifica]

Capítol 7. L'espinada de la nit

[modifica]

Capítol 8. Viatges a través de l'espai i el temps

[modifica]
  • Les constel·lacions i com canvien al llarg del temps.
  • La velocitat de la llum i la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein.
  • Dilatació temporal, corriment al roig, corriment al blau.
  • Los dissenys de Leonardo da Vinci i els dissenys de naus espacials que viatjaran a velocitats properes a la de la llum.
  • Viatges en el temps i els seus hipotètics efectes a la història de la humanitat.
  • Els orígens del sistema solar i altres mons; la història de la vida.

Capítol 9. Les vides dels estels

[modifica]
  • Potències de deu, el googol i el googolplex, infinit.
  • Àtoms (electrons, protons, neutrons)
  • La taula periòdica dels elements.
  • La creació de diferents nuclis atòmics en les estrelles.
  • El cicle de les estrelles; nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres.
  • La mort del Sol i de la Terra, supernoves, gegants roges, púlsars.
  • Radioactivitat i raigs còsmics.
  • La gravetat i els seus efectes; la gravetat com a curvatura de l'espaitemps, la hipòtesi dels forats de cuc.

Capítol 10. El fil de l'eternitat

[modifica]
  • Els orígens de l'univers, la hipòtesi del big-bang.
  • Tipus de galàxies, col·lisions galàctiques i quàsars.
  • Efecte Doppler, vida i obra de Milton Humason.
  • L'univers quadridimensional.
  • Déu contra un univers infinit; mites de la creació, cosmologia hindú.
  • Contracció i reexpansió contra expansió eterna.
  • El Very Large Array de Nou Mèxic, matèria fosca, la hipòtesi del multivers.

Capítol 11. La persistència de la memòria

[modifica]
  • Bits, les unitats bàsiques de la informació.
  • La diversitat de la vida als oceans.
  • Les balenes i els seus cants
  • Les interferències en les comunicacions setàcies pels humans.
  • La caça de les balenes.
  • L'ADN i el cervell com a biblioteques.
  • Les estructures del cervell humà: tronc cerebral, model de Paul McLean: el cervell rèptil, sistema límbic i escorça cerebral.
  • Els lòbuls frontals com a sistema crític a la planificació a llarg termini.
  • Les neurones i les connexions entre elles, els dos hemisferis cerebrals, i el cos callos.
  • L'evolució de les ciutats i la història de les biblioteques, llibres i escriptura.
  • El desenvolupament dels ordinadors i els satèl·lits, potencial per a la intel·ligència global col·lectiva.
  • La intel·ligència en altres mons i el disc d'or de la Voyager.

Capítol 12. Enciclopèdia galàctica

[modifica]
  • L'abducció alienígena de Betty i Barney Hill i els OVNIs.
  • La traducció dels jeroglífics egipcis per part de Jean François Champollion.
  • Possibilitat d'existència de més civilitzacions a la nostra galàxia.
  • El nostre camí en la comunicació amb extraterrestres (SETI).
  • Equació de Drake, autodestrucció de civilitzacions avançades
  • Pensament d'una hipotètica enciclopèdia escrita per molts mons.

Capítol 13. Qui parla en nom de la Terra?

[modifica]
  • Els Tlingit i el viatge de descobriment de La Pérouse.
  • La destrucció duta a terme pels conqueridors espanyols.
  • Una visió de Sagan (descrita com un somni) en la qual el món és destruït en una guerra nuclear.
  • L'"equilibri de terror" de la Terra avui en dia.
  • La destrucció de la Biblioteca d'Alexandria i la mort d'Hipàcia.
  • L'inici de l'univers i els èxits de la nostra civilització.
  • Una súplica de Sagan perquè estimem la vida i continuem el nostre viatge pel cosmos.

Referències

[modifica]
  1. «‘Family Guy’ Creator Part of ‘Cosmos' Update» (en anglès).
  2. Carl Sagan. COSMOS (en castellà). Traducció: Miquel Muntaner. Editorial Planeta, 1997. ISBN 978-84-08-02042-4. 
  3. Carl Sagan. COSMOS (en castellà). Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-475-3131-8. 
  4. Carl Sagan. COSMOS (en castellà). Abacus UK, 2017. ISBN 978-0-349-10703-5. 

Bibliografia

[modifica]
  1. Ann Druyan. Cosmos. Mundos posibles (en castellà). Traducció: Carla López Fatur. RBA Libros, 2020. ISBN 978-84-82-98740-8. 
  2. Carl Sagan. COSMOS (en castellà). Traducció: Mª del Mar Moya. Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-05304-0. 
  3. Carl Sagan. Cosmos (en castellà). Traducció: Manuel Silva. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017. ISBN 154-299-503-5. 
  4. John Hands. Cosmo sapiens (en castellà). La Esfera de los Libros, 2017. ISBN 978-84-916-4041-7. 
  5. William Poundstone. Carl Sagan. Una vida en el cosmos (en castellà). Ediciones AKAL, 2015. ISBN 978-84-460-4251-8. 
  6. Astronomía Elemental (en castellà). 1. 1. Ediciones USM, 2013. ISBN 978-956-332-535-5. 
  7. La enorme pequeñez de la abuela tierra (en castellà). Amparo Navarro. 3. Ediciones de la Torre, 2012. ISBN 978-84-7960-497-4. 

Enllaços externs

[modifica]