Districte de Bačka del Nord
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Észak-bácskai körzet (hu)  | |||||
| Tipus | Districte de Sèrbia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Sèrbia | ||||
| Província autònoma | Voivodina | ||||
| Capital | Subotica | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 186.906 (104,77 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | croat hongarès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.784 km² | ||||
| Creació | 29 gener 1992 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RS-01 | ||||
| Lloc web | severnobacki.okrug.gov.rs | ||||
El Districte de Bačka del Nord (en serbi:Севернобачки округ, Severnobački okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord del país. Es troba a la regió geogràfica de Bačka, a la província autònoma de la Voivodina. Té una població de 186.906 habitants, i la seva seu administrativa es troba a Subotica.
Nom
[modifica]En serbi el districte es coneix com a Севернобачки округ o Severnobački okrug, en croat com a Sjevernobački okrug, en hongarès com a Észak-bácskai körzet, en eslovac com a Severobáčsky okres, en romanès com a Districtul Bacica de Nord, i en rutè com a Сивернобачки окрух.
Municipis
[modifica]El districte està format pels següents municipis:
- Subotica (en hongarès: Szabadka)
- Bačka Topola (en hongarès: Topolya)
- Mali Iđoš (en hongarès: Kishegyes)
Demografia
[modifica]Composició ètnica
[modifica]La composició ètnica del districte és la següent:
| Grup ètnic |
cens 2002 | cens 2011 | ||
|---|---|---|---|---|
| Número | % | Número | % | |
| Hongaresos | 87.181 | 43,56% | 76.262 | 40,80% |
| Serbis | 49.637 | 24,8% | 50.472 | 27,00% |
| Croats | 17.227 | 8,61% | 14.536 | 7,78% |
| Bunjevci | 16.454 | 8,22% | 13.772 | 7,37% |
| Montenegrins | 5.219 | 2,61% | 3.654 | 1,95% |
| Iugoslaus | 9.488 | 4,74% | 3.426 | 1,83% |
| Gitanos | 1.680 | 0,84% | 3.342 | 1,79% |
| Total | 200.140 | 186.906 | ||
Llengües
[modifica]Segons el cens del 2002, les llengües habituals de la població del districte són:
Religió
[modifica]Segons el cens del 2002, les religions dels habitants del districte eren
- Catolicisme = 117.456 (58,69%)
- Església Ortodoxa = 55,028 (27,50%)
- Protestantisme = 9,844 (4,92%)
- Altres.
Municipis i comunitats
[modifica]El 2002, dos municipis tenien majoria ètnica hongaresa: Bačka Topola (58,94%) i Mali Iđoš (55,92%), mentre que un municipi (Subotica) era ètnicament mixt. La població de Subotica es compon de: hongaresos (38,47%), serbis (24,14%), croats (11,24%), bunjevci (10,95%), iugoslaus (5,76%), montenegrins (1,25%), i altres.
Pel que fa a les comunitats locals, 20 tenen majoria hongaresa, 15 majoria sèrbia, 7 majoria croata/bunjevci, 1 majoria montenegrina i 2 tenen població mixta, amb majoria relativa hongaresa.
Història administrativa
[modifica]Al segle IX l'àrea va ser governada pel duc búlgaro-eslau Salan. Del segle xi al XVI, durant l'administració del Regne d'Hongria, el territori va estar dividit entre el Comtat de Bács-Bodrog, el Comtat de Csongrád i la regió de Kunság. El 1526-1527,l'àrea va ser administrada per un governador serbi independent, l'emperador Jovan Nenad, mentre que durant l'administració otomana (segles XVI-XVII) va formar part del Sanjak de Segedin.
Durant l'administració dels Habsburg (segle XVIII), el territori es dividia en el Comtat de Batsc, el Comtat de Bodrog i la Frontera Militar. Els dos comtats es van unir en un sol comtat, el Comtat de Batsch-Bodrog al segle xviii. Des de l'abolició de la secció de Theiß-Marosch de la Frontera Militar l'any 1751, part d'aquest territori es va incloure també al comtat de Batsch-Bodrog. Cap al 1850, l'àrea formava part del districte de Sombor i després de 1860, la zona es va tornar a incloure al comtat de Batsch-Bodrog.
Durant l'administració del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) l'àrea va formar part del comtat de Novi Sad (1918-1922), l'Oblast de Bačka (1922-1929), i la Banovina del Danubi (1929-1941).
Durant l'ocupació germano-hongaresa (1941-1944), l'àrea va ser inclosa al Comtat de Bács-Bodrog. Des de 1944, el territori va formar part de la Voivodina Autònoma Iugoslava. El districte actual va ser definit el 29 de gener de 1992.
Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.
