Dramaturg
Tipus d'ocupació | escriptor |
---|---|
Camp de treball | dramatúrgia |
Un dramaturg (en grec; δραματουργός, de δρᾶμα, «drama», i έργον, «tasca») o autor teatral és un escriptor de textos literaris compostos per ser representats en un espai escènic. A aquests textos literaris del gènere de la dramatúrgia se'ls dona el nom d'obres teatrals o obres dramàtiques.
Època Antiga
[modifica]Els primers dramaturgs dels quals es té referència a la literatura occidental són els antics grecs, i les representacions més antigues daten del segle V a. C.. Aquestes obres són considerades clàssiques i encara són llegides com a punts de referència. Notables entre ells estan Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.[1]
Anys més tard, el teatre és adoptat per l'Imperi Romà, encara que ho farà per la seva naturalesa pedagògica que transformarà en propagandística - per la seva capacitat romanitzadora - i el seu potencial com a entreteniment. Els seus autors més destacats són: Livi Andronic, Nevi, Plaute, Terenci i Sèneca.[2]
Època medieval
[modifica]A occident, per influx de l'Església el teatre passa a estar injuriat i encara que segueixi produint-se, fins i tot sota la tutela eclesiàstica com a element evangelitzador, no comptarà amb dramaturgs que passin a la posteritat, sent la majoria dels textos que han sobreviscut d'autors anònims.[3][4]
Època moderna
[modifica]Amb el restabliment del dinamisme comercial a Europa i l'aparició de noves entitats polítiques allunyades del control eclesial, el teatre torna a les ciutats ia les corts nobles.[4]
Segle XVI
[modifica]- Jean de la Péruse i Étienne Jodelle a França.
- Nicolau Maquiavel, Giovanni Fedini i Pietro Aretino a Itàlia.
- A Anglaterra, Thomas Kyd i Christopher Marlowe, que va ser assassinat en circumstàncies misterioses en una taverna de Londres i es diu que treballava com a espia.[5]
Espanya també va ser un centre cultural i teatral molt important. Molts dramaturgs espanyols es compten entre els millors de tots els temps:[6]
- Lope de Vega (anomenat "el fènix dels enginys" per Cervantes) va escriure més de 500 comèdies; entre les més famoses hi ha Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo i La dama boba.
- Lope de Rueda
- Miguel de Cervantes, novel·lista i dramaturg, conegut pels seus Entremesos però també autor de la que és considerada avui la millor tragèdia del Segle D'or: La Numancia.
Segle XVII
[modifica]A Anglaterra van destacar: William Shakespeare[6] i Ben Jonson, amb quatre comèdies brillants que van consolidar la seva reputació com a dramaturg: Volpone (1606), Epicone o la dona silenciosa (1609), L'alquimista (1610) i La fira de Sant Bartomeu (1614).[7]
A França va ser un gran renovador de l'escena Molière, però també són molt apreciats Pierre Corneille i Jean Racine.[8]
A Espanya va destacar Pedro Calderón de la Barca, dramaturg tràgic. Les seves obres i actes sacramentals (forma que va portar a la seva màxima expressió) encara es continuen representant a tot el món. Algunes de les seves obres són: La vida es sueño, El gran teatro del mundo, El alcalde de Zalamea i El príncipe constante.[9] Altres dramaturgs van ser Francisco de Rojas Zorrilla, Juan Ruiz de Alarcón i Tirso de Molina, dramaturg conegut per les seves comèdies de fort contingut satíric. Es destaca per El burlador de Sevilla, on apareix per primer cop l'arquetip del burlador Don Joan, i per Don Gil de las calzas verdes.[10] És també de destacar l'existència de dues dramaturges: Ana Caro de Mallén i Leonor Meneses Noronha.[11]
Època contemporània
[modifica]Amb el desenvolupament de les ciutats es consolida el teatre a la italiana i amb ell es multiplica la maquinària teatral.[12]
Segle XVIII
[modifica]A Alemanya destaca Johann Wolfgang von Goethe i el seu Faust, però també Friedrich Müller i Gotthold Ephraim Lessing.
A França són representades obres de Voltaire, Marquès de Sade i de Pierre-Augustin de Beaumarchais, com Il barbiere di Siviglia.
A Espanya són coneguts Ramón de la Cruz, creador de sainets com Las castañeras picadas, José Cadalso, Félix Enciso Castrillón i Leandro Fernández de Moratín, creador d'El sí de las niñas.[13][14]
Segle XIX
[modifica]- Henrik Ibsen, creador de Casa de nines
- Friedrich Schiller, creador de Guillem Tell
- August Strindberg.
En castellà són coneguts Duc de Rivas, José Zorrilla, José Echegaray, Àngel Guimerà, Manuel Bretón de los Herreros i Miguel de Unamuno.
A França destaquen Alfred Jarry, Maurice Maeterlinck i Victor Hugo.
A Rússia són representatius Anton Txékhov, Nikolai Gógol i Aleksandr Pushkin.
Segle XX
[modifica]Al Regne Unit es van fer coneguts: Harold Pinter, T. S. Eliot, Tom Stoppard, Ben Elton i John Osborne.
En francès, van destacar: Samuel Beckett (en francès i anglès), Albert Camus amb obres com Calígula o El Malentès; Eugène Ionesco creador d'obres com La cantant calba,
A Itàlia són coneguts Luigi Pirandello, Eduardo De Filippo i Dario Fo.
Als Estats Units van destacar Arthur Miller i Tennessee Williams, creador d'obres com Un tramvia anomenat Desig, La gata sobre la teulada de zinc calenta o La nit de la iguana.
A Espanya i Hispanoamèrica el segle passat es van fer coneguts:
- Rafael Alberti
- Alejandro Casona, qui va escriure, entre altres: La sirena varada, La dama del alba, Los árboles mueren de pie, Nuestra Natacha i El caballero de las espuelas de oro.
- Federico García Lorca creador d'obres com La casa de Bernarda Alba, Bodas de sangre i Yerma.
- Max Aub
- Fernando Arrabal creador d'obres com Fando y Lis
- El cubà José Triana.
- Antonio Buero Vallejo, amb obres com Historia de una escalera, El sueño dela razón o La Fundación.
- José Sanchis Sinisterra
- José Luis Alonso de Santos
- Carlos Gorostiza
- Rodolfo Usigli
- Hugo Argüelles
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «La tragèdia grega». educaciodigital.cat, 01-01-2020. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «El Teatro en Roma» (en castellà). edu.xunta.gal. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Vila, Pep. El Teatre. Girona: Diputació de Girona/Caixa de Girona, octubre de 1998. ISBN 84-86812-89-5.
- ↑ 4,0 4,1 «El teatre a l'Edat mitjana». Timetoast. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Sànchez, Cèsar. «El misteri de Christopher Marlowe i Shakespeare». Històries d'Europa, 21-12-2015. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Cervantes y Shakespeare: Dos genios universales». Universitat d'Alacant, 2016. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Benjamin Jonson». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Teatre clàssic francés». La serp blanca. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Pedro Calderón de la Barca». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Tirso de Molina». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Hatshepsut. «La lluita contra el masclisme literari». [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Teatre». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ «Leandro Fernández de Moratín». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Saneleuterio Temporal, Elia. Teoria i pràctica de Lope i Moratín: la nova comèdia, La comedia nueva. 452ºF. Revista electrònica de teoria de la literatura i literatura comparada, 2012, p. 105-118 [Consulta: 13 abril 2024].