Ebrahim Raisi
Sàyyid Ebrahim Raisolsadati (persa: سید ابراهیم رئیسالساداتی; Mashad, Iran, 14 de desembre de 1960 - Azerbaidjan Oriental, Iran, 19 de maig del 2024), comunament conegut com Ebrahim Raisi (persa: ابراهیم رئیسی) va ser un polític iranià de principis, jurista musulmà i el vuitè president de l'Iran des del 3 d'agost de 2021 fins la seva mort, havent estat elegit per a la presidència a les eleccions de 2021.[1]
Des de 1983 estava casat amb Jamileh Alamolhoda, filla d'Ahmad Alamolhoda, el líder de l'oració de divendres de Mashad i Gran Imam del Mausoleu de l'Imam Reza, amb qui va tenir dues filles[2] i sovint se l'havia considerat com el favorit per succeir Ali Khamenei com a Líder suprem de l'Iran.[3][4][5]
Se l'acusava de crims contra la humanitat per organitzacions internacionals de drets humans i relators especials de les Nacions Unides[6] i va ser sancionat per l'Oficina de Control d'Actius Estrangers dels Estats Units en 2019 per la seva responsabilitat en la repressió d'acord amb l'Ordre Executiva 13876.[7]
Formació
[modifica]Raisi va començar a estudiar als quinze anys al seminari religiós de Qom i va començar a aprendre amb diversos dels estudiosos musulmans de l'època.[2]
Càrrecs judicials
[modifica]Raisi va començar la seva carrera al poder judicial el 1980, amb només 20 anys, com a part del primer grup de clergues joves a ingressar al sistema judicial islàmic establert amb la Revolució Islàmica que va establir la República islàmica en 1979 amb l'exili del xa Mohammad Reza Pahlavi. El 1981 va ser nomenat com a fiscal de la ciutat de Karaj i en 1983 també va ser elegit com a físcal de Hamadan, exercint els dos càrrecs simultàniament.[8]
Fou nomenat fiscal adjunt de Teheran, on va ser una de les quatre persones nomenades pel gran aiatol·là Hussein-Ali Montazeri per formar part del comitè d'enjudiciament conegut com "comitè de la mort",[9] responsable de l'execució de milers de presos polítics del Mojahedin-e-kalq i altres dissidents el 1988 en represàlia per l'operació Mersad, en què intentaven capturar Kermanxah a finals de la Guerra Iran-Iraq,[10][11][12] i en 1989 fou ascendit a fiscal de Teheran.[2] Posteriorment, Raisi va ocupar diversos càrrecs al sistema judicial iranià, com el de vicepresident del Tribunal Suprem entre 2004 i 2014, participant en la brutal repressió del règim contra les protestes postelectorals iranianes de 2009,[7] fou fiscal general entre 2014 i 2016, i president del Tribunal Suprem entre 2019 i 2021.
Va ser Custodi i President d'Astan Quds Razavi, una bonyad, des del 2016 fins al 2019.[13]
Càrrecs polítics
[modifica]Raisi era membre de l'Assemblea d'Experts de la província de la província de Khorasan, sent elegit per primera vegada a les eleccions del 2006. Raisi es va presentar a les eleccions presidencials del 2017[14] com a candidat del conservador Front Popular de les Forces de la Revolució Islàmica,[15] i va perdre davant del president moderat Hassan Rouhani, que va revalidar el càrrec amb un 57% davant del 38,3%.[16]
President de l'Iran
[modifica]Raisi es va presentar amb èxit a la presidència per segona vegada el 2021 amb el 62,9% dels vots, succeint Hassan Rouhani, que no es podia presentar a un tercer terme.[17] Segons molts observadors, les eleccions presidencials iranians de 2021 van ser arreglades a favor de Raisi, considerat un aliat de línia dura d'Ali Khamenei,[18][19] després que s'impedí presentar-se a diversos reformistes i moderats.[2]
Va dirigir la resposta iraniana a la pandèmia de COVID-19, i durant el seu govern el país va viure protestes pel deteriorament del nivell de vida, en part causades de les sancions internacionals, i protestes després de la mort de Mahsa Amini contra la discriminació de dones i nenes que van provocar greus violacions de drets[2] i més de cinc-cents morts.[20]
Mort en accident aeri
[modifica]El 19 de maig de 2024 va morir en un accident aeri quan l'helicòpter que el transportava, juntament amb el ministre d'Exteriors de l'Iran, Hossein Amir-Abdollahian, s'accidentà al nord-oest del país, molt a prop de la frontera amb l'Azerbaidjan.[21]
Referències
[modifica]- ↑ «Hardliner Ebrahim Raisi declared Iran's new president». , 19-06-2021 [Consulta: 19 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Who was Iran’s President Ebrahim Raisi?» (en anglès). al Jazeera, 20-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «The "Other" Election: After Khamenei Who Will Succeed?» (en anglès). ISPI, 29-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Predicting the Unpredictable in Iranian Politics». Stratfor, 08-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-08. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Iran: the unspoken battle to succeed Ayatollah Khamenei» (en anglès). FT, 29-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Cleric accused of crimes against humanity to head Iran's justice system» (en anglès). RSF. Reporters without borders, 18-03-2019. Arxivat de l'original el 6 de maig 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Treasury Designates Supreme Leader of Iran's Inner Circle Responsible for Advancing Regime's Domestic and Foreign Oppression» (en anglès). home.treasury.gov. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2020. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «شرح زندگی» (en persa). Raisi.ir. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Abrahamian, Ervand. Tortured Confessions (en anglès). University of California Press, 1999, p. 210. ISBN 978-0520218666.
- ↑ «The Massacre of Political Prisoners in Iran, 1988, Report Of An Inquiry» (en anglès). Abdorrahman Boroumand Center. Arxivat de l'original el 1 de maig 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Iran Head of Judiciary's First Year Marred by Political Executions» (en anglès). iranhr. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Khamenei defends Iran's 1980s political executions that killed thousands» (en anglès). Al Arabiya, 06-06-2017. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Ra'eesi became chairman of AQR». , 07-03-2016 [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ (en anglès) Reuters, 09-04-2017 [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ [Consulta: 24 abril 2017].
- ↑ «انتشار نتایج تفصیلی انتخابات ریاست جمهوری» (en persa). Ministeri de l'Interior, 08-06-2017. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2017. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «And the winner is apathy». Iran Times, 25-06-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «Protesters in Toronto rally against an Iranian election they call a 'sham'». CBC News.
- ↑ «Ebrahim Raisi wins Iran's presidential election in landslide victory amid historically low voter turnout». CBS News.
- ↑ «Iran cracks down on protests on Mahsa Amini’s death annivesary» (en anglès). al Jazeera, 17-09-2023. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Martin, Jordi. «Mor Ebrahim Raisi, president de l'Iran, en un accident d'helicòpter». El Nacional, 20-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].